Resultats de la cerca

" Oriundus ville de Res, Regni Alemanie, archiepiscopatus Colonie, magister organorum civitatis Valentiae " Aquestes són les úniques indicacions del seu origen que han transmès els documents dels seus orgues Entre els més importants, bastí els de Santa Clara 1448-49, Santa Creu 1449-50, Sant Domènec 1450, de la catedral 1460-1468, Santa Caterina 1469 i Sant Joan del Mercat 1470, tots ells a València També treballà a Xàtiva, Alzira, Moya Conca i Gandia Sobresurt espectacularment el de la seu valenciana amb els seus cinc teclats, la cadireta, l’orgue de dalt, el tub major de vint-i…

Fronterer amb Portugal, és situat a l’aiguabarreig del Miño amb el Louro Centre agrícola i comercial a causa del pont internacional sobre el Miño, té una important indústria de la fusta i de la ceràmica Seu episcopal, des del 1959 la diòcesi comparteix la capitalitat amb Vigo Hom ha suposat que l’origen de la ciutat fou la colònia grega de Tyde Seu episcopal ja en època romana, Vítiza hi establí la cort Despoblada amb la invasió sarraïna, fou repoblada per OrdoniI d’Astúries mitjan segle IX i atacada repetidament pels normands al segle X A partir del segle XII fou escenari de…

És situada a la riba esquerra del Danubi, davant per davant de Neu-Ulm, a l’altra banda del riu Situada a una altura de 479 m, és a 70 km de Stuttgart, al SE Important nucli ferroviari, té indústria tèxtil, siderúrgica, de maquinària, etc Ja coneguda el 854, fou ciutat imperial lliure al segle XII, i una de les més destacades del ducat de Suàbia Fou també centre comercial de primera línia als segles XIV i XV, però decaigué posteriorment, sobretot durant els segles XVII i XVIII Adjudicada el 1802 a Baviera, el 1805 fou escena de la victòria de Napoleó sobre els austríacs, i l’any 1810 passà a…

Port pesquer i de comerç de productes agrícoles i nucli d’indústria cotonera Fundada per Ptolemeu II Filadelf segle III aC, decaigué, i fou repoblada pels habitants de Salamina el 647 fou destruïda pels àrabs Fou capital 1291 durant la dinastia dels Lusignan Des d’aleshores hi hagué cònsols de catalans al llarg del segle XIV, però, i a causa del monopoli de Gènova sobre la ciutat, el comerç català hi minvà i es localitzà en uns altres ports de l’illa, i s’hi extingí definitivament l’ocupació veneciana 1489 El 1571 caigué a les mans dels turcs i decaigué la seva prosperitat Des del segle XIX…

El lloc de Maella fou conquerit pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als voltants del 1157 Anys després de la conquesta, el rei Alfons I el Cast donà Maella a Ximèn d’Artussella, alferes i més endavant també majordom seu La vila i el castell de Maella passaren a mans de l’orde de Calatrava el 1203 gràcies a una donació de Pere I Aquest orde no n’aconseguí, però, el domini total fins el 1277 Segles després el castell acabà a mans dels ducs d’Híxar L’actual castell de Maella, sobre una penya que domina el poble, a la riba esquerra del Matarranya, és un edifici sobretot dels segles XIV i XV…

Fill de Josep Mas i Dordal, l’ajudà en el seu càrrec a l’ajuntament en fou adjunt el 1803 i n'esdevingué titular el 1808 Féu la nova casa de la ciutat 1831 —havent-ne enderrocat el pòrtic, l’església i una part del claustre de Sant Jaume— i n'acabà la façana el 1850 Autor de la porta del Cementiri Vell 1840, del pla topogràfic dels voltants de Barcelona 1854 i del mercat de Sant Josep 1840 Des del 1832 tingué el títol d’arquitecte acadèmic, després d’una aferrissada lluita amb Antoni Cellers, que pretenia el seu càrrec municipal, mantingut per Mas sota Carles IV, Napoleó, Ferran VII, els…

Fou creada com a parròquia dins el terme del castell de Bairén arran de la formació del nucli urbà cristià, a mitjan segle XIII a la segona meitat del segle XIV fou construïda la primera església gòtica a expenses del duc Alfons el Vell, inclosos el cor, el retaule major i dotze apòstols esculpits per Pere Llobet El 1499 la duquessa Maria Enríquez aconseguí del papa Alexandre VI, sogre seu, que la convertís en collegiata i féu construir la part de l’edifici entre la porta dels Apòstols i la façana actual en el mateix estil gòtic inicial amb el magnífic retaule renaixentista de…

Segons la tradició, la Mare de Déu s’aparegué la nit del 2 d’agost de 1218 a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i a Jaume I per manar-los la fundació d’un orde per a redempció dels captius La seva advocació és constatada vers el 1230 i hom li dedicà un primer temple entre el 1249 i el 1267 La imatge actual és una talla de fusta gòtica del s XIV, probablement obra de Pere Moragues, amb un infant Jesús a la falda, d’un segle o dos després El 1637, amb motiu d’una plaga de llagostes, fou nomenada patrona de Barcelona pel consell de la ciutat i, el 1696, el papa InnocenciXII…

Amb el nom de Santes Masses, ara la Mare de Déu de Santesmasses, es coneix una capella o santuari situat en una petita carenada al nord de l’església parroquial de Sant Donat de Sedó El santuari existia al segle XV segons la imatge gòtica que el presideix El topònim Santesmasses sembla derivat de l’antiga devoció als màrtirs saragossans, coneguts com Santes Masses, que tenen una capella dedicada a Pinell de Solsonès i d’altres a Osca i a la resta del territori aragonès Les Santes Masses consten en les llistes de relíquies del país del segle XI, i el 1166 residia a Lleida un…

Amb el nom de Santes Masses, ara la Mare de Déu de Santesmasses, es coneix una capella o santuari situat en una petita carenada al nord de l’església parroquial de Sant Donat de Sedó El santuari existia al segle XV segons la imatge gòtica que el presideix El topònim Santesmasses sembla derivat de l’antiga devoció als màrtirs saragossans, coneguts com Santes Masses, que tenen una capella dedicada a Pinell de Solsonès i d’altres a Osca i a la resta del territori aragonès Les Santes Masses consten en les llistes de relíquies del país del segle XI, i el 1166 residia a Lleida un…