Resultats de la cerca

Visqué una vida aventurera i s’adherí a les idees revolucionàries franceses Caiguda la república veneciana, tornà a Itàlia, d’on hagué de fugir davant la invasió austrorussa Havent tornat a Milà, fou membre del cos legislatiu de la república italiana 1802 Escriví rimes polítiques i patriòtiques, com Le ombre napolitane , evocació dels màrtirs del 1799 Excellí, però, com a autor tràgic amb obres d’esquema influït per Alfieri, amb alguns ecos shakespearians Mastino I della Scala, I coloni di Candia, Agripina, Ginevra di Scozia , etc

Collaborà amb el grup animador Renascença Portuguesa i fou un dels fundadors de les revistes “Nova Silva” i “A Águia” Intervingué en la Gran Guerra i, exiliat, visqué a Espanya, França i Brasil Tornà a Portugal i es dedicà a la tasca d’historiador Escriví poesia Divina Voluptuosidade , 1923 Missa da Meia-Noite , 1940, sota el pseudònim d' António Fróis, drames històrics O Infante de Sagres, 1916 Egas Moniz, 1918 i narracions breus Daquém e Dalém da Morte, 'Deçà i dellà la mort’, 1913

Establert a Roma 1597, al servei del papa Pau V, per a qui féu la Santa Cecília morta 1599 de l’església de Santa Cecilia in Trastevere, obra més emotiva que perfecta en l’execució, i els dos relleus de la Capella Paolina de Santa Maria Maggiore Són també obres seves La Justícia i La Pau ~1614, de Santa Maria della Pace, el Bust de Sant Carles Borromeo , per a San Lorenzo in Damaso, i la Lluita de Jacob i l’àngel Galleria Doria, Roma

Canvià la denominació el 1927 per la de Banco Nazionale del Lavoro e della Cooperazione, i dos anys més tard per l’actual El 1939 absorbí la Banca delle Marche e degli Abruzzi gran banca regional Estatitzat el 1983, el tresor italià n'inicià la reprivatització Aquest any la seva xarxa s’estenia a 10 estats europeus, 4 d’americans, i 6 d’asiàtics, i també a Austràlia, mentre que a l’Estat espanyol Madrid, Barcelona i València els seus actius sumaven 120 200 milions de pessetes

Vida Fill de camperols, mostrà veritable interès per la música des d’edat molt primerenca Probablement en rebé les primeres lliçons de JH Peintinger, organista a Graz El 1680 es matriculà a la universitat dels jesuïtes de Graz i l’any següent fou admès en una escola també dels jesuïtes, el Ferdinandeum, que donava especial prioritat als alumnes amb talent musical Està documentat com a organista a Saint Moritz cap al final del 1688 A partir d’aquest moment les dades sobre el compositor són força vagues És possible que en aquesta època realitzés un viatge d’estudis a Itàlia, ja que les…

Situada al centre de la plana emiliana entre els últims estreps dels Apenins i el Po, la ciutat s’aixeca a banda i banda del torrent homònim prop de la confluència amb el riu Baganza, la part més desenvolupada, a la dreta del riu, és coneguda amb el nom de Parma Nova Centre comercial, cultural i d’ensenyament superior Università degli Studi, fundada el 1064 Indústries químiques, de rellotges i blanqueria De probable origen etrusc, passà al domini successiu de Roma 183 aC, Bizanci s VI, dels llombards 569 i dels francs s VIII i IX Governada pel bisbe parmesà, al s XIII passà a ésser-ho per la…

Fill de Josep Maria de Sagarra Estudià dret a Barcelona i el 1961 anà a París, on feu estudis de teatre i es doctorà per l’Institut d’Estudis Teatrals de la Sorbona Començà a escriure sobre teatre al setmanari Arts  de París De retorn a Barcelona, ho feu a El Noticiero Universal  1963-64 i a  El Correo Catalán  1964-67 Durant deu anys publicà una columna diària, primer a Tele-exprés  “El día de siempre”, 1968-71, després a El Noticiero Universal  “Reposteria selecta”, 1972-76, i, finalment, a  El Correo Catalán  1976-78 Fou, també, crític de teatre a Mundo Diario  1976-78 Collaborà en…

El 1653, dins d’un gruixut volum que escriví sobre les diverses guerres civils que s’havien esdevingut recentment a Europa, Historia delle guerre civili di questi ultimi tempi , imprès a Bolonya, Bisaccioni dedicà el segon capítol “Della historia delle guerre civili di Catalogna” a la revolta de Catalunya A partir de les cròniques coetànies com ara la del seu compatriota L Assarino, resumí el procés polític des del començament del regnat de Felip IV, que conduí a la revolta del juny del 1640, fins a la posterior ruptura amb la monarquia hispànica

Contenien regles i exemples formularis i concernien la salutació salutatio , el preàmbul arenga i l’elocució elocutio o cos del document, amb preceptes sobre gramàtica, construcció, figures retòriques, sentències i el cursus o cadència La tradició oral remuntava a Cassiodor i tenia arrels ciceronianes D’ençà que Alberto di Mora, després papa Gregori VIII, ho posà per escrit, influí en totes les cancelleries Entre els més divulgats hi ha els de Guido Faba, Lorenzo d’Aquileia, Conradus de Mure, Ludolfus de Hildesheim i Pietro della Vigna, influent encara en la cancelleria…

Filla d’un professor de matemàtiques i educada en un ambient erudit, es féu remarcar per la seva precocitat, especialment en l’estudi de les ciències exactes, les llengües orientals i la filosofia Després d’haver publicat moltes obres, la més important de les quals és Istituzioni Analitiche ad uso della gioventù italiana 1748, en què tracta de l’anomenada bruixa d’Agnesi , entre altres contribucions al càlcul diferencial, fou jutjada capaç, pel papa Benet XIV, d’ocupar la càtedra del seu pare a la Universitat de Bolonya