Resultats de la cerca
Es mostren 1158 resultats
sergent | sergenta
Militar
A l’exèrcit espanyol, grau militar, entre els oficials i la tropa, l’inferior del cos de sotsoficials i al qual correspon el comandament d’un escamot, tanc, peça d’artilleria, etc.
D’origen molt antic, figurava en les companyies de l’edat moderna com a oficial de menys poder, encarregat directament de la tropa Més tard fou considerat com a classe de tropa, clarament diferenciat dels oficials Darrerament, hom ha tendit a professionalitzar aquest grau En els moviments polítics del s XIX, sovint, els sergents prengueren part a favor dels progressistes i protagonitzaven pronunciaments, com és ara el motí de La Granja 1836 o la revolta de la caserna de San Gil 1866 La Segona República els conferí determinats drets, integrant-los en el nou cos de sotsoficials
Antonio Granados Campaña
Ciclisme
Ciclista i dirigent esportiu.
Competí com a aficionat amb la Societat Esportiva Styl Fou campió d’Espanya de ciclomàster 1985, 1986, 1987 i disputà els Campionats del Món El 1990 fou subcampió d’Espanya de tàndem mixt amb Soledad Ibáñez Parallelament, presidí l’Esport Ciclista Mataró i participà en la fundació del Club Ciclista Iluro 1993, des d’on organitzà curses de cicloesport de la Copa d’Espanya, la Volta al Maresme i diverses edicions dels Campionats de Catalunya de pista en diverses categories A més, creà un equip de formació infantils i juvenils d’on sorgiren figures com José Antonio Gil i Jonathan…
els Barrufets
Escalada
Grup d’escaladors que obriren diverses vies d’escalada a Catalunya.
Nascut al final dels anys setanta del segle XX, era format per alpinistes de diferents entitats, com Albert Gómez, Remi Brescó, Jordi Camprubí o Xavier Pérez Gil, alguns del quals eren membres de les primeres expedicions catalanes als 8000 de l’Himàlaia Durant la dècada dels anys vuitanta marcaren un nou ritme en l’escalada en roca Obriren vies en parets com la roca Regina al Montsec, els Diables a Montserrat, la cara sud del Pollegó Inferior del Pedraforca, la Font Freda a Terradets i Mont-rebei, entre d’altres També obriren les primeres vies a les roques del Masmut Terra Alta
epitalami
Literatura
Poema nupcial escrit en metres diversos.
Hom en troba mostres als llibres de l’Antic Testament, però els més interessants de l’antiguitat són els epitalamis grecs, sobretot els de Safo, Teòcrit i Anacreont A la literatura llatina, els més notables són els de Catul L’epitalami llatí té una variant popular, no exempta de poesia però inferior qualitativament a la variant culta del gènere n'escriviren també Estaci i diversos poetes cristians A l’època del Renaixement el conreu de l’epitalami adquirí un nou impuls, que continuà posteriorment n'escriviren Ronsard, Tasso, Gil Vicente, Spenser, Donne, Martínez de la Rosa i…
Vicent Escrivà i Soriano
Cinematografia
Literatura
Escriptor i director de cinema.
Estudià lletres a València El 1939 ingressà en la ràdio Publicà narracions en castellà i algunes biografies, com Jornadas de Miguel de Cervantes 1947, premi José Antonio Entrà a Radio Nacional de Madrid 1947 i escriví guions cinematogràfics de tema religiós o polític, que dirigí Rafael Gil Balarrasa 1950, La Señora de Fátima 1951, Murió hace quince años 1954, etc El 1959 dirigí el seu primer film, El hombre de la isla , obra esteticista, com Dulcinea 1962 Posteriorment dirigí El golfo 1970, amb el cantant Raphael, La curiosa 1972, La lozana andaluza 1976, Esperando a papá 1980,…
Harold Edwin Wethey
Art
Historiador de l’art.
Es llicencià a Harvard amb una tesi sobre Gil de Siloé L’any 1939 dedicà un estudi a Guillem Sagrera Interessat per l’art hispànic i de l’Amèrica Llatina, publicà Colonial Architecture and Sculpture in Perú 1949 Els seus estudis sobre Alonso Cano 1955 i El Greco i la seva escola 1962 constitueixen el nucli central de la seva producció Els darrers anys de la seva vida estudià l’obra de Ticià 1969-75 Fou professor a la Universitat de Michigan, on interessà molts dels seus deixebles per l’art hispànic i el barroc italià
Aḥmad al-Rāzī
Historiografia
Historiador andalusí.
És autor del Ta'riḥ muluk al-Andalus ‘Història dels emirs d’Al-Andalus’, d’una part del qual la descripció geogràfica de la península Ibèrica s’ha conservat la traducció castellana, coneguda per Crónica del moro Rasis , feta a partir d’una altra de portuguesa atribuïda a Gil Peres Considerada apòcrifa, Gayangos que l’edità i Sánchez Albornoz la creuen autèntica Darrerament Lévi-Provençal ha intentat de reconstituir el text àrab inclòs molt desfigurat a la Segunda Crónica General , 1344, basant-se en el text portuguès i en les citacions que en feren els geògrafs musulmans posteriors
Agustí Asensio i Saurí
Disseny i arts gràfiques
Il·lustrador.
De formació autodidacta, començà a treballar als quinze anys collaborant en la pellícula de dibuixos animats El mago de los sueños Posteriorment s’especialitzà en llibres infantils i juvenils, entre els quals destaquen El Gil i el paraigua màgic 1982, El presoner del gegant 1982, Història del pollastre que ponia 1983 i Perduts a la cova 1986 Obtingué nombrosos premis, com ara el Serra d’Or 1983 i 1986, l’Otani Memorial, Japó, 1983, el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor illustració de la Generalitat de Catalunya l’any 1988
Unión de Independientes de Sant Cugat del Vallés
Partit polític
Partit local de Sant Cugat del Vallés inscrit el març de 1983 per Francisco Orobitg i Jaime Gil.
Concorregué a les eleccions municipals d’aquest any sense obtenir representació en les de 1991 obtingué 660 vots 4,0% en les de 1995, 951 vots 4,4% en les de 1995, 951 vots 4,3%, i en les de 1999, 282 1,2%
Partit Independents d’Amposta
Partit polític
Partit local d’Amposta inscrit al febrer de 1995 per José Gil, Nicolás Planells i Francisco Manuel Acien.
En les eleccions municipals de 1991, com a agrupació d’electors, obtingué 495 vots 6,1% i 1 regidor en les de 1995, en el marc de la Federació d’Independents de Catalunya , obtingué 266 vots 3,1%
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina