Resultats de la cerca

Començà la seva activitat musical tocant el violí i la trompeta en orquestres de Colònia i Darmstadt, però ben aviat exercí diferents funcions com a director d’orquestra a Münster, Trier i Hagen, fins que el 1954 fou nomenat director general de música d’Augsburg L’any següent passà a ocupar el mateix càrrec a Bremen, on romangué fins el 1959, i després a Wiesbaden 1960-74 i a Essen 1975-91 Dirigí la Niederösterreichisches Tonkünstleorchester de Viena 1964-75, l’Orquestra de la Ràdio de Munic 1975-82 i la Filharmònica d’Essen 1975-91 Habitual director convidat en les grans…

Amb els instruments de metall formen els dos grups amb els quals convencionalment es classifiquen els instruments de vent Aquesta classificació convencional dels instruments -anterior a classificacions més sistemàtiques com la de Hornbostel-Sachs classificació dels instruments , emprada de forma majoritària- agrupa els instruments segons les seves característiques tímbriques, d’agilitat o bé d’expressivitat i segons la seva funció habitual a l’orquestra És, doncs, una classificació útil en els estudis d’orquestració o de composició, però data d’una època en què els instruments eren…

Gran Mestre des del 1992, s’establí a Catalunya l’any 2000 Competí per l’Associació Paretana d’Escacs i el Club d’Escacs Terrassa, i el 2009 fitxà per l’Escola d’Escacs de Barcelona Quedà primer classificat al Campionat de Catalunya 2001, 2005, 2007, tot i que la primera vegada el títol fou oficialment per a Antoni Gual, primer català classificat, i fou subcampió en una ocasió 2006 També guanyà el Campionat de Catalunya de Ràpides 2000, 2005 i els oberts internacional de la Pobla de Lillet 2005, Vallfogona de Balaguer 2009, 2010 i Torredembarra 2010, entre altres torneigs Es dedicà també a…

Fundat el 1948, inaugurà les seves primeres installacions en uns terrenys del carrer de Verdaguer cedits per Francesc Arumí, on antigament hi havia hagut l’entitat Vic Esport El 1960 es traslladà a les installacions de l’Estadi i el 1969 s’installà als terrenys actuals Disposa d’escola de tennis i els seus jugadors participen en torneigs comarcals i de Catalunya per equips, alguns en la màxima categoria Organitzà el Campionat de Catalunya absolut per equips 2009 i és seu habitual d’un torneig Futures ITF puntuable per al rànquing ATP i WTA També té equips de pàdel Anualment…

Com que formen un conjunt parallel al de les quinze Invencions a dues veus, és habitual anomenar-les Invencions a tres veus La seva varietat de formes, textures i estils és molt gran, però moltes són fugues de característiques pràcticament iguals a les d' El clavicèmbal ben temprat , si bé en les Simfonies el subjecte de la fuga es presenta acompanyat ja en la primera entrada, cosa que mai no passa en les fugues de l’altra collecció L’escriptura del tipus de sonata en trio és molt freqüent, i fins i tot en un cas BWV 791 es manté al llarg de tota la composició La tècnica del…

La tornada, fenomen molt habitual en la música vocal occidental popular, acostuma a executar-se després de cada estrofa i no és infreqüent que estigui a càrrec del cor, en contraposició a l’estrofa, que és a càrrec del solista per això, en el context anglosaxó, la tornada es denomina chorus La tornada, la presència de la qual s’observa des de les formes fixes medievals fins a les cançons de música popular moderna, pot rebre denominacions específiques segons els gèneres Així, es parla de ripresa , en el cas de la ballata , i de burden , en el cas del carol D’altra banda, el…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural sense broquet Una cavitat en el cap de l’instrument, més profunda i cònica que l’habitual broquet desmuntable, fa que produeixi un so més apagat i suau Té el tub acústic recte, d’uns 60 cm de llargada, i, com la resta de cornetes, sol ser de fusta És de secció longitudinal cònica i té set forats, un per al polze i sis per als altres dits La seva tessitura abraça aproximadament des del la2 fins al la4 Per la qualitat del so, que lligava perfectament amb la veu humana, i per les seves possibilitats…

Realitzà estudis de dret, filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual a la premsa, ha escrit un estudi sobre García Lorca 1969 i diverses novelles El resuello 1966, Pascua y naranjas 1966, premi Alfaguara, El anarquista coronado de adelfas 1979, Angeles o neófitos 1980, Balada de Caín 1987, premi Nadal, Contra Paraíso 1993, Son de mar premi Alfaguara 1999, portada al cinema per Bigas Luna, La novia de Matisse 2000, Cuerpos sucesivos 2003 i Otros días, otros juegos 2002, on ha aplegat les novelles Contra Paraíso , Tranvía a la Malvarrosa i Jardín de Villa Valeria Ha…

Comencà a treballar com a articulista i crític de teatre i arts plàstiques als diaris “El Día Gráfico” i “La Noche” Fou administrador de la Casa de Caritat, professor de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya i membre de la Unió Catalanista El 1939 s’exilià a França, on fou un dels organitzadors de la Residència d’Intellectuals Catalans a Montpeller 1939-41 El 1941, arribà a Mèxic on portà la gerència de l’editorial Misrachi fins que es jubilà Des de Mèxic, animà i coordinà els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili i en fou secretari del patronat, primer amb…

Filla del pianista Llorenç Bau i de la soprano Carme Bonaplata , germana del productor Llorenç Bou-Bonaplata  i neta de l’actor Teodor Bonaplata , estudià amb la seva mare i debutà a setze anys El 1910 actuà a Milà amb Mefistofele , de Boito, i dos anys més tard ho feu al Colón de Buenos Aires amb Falstaff , de Verdi Gràcies a la seva brillant carrera aparegué als principals teatres europeus i americans, sempre amb els grans cantants del moment, com G Lauri-Volpi, T Ruffo, T Schipa, H Lázaro o M Fleta Fou artista habitual del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on la temporada…