Resultats de la cerca
Es mostren 5432 resultats
martell mecànic
Tecnologia
Martinet en el qual a l’energia de caiguda de la massa mòbil s’afegeix la que li transmet una molla o una ballesta, la qual ha estat prèviament deformada per la mateixa massa mòbil en la cursa d’elevació.
Permet d’obtenir de 350 a 450 cops per minut Els malls de les antigues fargues eren martells d’aquest tipus, i la funció de la ballesta d’acumulació d’energia era feta pel tronc vegetal
clitoridectomia
Ablació quirúrgica del clítoris, que, en certes societats, forma part dels rituals d’iniciació femenina.
Prohibida explícitament en molts països, aquesta pràctica és feta moltes vegades amb instruments rudimentaris que poden provocar greus infeccions o, fins i tot, la mort de la dona operada S'efectua sobretot al centre d'Àfrica
vèlit
Història
Militar
A l’antiga Roma, soldat d’infanteria lleugera, equipat de llança i espasa, que obria el combat.
N'hi havia 1 200 a cada legió, 40 per a cadascun dels 30 maniples maniple Amb la reorganització de l’exèrcit feta per Mari primera meitat del s I aC foren substituïts per mercenaris estrangers
libel famós
Dret canònic
Crítica feta per un eclesiàstic als seus superiors, en la qual els llevava la fama.
Fou condemnat pels concilis de Tarragona segle XIII i per Joan d’Aragó, administrador de l’església de Tarragona, en la compilació del 1330
ordinació
Història del dret
Història del dret català
Fins al primer terç del segle XIX, disposició d’ordre reglamentari feta pel poder públic.
poder d’amargor
Alimentació
Mesura del tast amarg d’una substància per comparació amb unes altres, feta per tastadors.
model
Arquitectura
Maqueta feta a escala d’un edifici, d’un monument o d’un detall arquitectònic.
carta oberta
Carta adreçada a un particular que és feta pública simultàniament per al coneixement de tothom.
abrasió
Construcció i obres públiques
Neteja feta amb un doll de sorra projectat per aire comprimit damunt d’una pedra.
filigrana
Arts decoratives
Obra feta de fils d’or, d’argent, etc, entrellaçats i units per soldadures imperceptibles.
Coneguda des de l’antiguitat, la tècnica de la filigrana fou molt apreciada pels egipcis, els grecs i els etruscs El tipus de filigrana cèltica passà, amb les invasions germàniques, als pobles mediterranis Fou conreada particularment per Bizanci i, per influència seva, pels musulmans Durant els primers temps de l’edat mitjana, Gènova en fou el principal centre productor, i en el decurs de tota l’edat mitjana joies i evangeliaris eren treballats amb filigrana Al s XVII tingué una gran difusió, i fou utilitzada fins i tot per a baguls de grans dimensions Al s XVIII fou aplicada als petits…