Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
Ricarda Huch
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
Malgrat l’èxit del seu debut poètic Neue Gedichte ‘Nous poemes’, 1907, es dedicà sobretot a la novella neoromàntica, i més tard a l’estudi de fets i de personatges històrics Aus der Triumphgasse ‘Des del carrer del triomf’, 1901, Vita somnium breve 1902, Der grosse Krieg in Deutschland ‘La gran guerra a Alemanya’, 1912-14 i Weisse Nächte ‘Nits blanques’, 1943
es Firó
Folklore
Festa popular que se celebra a Sóller (Mallorca) el segon dilluns de maig per a recordar una victòria dels seus habitants contra els pirates turcs el 1561.
La vila commemora la victòria contra els pirates des de l’any immediatament posterior als fets, primerament amb una processó i més tard amb una fira comercial, celebrada el segon diumenge de maig El 1855, Sóller decidí commemorar la gesta amb un simulacre dels fets el dia posterior a Sa Fira, representant el desembarcament dels corsaris Des d’aquest moment, la jornada prengué el nom d’Es Firó La celebració, en què collaboren més de 1500 actors, comença el diumenge a les 11 de la nit, quan els cristians vetllen les armes a la plaça del Mercat, acompanyats d’un bon rom…
La tribu dels aurons
Cinematografia
Pel·lícula del 1986-1987, Animació, 80 min., dirigida per Josep Lluís Viciana i Montfort.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ D’Ocon Films Antoni D’Ocon, Barcelona FOTOGRAFIA Daniel Salas color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Hernández, Miquel Ortiz MUNTATGE Esteve Llorens MÚSICA Josep Roig ESTRENA Barcelona, 17061988 Sinopsi Els aurons són una tribu que viu pacíficament de l’agricultura i la caça a l’illa de les Dues Serralades Una nit, mentre celebren la festa anual dedicada a la Lluna, són atacats i fets presoners pel destructiu exèrcit del rei Groc Només poden escapar Tejo, Yuca i i el petit drac Poti-Poti, que inicien un llarg viatge amb la finalitat d’alliberar…
les Roquetes

Bloc Carles Tries, a les Roquetes (Barcelona)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona al peu i vessants del turó de les Roquetes
(305 m alt.), contrafort septentrional de la serra de Collserola, dins l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, que domina el Besòs al coll de Finestrelles; és pràcticament tot desproveït de vegetació.
Fins el 1950 tingué algunes torres d’estiueig i “Casetes amb hortet” disperses aleshores s’inicià la seva ocupació per la població immigrant més desfavorida, amb gran predomini dels habitatges fets per autoconstrucció Actualment el barri és format per blocs d’habitatges Els dèficits en equipament urbà són importants Els autobusos i el ferrocarril metropolità hi han arribat tardanament el 1974 i el 1981 respectivament
natxez
Etnologia
Individu del grup muskogee que habitava al baix Mississipí.
Els natxez practicaven una agricultura senzilla, però havien desenvolupat les arts populars Adoraven el Sol Estaven dividits en castes homes-sol, nobles, poble honorable i poble indesitjable El sistema social era matrilineal i exogàmic Al s XVIII els francesos els colonitzaren, però l’any 1728 es revoltaren, i en represàlia foren gairebé totalment exterminats 1731 Chateaubriand evoca aquests fets en la seva novella Les Natchez 1826
Henri Pirenne
Historiografia
Historiador belga.
Professor de la Universitat de Gant 1886-1930, remarcà la importància dels fets econòmics i socials en els esdeveniments històrics Representà un intent de renovació de la història, que fou dut al punt més alt per Marc Bloch i Lucien Febvre, fundadors de la revista Annales d’histoire économique et sociale Escriví diverses obres, sobretot de tema medieval, i una important Histoire de Belgique 1899-1932
midraix
Judaisme
Comentari homilètic de la Bíblia, verset per verset.
Inclou normes de conducta adaptades a la vida diària N'hi ha de tres formes la halakà, ensenyament de tipus jurídic o ritual, fonamentat sempre en el Pentateuc la haggadà, que comenta el text bíblic o la història sagrada, valent-se fins i tot de llegendes, de paràboles, de poemes, etc i el pesĕt , que actualitza les escriptures profètiques mostrant-ne el compliment en fets històrics
nou instrument comunitari
Economia
Instrument financer de la Comunitat Europea (1978) d’emprèstits i préstecs programats per la Comissió per a finançar projectes que afavoreixin la convergència econòmica dels estats membres i llur integració.
En funció dels objectius prioritaris —l’energia, indústria i infraestructures—, els projectes han de tenir en compte l’impacte regional i la desocupació, i, pel que fa al seu àmbit, aquest és tot el territori comunitari, però amb una especial atenció a les empreses mitjanes i petites Del 1979 al 1990, els finançaments fets tramitats pel BEI foren de 6 347 milions d’ecus
bombarda
Miniatura d’una bombarda del s XIV
© Fototeca.cat
Militar
Boca de foc, feta de ferro o de bronze, de poca longitud i generalment de gran calibre, que fou usada durant la segona meitat del s XIV i tot el s XV.
Constava de dues parts, la posterior el mascle, que constituïa la recambra i que hom acoblava a l’anterior la trompa, la qual allotjava el projectil de pedra La unió era assegurada amb cordes Les bombardes eren de mal maniobrar i de tir molt poc precís, fets que en determinaren la desaparició quan es generalitzà l’ús dels morters i d’altres menes de canons
Mester de juglaría
Escola poètica castellana de tradició oral.
Tingué l’esplendor màxima als s XII i XIII, bé que al s XIV hom també en troba mostres Els temes, diferentment dels del Mester de clerecía , són fets nacionals amb els quals els joglars assajaven de fer mites El metre característic és la tirada de versos irregulars assonantats L’aspecte líric del Mester de juglaría es projecta a tota la literatura popular castellana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina