Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
Patricio Guzmán
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic xilè.
Format a la Escuela de Cinematografía de Madrid, el 1970 tornà al seu país Després del triomf de Salvador Allende esdevingué el cronista cinematogràfic del govern d’Unidad Popular, amb documentals com La respuesta de octubre 1972 i El primer año 1973 El 1973 filmà La batalla de Chile 1975-79, un documental de cinc hores sobre el final del govern d’Allende Ja a l’exili, fou estrenat en forma de trilogia composta de La insurreción de la burguesía 1975, El golpe de estado , 1977 i El poder popular 1979 Resident a França i amb nacionalitat xilena i espanyola, la seva trajectòria…
Miquel Salvà i Munar
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Ordenat de sacerdot el 1816, del 1820 al 1823 fou secretari de la diputació de les Balears Malvist a causa del seu liberalisme, el 1824 féu un viatge a França, on tornà —ja d’una manera definitiva— l’any següent Doctor en dret civil i canònic, començà a París una activitat erudita que fou causa del seu nomenament com a membre de l’Academia de la Historia 1829 Des d’aleshores s’establí a Madrid, on fou bibliotecari del duc d’Osuna i bibliotecari interí de l’Academia de la Historia, cosa que li permeté de continuar els seus treballs erudits, el més important dels quals és la Colección de…
Bartolomé Leonardo de Argensola

Bartolomé Leonardo d’Argensola
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor aragonès.
Ordenat sacerdot 1588 i rector de Vilafermosa Alt Millars, fou capellà de l’emperadriu Maria d’Àustria Amic del comte de Lemos, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on exercí càrrecs polítics Retornat a Saragossa, fou nomenat canonge, i des del 1615, cronista del Regne d’Aragó Horacià fervorós, defensà una poesia didàctica i propugnà la imitació dels clàssics, sense caure en una imitació servil Una part dels poemes foren impresos amb els del seu germà a les Rimas 1634 i una altra part ha romàs oblidada fins a una època recent De temàtica bastant uniforme, abunden els satírics, de…
Lluís Batlle i Prats
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Fill d’un procurador, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1930 i es doctorà a Madrid 1946 amb un estudi sobre la biblioteca de la catedral gironina Fou company d’estudis de S Sobrequés i de J Vicens i Vives Ensenyà llengua castellana als instituts de Móra d’Ebre, Olot i Girona, i fou arxiver de l’Ajuntament de Girona 1939-78 Membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins, en fou secretari i ànima dels seus annals Pertangué, com a membre corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona El 1979 fou nomenat cronista…
Josep Antich i Valero

Josep Antich i Valero
La Vanguardia
Periodisme
Periodista.
La seva trajectòria professional començà el 1977 com a redactor de l’agència EFE a Barcelona Un any després formà part de la redacció fundacional d’ El Periódico , d’on s’inicià en les tasques de cronista polític, des de les quals feu una atenció especial als afers de l’àmbit català El 1982 formà part de l’equip fundacional de l’edició catalana d’ El País , publicació en la qual exercí com a corresponsal polític L’any 1994 s’incorporà a La Vanguardia com a redactor en cap de l’àrea de política catalana El 1998 es feu càrrec de la coordinació de tota l’àrea política del diari fins…
José Luis Guarner Alonso
Cinematografia
Crític.
Vida Fill del tinent coronel Josep Guarner i nebot del coronel Vicenç Guarner, republicans que hagueren d’exiliar-se a Mèxic, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona És considerat el millor crític de cinema que ha tingut mai l’Estat espanyol Aviat s’interessà pel fet cinematogràfic a través d’una activitat militant en cineclubs com el Monterols També començà a publicar en revistes com "Film Ideal", amb textos que han deixat empremta com ara Las gafas de Parménides Algunas reflexiones acerca de la crítica y su ejercicio 1962 "Documentos Cinematográficos", de la qual fou un…
Andrés Bernáldez
Cronista castellà, conegut també per cura de los Palacios
, localitat propera a Sevilla.
Les seves Memorias del reinado de los Reyes Católicos editades el 1856 i el 1962 són la crònica contemporània més completa que existeix del regnat, la qual arriba fins l’any 1513 Utilitza Hernando del Pulgar, fonts legals, el Talmud , etc, però, sobretot, fonts orals i directes, com els papers de Cristòfor Colom, de qui fou amic personal
Castell d’Alcet (Peralta i Calassanç)
Art romànic
El cronista D Monfar i Sors reporta una notícia segons la qual l’any 1080 els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Adelaida de Provença, donaren la tercera part del castell d’Alteta l’església de Santa Maria de Solsona Val a dir que aquest castell ha estat identificat amb Altet vora Fullola, però probablement es tracta d’Alcet de Ribagorça De fet, el mateix comte Ermengol IV lliurà l’any 1083 a la canònica solsonina dos homes, Martí i Ambrós, que es trobaven en el castell de Gavasa, amb els delmes, les primícies, els censos, i una parellada d’alou en aquest terme, “ in loco que vocant…
Benet Pons i Fàbregues
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Política
Polític, historiador i arxiver.
Advocat, la seva activitat política anà molt unida a una tasca periodística Ja el 1869 creà El Eco de la Juventud Fou un dels caps de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal a les Illes en 1881-83, organitzà alhora la Lliga de Contribuents de les Balears i fundà i dirigí els diaris El Comercio 1880-83, La Autonomía 1883-84 i Las Baleares 1890-96 Fou un dels pocs intellectuals mallorquins que mantingué una estreta relació amb el moviment obrer, especialment influent respecte a la Unió Obrera Balear 188186 i a l’Ateneu Obrer Mallorquí 1890-92 /> A partir del 1894 treballà…
José Pellicer de Ossau y de Salas-Tovar
Historiografia
Literatura
Escriptor, genealogista i historiador aragonès, amic de falsificacions que després combaté, i polemista polític anticatalà.
Fill gran d’Antonio Pellicer de Ossau y Pellicer Estudià gramàtica a Consuegra, humanitats a Salamanca i Madrid, filosofia a Alcalá, on es llicencià, i cànons i lleis a Salamanca, on es graduà en ambdós drets El 1629 fou nomenat cronista de Castella i el 1637 ho fou d’Aragó, encara que després fou anullat el nomenament Escriví una gran quantitat de texts de valor molt variable, dels quals cal destacar Idea del Principado de Cataluña 1642 i la falsificació anomenada Carta d’Alaó , escrita poc abans del 1649 i detectada definitivament el 1866 El 1642 rebé l’hàbit de cavaller de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina