El cronista D. Monfar i Sors reporta una notícia segons la qual l’any 1080 els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Adelaida de Provença, donaren la tercera part del castell d’Alteta l’església de Santa Maria de Solsona. Val a dir que aquest castell ha estat identificat amb Altet vora Fullola, però probablement es tracta d’Alcet de Ribagorça. De fet, el mateix comte Ermengol IV lliurà l’any 1083 a la canònica solsonina dos homes, Martí i Ambrós, que es trobaven en el castell de Gavasa, amb els delmes, les primícies, els censos, i una parellada d’alou en aquest terme, “in loco que vocant Alzesa”. Aquest lloc, que posseïa termes propis, en realitat es tractava d’un kastellon fronterer centrat per un nucli d’habitatge fortificat amb murs i bestorre. Així ho reporta un interessant instrument de l’any 1096 segons el qual Ramon Mir de Gavasa, amb la seva muller Zet i llurs fills, lliurà a Santa Maria de Solsona unes mansions amb la bestorre “intus murum de Castellon”, un casal “foris murum”, un hort i cinc peces de terra. Val a dir que tant aquest Ramon Mir com els seus germans Bernat i Berenguer eren feudataris de Rotlan Ramon de Peralta.
D’acord amb la toponímia que esmenta la documentació consignada, Alcet es trobava vora el castell de Sorita, entre Gavasa i Casserres.