Resultats de la cerca
Es mostren 1758 resultats
partitura
Música
Representació gràfica, impresa o manuscrita, d’una obra musical, normalment en forma de llibre, perquè pugui ser llegida pels seus intèrprets.
Quan hi intervé més d’un instrument o veu, cada pauta queda collocada una a sota de l’altra, de manera que els temps coincideixin en l’espai per a poder fer la lectura simultània La partitura d’orquestra conté totes les parts instrumentals que intervenen en una obra A la part superior, hom acostuma a escriure-hi els instruments de fusta, i a sota, les trompes i la resta del metall, seguits de la percussió, les arpes, el piano i, ja a la part inferior, la corda Les parts vocals se situen sobre els violins Cada grup està escrit per ordre correlatiu de la seva tessitura, és a dir, de més agut a…
portallapis
Tecnologia
Mànec o tub on hom fixa el llapis per a escriure o dibuixar, especialment quan ja és curt.
cal·ligrafia
Escriptura i paleografia
Art d’escriure les lletres d’un alfabet d’una manera artificiosa, segons un model, amb intenció estètica.
S'oposa a l’escriptura espontània, que, per la seva relativa velocitat, tendeix a les formes cursives, que donen un encuny personal a l’escriptura En algunes cultures orientals la calligrafia ha gaudit tradicionalment d’una gran consideració Així, a la Xina ha estat considerada un art, fins i tot superior a la pintura, i a Pèrsia i entre els pobles àrabs ha constituït un important element artístic i de decoració A l’Occident, la calligrafia fou conreada principalment a l’edat mitjana pels copistes dels monestirs escriptura
Olivetti
Economia
Empresa italiana fundada per Camillo Olivetti a Ivrea el 1908, per a la fabricació de màquines d’escriure.
Fou reorganitzada tècnicament i administrativament pel fill del fundador, Adriano, que la constituí societat anònima el 1932 L’any 1959 adquirí el 100% de les accions de la Underwood Controla nombroses empreses subsidiàries, entre elles la Hispano Olivetti L’entrada de l’electrònica en el sector de màquines d’oficina obligà Olivetti a una reconversió industrial, a base de transformar una indústria mecànica en una empresa d’informàtica El 1985 era la primera empresa europea en aquest sector i la segona per vendes, després de la IBM L’any 1985 obtingué un volum de vendes de 3 215 milions de…
notació
Música
Conjunt de sistemes gràfics que constitueixen el llenguatge emprat per a escriure, interpretar, memoritzar i ensenyar la música.
Notació mensural © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest sistema està basat en la mateixa matriu de sis punts en relleu -dues columnes de tres punts- que s’utilitza per a representar les lletres del sistema Braille Diverses combinacions dels quatre punts superiors s’utilitzen per a simbolitzar les notes i les dels dos inferiors per als valors rítmics Altres combinacions serveixen per a les indicacions de compàs, alteracions, índex d’octava, etc Bibliografia Apel, W The Notation of Polyphonic Music 900-1600 , The Mediaeval Academy of America, Cambridge, Massachusetts 1953 Bent, I, Hiley, D, Bent, M…
alliberador del corró
Oficis manuals
Dispositiu que permet de girar contínuament i lliurement el corró d’una màquina d’escriure, conjuntament amb el paper, i possibilita d’escriure en qualsevol línia diferent de les que permet el moviment discontinu del corró abans d’accionar aquests mecanisme.
codi
Electrònica i informàtica
Conjunt d’instruccions, en algun llenguatge determinat, que especifiquen un procés.
El codi executable és aquell que la màquina pot executar directament, bé perquè és escrit en codi o llenguatge de màquina, o bé perquè la màquina incorpora com a element bàsic del sistema les eines pertinents per a traduir-lo o interpretar-lo Com que el codi executable depèn de cada màquina determinada, per tal d’aconseguir que el programari sigui transportable, els programadors solen escriure els programes en llenguatges independents de la màquina El resultat és el codi font, que només serà executable si ha estat sotmès a un procés de traducció, en alguna d’aquestes dues modalitats bàsiques…
Andreu Vidal i Sastre
Literatura catalana
Fotografia
Escriptor i fotògraf.
El 1974 començà a treballar com a delineant Simultàniament començà a escriure i a editar poesia fins el 1979 dirigí i dissenyà els volums de la collecció “La musa decapitada”, i posteriorment, fins el 1982, la collecció de poesia “Tafal” Collaborà com a articulista en El Día de Baleares i en el Diario de Mallorca i en publicacions com ara Reduccions , Urc , Latitud 39 , que dissenyà en 1982-83, i Blanc d’ou Publicà els poemaris Xicraini, nit de portes cremades 1977, Aixall híctic 1977, Exercicis de despoblació 1978, Llibre de les virtuts 1980, Necròpsia 1984 premi Ciutat de Palma 1983, Els…
,
Thomas Berger
Literatura
Novel·lista nord-americà.
Escriví la seva primera novella Crazy in Berlin 1924, una obra mestra de la ironia, a partir de la seva experiència com a soldat durant l'ocupació d'aquesta ciutat Després de graduar-se en literatura a la Universitat de Cincinnati 1948, es dedicà a feines editorials i collaboracions fins que pogué dedicar-se exclusivament a escriure Autor d'un ampli registre, la seva obra inclou gairebé tots els subgèneres novella històrica, policíaca, de terror, ciència-ficció o aventures, i també, relats realistes de les classes mitjanes Alguns dels títols més destacats són…
Domènec Moner i Basart
Música
Compositor.
Inicià els estudis musicals a la seva vila natal amb Joan Coll i després els continuà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb J Balcells solfeig, Ll Millet teoria i E Morera harmonia A catorze anys escriví la seva primera sardana, Aimada Joaquima , gènere en què s’especialitzà N’arribà a escriure més de quaranta —algunes de les quals corals, d’un gran lirisme, com La sardana de Girona 1965 i La devesa de Girona 1967—, entre les quals destaquen Alegroia , Lloret vila encisera , Al meu fillol , Cala Canyelles , Lloret Ciutat Pubilla o Missatge lloretenc Dirigí l’Orfeó Barcelonès 1925 i…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina