Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
trenca
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, de 20 cm, que és semblant al botxí però amb el front negre i les parts inferiors més rosades.
Habita a l’Àsia, fins a la Sibèria occidental, a Pèrsia i l’Àsia Menor, a Ucraïna, els Balcans, Grècia, Itàlia, Occitània i la Catalunya del Nord, des d’on s’estén al N del Principat
perdiu blanca
Perdiu blanca
carlosbocos (CC BY-NC)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids, de 35 cm, que presenta una carúncula vermella sobre cada ull, és blanc amb la cua negra a l’hivern, i té el cap, el coll i les parts superiors més o menys brunencs durant la resta de l’any.
Té els tarsos, i de vegades els peus, emplomallats El mascle, a l’hivern, presenta una ratlla negra des del bec a través dels ulls Habita a Finlàndia, Noruega, Lapònia, Escòcia, els Alps i els Pirineus
guatlla
Guatlla
Muséum National d'Histoire Naturelle / P. Gourdain (cc-by-nc-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de 18 cm de llargada i formes arrodonides, de color terrós llistat d’ocre i de negre.
El mascle presenta llistes negres a la gola Habita a tot Europa, excepte a la península Escandinava i Islàndia, a l’Àsia i a l’Àfrica, i hiverna a l’Àsia meridional i a l’Àfrica
esfirènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de forma allargada, dues aletes dorsals molt separades i la caudal fesa.
La boca és molt grossa, proveïda de dents fortes i agudes De costums pelàgics, són propis de les mars càlides, on reben el nom genèric de barracuda A la Mediterrània habita una sola espècie, l'espet
esparver d’espatlles negres
Esparver d'espatlles negres
© Srikaanth Sekar
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’uns 33 cm de llargada, ales llargues i cua més aviat curta.
Presenta les parts superiors de color gris blau, les inferiors i la cua blanques i les espatlles negres Habita a gran part d’Àfrica i és divagant a l’Europa occidental és excepcional als Països Catalans
rata
Rata
(CC BY 3.0) Roberto Pillon
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels uranoscòpids, de cap gros, amb grosses i fortes plaques dèrmiques, boca supina, ulls grossos quasi dorsals, amb un fort fibló a la part superior de cada opercle i aletes pectorals grosses.
Habita enterrat a la sorra i atreu, mitjançant un apèndix cutani de la mandíbula inferior, els petits crustacis i peixos dels quals es nodreix És pròpia dels fons de sorra i fang de la Mediterrània És comestible
rata d’aigua
Rata d’aigua
(CC BY 3.0) David Perez
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, d’uns 16-22 cm de llargada, i fins a 14 cm de cua, amb el cap gros, cos robust i massís.
Habita en planes i valls humides, a les voreres de cursos d’aigua i en aigües estancades, sobretot on hi ha vegetació aquàtica, de la qual s’alimenta És pròpia de França, Anglaterra i la península Ibèrica
navalla
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels solènids, amb la conquilla allargada, corbada, de forma tubular i d’uns 10 a 15 cm de llargada.
Pels extrems, que són oberts, surten el peu i els dos sifons, estructures totes elles de grans dimensions Habita a la sorra fangosa, on excava canals fins d’1 m de profunditat És comestible i molt apreciat
cabra blanca
Cabra blanca
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, de pelatge completament blanc, molt dens i llarg, i amb banyes de secció circular, lleugerament encorbades cap endarrere.
Habita en els llocs més inaccessibles, en petits ramats, a les muntanyes Rocalloses d’ací que rebi també el nom de cabra de les muntanyes Rocalloses des del sud d’Alaska fins a l’estat d’Idaho
globigerina
Protistologia
Gènere de protozous de l’ordre dels foraminífers de la família dels globigerínids, de forma globosa, amb una closca calcària constituïda per lòculs esfèrics distribuïts en espiral irregular.
Aquest gènere comprèn nombroses espècies planctòniques, moltes fòssils, la més corrent de les quals és la G bulloides , que habita a totes les mars Les closques de les globigerines formen part de diferents menes de fang abissal