Resultats de la cerca
Es mostren 1852 resultats
sabí | sabina
Història
Individu d’un poble antic de la Itàlia central que, en època històrica, habità el territori comprès entre el Tíber, el Nera i l’Aniene, amb les ciutats de Reate (Rieti), Nursia (Norcia), Amiternum (prop d’Aquila), etc.
Hom creu que els sabins tingueren el mateix origen que els samnites samnita, bé que encara actualment llur procedència és discutida Vinculats amb els orígens llegendaris de Roma, a partir de l’any 295 aC foren annexats a l’urbs i obtingueren la ciutadania romana Són pràcticament desconeguts llurs costums, com també el caràcter de llur religió i la natura de les institucions polítiques Pel que fa a la llengua, hom creu que pertanyia al grup oriental dels dialectes itàlics i que tingué una influència notable sobre el llatí
bàndicut
Zoologia
Nom aplicat a qualsevol dels marsupials de la família dels peramèlids.
Fan mig metre, com a màxim, tenen el musell allargat i punxegut i els peus posteriors estrets i llargs, amb els dits segon i tercer soldats en part i el quart armat amb una ungla grossa Tenen costums nocturns i s’alimenten d’insectes i de vegetals Són propis de Tasmània i d’Austràlia Els del gènere més representatiu, Perameles, són de tons bruns i tenen la part posterior del llom ratllada de fosc Els del gènere Thalacomys tenen aspecte de conill, amb les orelles i la cua molt llargues són cavadors i excaven galeries
còlob
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinomorfs de la família dels cercopitècids, de formes esveltes i cua molt llarga.
Atenyen de 50 a 70 cm de longitud, i tenen el polze reduït a un petit tubercle El cap és arrodonit, amb les orelles petites i un musell curt El tronc és allargat, i les extremitats anteriors i posteriors són més o menys de la mateixa llargada i presenten callositats isquiàtiques El pelatge, de colors variables, és molt elegant, i per això hom n'utilitza la pell per a fins decoratius Són de costums arborícoles, i s’alimenten de fulles i tiges tendres Són propis de les selves de l’Àfrica tropical i equatorial
Erckmann-Chatrian
Noms associats de dos novel·listes francesos que escriviren junts llur obra: Émile Erckmann (Phalsbourg, Mosel·la 1822 — Lunéville 1899) i Alexandre Chatrian
.
Dedicaren llur activitat fins l’any 1899 a evocar els costums i les llegendes d’Alsàcia Entre el 1859 i el 1860 publicaren L’illustre Docteur Mathéus, Le Bourgmaistre en bouteille, Les contes fantastiques, Les contes de la montagne , amb influències de Hoffmann, i altres En els Contes des bords du Rhin 1862 i els drames Le juif polonais 1869 i L’ami Fritz 1876 abandonen el to llegendari per una aproximació a la realitat La publicació de novelles històriques, com Madame Thérèse 1863, els donà una gran popularitat
Rafael Gayano i Lluch
Literatura catalana
Escriptor.
Fou autor de cent set obres teatrals, entre les quals La glòria del poble 1926, De més verdes se'n maduren 1926, Noblesa de raça 1927, Els reixos dels pobres 1927, S'hem salvat 1927, etc Fundà els setmanaris La Veu del Poble i El Motiló 1912 i Teatro Valencià 1925 Publicà el llibre de poemes Brots de la terra 1928, una recopilació d' Els Furs de València 1929 i obres de folklore i costums de la ciutat de València Aplegà una valuosa collecció de fulls solts i de literatura popular valenciana
Pere de Montpezat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor occità resident a Barcelona almenys des del 1528.
Fill d’un fuster Treballà al taller de Joan Rosenbach, i en morir aquest, en el de Carles Amorós Des del 1532 s’establí pel seu compte D’entre les obres que imprimí destaca la versió castellana d' El cortesano 1534 de Castiglione feta per Joan Boscà, els breviaris de la diòcesi de Barcelona, les Epístoles d’Antonio de Guevara 1544 i l’obra, en volums independents, de Jaume Callís 1549 Parent seu degué ésser el també impressor Arnau Guillem de Montpezat , que el 1539 estampà a Tortosa el Llibre dels costums de Tortosa
Antonio Mira de Amescua
Teatre
Dramaturg andalús.
Fou sacerdot i ocupà els càrrecs de capellà reial de Granada, capellà de la cort i ardiaca de Guadix Influït per Lope de Vega, però amb pinzellades de l’ampullositat pròpia de Góngora, escriví un nombre elevat de comèdies, que hom sol dividir en religioses, com La mesonera del Cielo i El esclavo del demonio , històriques, com El ejemplo mayor de la desdicha i Obligar contra su sangre , i de costums, com La fénix de Salamanca i Lo que puede una sospecha També escriví actes sacramentals i poemes
Ramón de Mesonero Romanos
Literatura
Escriptor costumista castellà.
Amb el pseudònim d' El Curioso Parlante inicià la publicació dels articles de costums en diverses revistes, com “Cartas Españolas”, on inicià la publicació de les Escenas matritenses Posteriorment fundà 1836 i dirigí el “Semanario Pintoresco Español”, una de les revistes que més atenció dedicà a la difusió de la literatura costumista Els seus reculls més importants són Panorama matritense 1835, Escenas matritenses 1842 i Tipos y caracteres 1862 Fou cronista de la ciutat de Madrid i membre honorari de la Real Academia Española des del 1838 i numerari des del 1847
Roger I de Sicília
Història
Comte de Sicília.
Fill de Tancred d’Hauteville i de la seva segona muller Fredesinna, i germà de Robert Guiscard Arribat a Itàlia ~1048, prengué part en les lluites de Calàbria Cridat pels sarraïns de Siracusa per combatre els d’Agrigent, ocupà Messina 1060 i, amb Robert, conquerí Palerm 1072 El papa Urbà II el féu comte de Sicília i Calàbria i legat pontifici, amb poder per a nomenar bisbes Establí, de fet, el regne normand i restaurà el cristianisme i la llatinitat a Sicília, respectant els diversos costums, llengües i religions dels seus habitants
Recesvint
Història
Rei visigot (649-672).
Fill de Khindasvint, que l’associà al tron i li abandonà tot seguit el govern Sembla que, a causa d’aquesta successió hereditària, contrària als costums gots, es rebellà contra ell Froia, que, però, fou vençut a Saragossa 651 Impulsà una política unitarista unificà els tipus monetaris Reuní els concilis VIII, IX i X de Toledo i publicà el Liber iudiciorum Fou un home culte, especialment en qüestions religioses Durant el seu regnat s’inicià ja la decadència de l’estat visigòtic amb la desorganització de l’exèrcit i dels recursos econòmics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina