Resultats de la cerca
Es mostren 1072 resultats
Galeuscat

Cartell de Galeuscat (2006)
© Fototeca.cat
Aliança de partits nacionalistes de Catalunya, el País Basc i Galícia constituïda al gener del 2006 amb l’objectiu de potenciar la plurinacionalitat de l’Estat espanyol.
En formen part el Bloque Nacionalista Galego BNG, Convergència Democràtica de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya i el Partit Nacionalista Basc PNB Té com a precedents llunyans l’anomenat Pacte de la Triple Aliança 1923, subscrit, entre d’altres, per representants del nacionalisme d’aquestes nacions per Catalunya ho foren Francesc Macià i Lluís Nicolau i d’Olwer, entre d’altres i, ja en la Segona República, el Pacte de Compostella 1933, que donà lloc a l’aliança Galeuzca, vigent fins que esclatà la Guerra Civil 1936 Després del franquisme no es constituí un acord de cooperació fins a la…
Jordi Cots i Moner
Educació
Literatura
Dret
Escriptor, advocat i pedagog.
Com a poeta, influït per Carles Riba i amb un rerefons religiós, publicà Fidelitat 1949, llibre que representà una fita de la lírica de postguerra, i D’allà on ve la veu 1958 També ha publicat narrativa per a infants La pluja que va ploure per primera vegada 1966, L’avet valent 1966 i El poll i la puça 1979 Dedicat a la pedagogia, fou un dels renovadors en aquest camp i introductor de la pedagogia activa a Catalunya cofundador de l’ Associació de Mestres Rosa Sensat , fou director de diversos centres d’ensenyament, com ara les escoles Thau i Casp o la residència escolar Bell-lloc de Cardedeu…
,
Aureli Argemí i Roca

Aureli Argemí i Roca (2023)
© Paula Roque / CIEMEN
Religió
Política
Lingüística i sociolingüística
Dinamitzador cultural i polític.
Monjo de Montserrat 1951 i sacerdot 1959, es llicencià en teologia i litúrgia Secretari de l’abat Aureli Maria Escarré i Jané , que acompanyà en el seu exili a Viboldone 1965-68, s’integrà a la comunitat benedictina de Cuixà El 1985 abandonà la vida monàstica Collaborà en diverses iniciatives de la Resistència i publicà, amb pseudònim, entre el 1970 i el 1974 Stato cattolico e chiesa fascista in Spagna, Il carcere Vaticano Chiesa e fascismo in Spagna sobre la presó concordatària de Zamora i Rivoluzione o morte entorn del procés de Burgos El 1974 fundà a Milà el Centre Internacional Escarré…
manifest
Sociologia
Declaració escrita en la qual un govern, un partit polític o un grup cultural expliquen públicament llurs propòsits i llur programa d’actuació.
màster
Educació
Estudi de segon cicle que d’acord amb la Declaració de Bolonya tindrà una extensió mínima de 60 crèdits i màxima de 120.
Els màsters estaran dedicats a la formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinar, adreçada a una especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació en tasques investigadores Podran incorporar especialitats de la programació dels seus ensenyaments que es corresponguin amb el seu àmbit científic, humanístic, tecnològic o professional
grau
Educació
Primer cicle dels estudis universitaris d’acord amb la Declaració de Bolonya i el nou marc d’ensenyament superior a la Unió Europea.
Incorpora l’ensenyament bàsic i de formació general, juntament amb altres continguts adreçats a la preparació per a l’exercici d’activitats de caràcter professional L’objectiu és aconseguir la capacitació dels estudiants per a integrar-se directament en l’àmbit laboral europeu amb una qualificació adequada La superació del cicle dóna dret a l’obtenció del títol corresponent, amb la denominació que, en cada cas, acordi el govern La durada, d’acord amb els diferents estudis i experiències europees, haurà d’ésser d’entre els 180 i els 240 crèdits europeus
doctorat
Educació
Tercer cicle dels estudis universitaris d’acord amb la Declaració de Bolonya i el nou marc d’ensenyament superior a la Unió Europea.
Tindrà com a finalitat la formació avançada del doctorand en les tècniques d’investigació Aquesta formació podrà articular-se mitjançant l’organització de cursos, seminaris o altres activitats adreçades a la formació investigadora, i inclourà l’elaboració i presentació de la tesi doctoral corresponent, que consistirà en un treball original d’investigació La superació del cicle donarà dret a l’obtenció del títol de doctor L’estudiant, una vegada hagi assolit un mínim de 60 crèdits en programes oficials de postgrau, o quan es trobi en possessió del títol oficial de màster, podrà…
baixa
Economia
Dret del treball
Declaració facultativa per la qual el treballador cessa temporalment de la seva activitat laboral com a conseqüència d’una malaltia, d’un accident.
analogia
Dret
Mètode d’aplicació de la llei per mitjà del qual una norma que regula un cas determinat és feta extensiva a casos no prevists anàlegs o semblants amb identitat de raó.
El seu fonament és el principi segons el qual a fets iguals correspon igual regulació, és a dir, a igual raó, igual disposició L’aplicació de l’analogia en el camp del dret ofereix dificultats, car, bé que pot servir útilment per a completar el sistema de normes legals, també pot servir per a introduir l’arbitrarietat i l’abús, en especial per obra dels jutges, principals aplicadors de l’analogia En el dret civil l’analogia és fàcilment admesa, i en casos concrets, com per exemple en la llei espanyola d’arrendaments urbans, hom fa una crida expressa a l’aplicació per analogia En el dret penal…
principi de legalitat
Dret
Principi segons el qual tot acte jurídic dels òrgans de l’estat ha d’ésser sotmès a l’ordenament jurídic vigent i, en especial, que els reglaments i actes jurídics s’adeqüin a la llei formal.
Contraposat a l’arbitrarisme administratiu i judicial, el principi de legalitat és una de les consagracions polítiques de l’estat de dret, i es fonamenta en la teoria clàssica de la divisió de poders Bé que hom vol trobar-ne l’origen en la Magna Charta Libertatum anglesa 1215, amb més seguretat cal situar-lo en els corrents liberals del segle XVIII, els quals assenyalen la consagració del principi de legalitat com a base de l’estat liberal La crisi del liberalisme determinà la discussió sobre la validesa del principi de legalitat, per tal com en els règims totalitaris l’individu resta en una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina