Resultats de la cerca
Es mostren 3046 resultats
Club Tennis Vic
Pàdel
Tennis
Club de tennis i pàdel de Gurb.
Fundat el 1948, inaugurà les seves primeres installacions en uns terrenys del carrer de Verdaguer cedits per Francesc Arumí, on antigament hi havia hagut l’entitat Vic Esport El 1960 es traslladà a les installacions de l’Estadi i el 1969 s’installà als terrenys actuals Disposa d’escola de tennis i els seus jugadors participen en torneigs comarcals i de Catalunya per equips, alguns en la màxima categoria Organitzà el Campionat de Catalunya absolut per equips 2009 i és seu habitual d’un torneig Futures ITF puntuable per al rànquing ATP i WTA També té equips de pàdel Anualment…
Heinz Wallberg
Música
Director d’orquestra alemany.
Començà la seva activitat musical tocant el violí i la trompeta en orquestres de Colònia i Darmstadt, però ben aviat exercí diferents funcions com a director d’orquestra a Münster, Trier i Hagen, fins que el 1954 fou nomenat director general de música d’Augsburg L’any següent passà a ocupar el mateix càrrec a Bremen, on romangué fins el 1959, i després a Wiesbaden 1960-74 i a Essen 1975-91 Dirigí la Niederösterreichisches Tonkünstleorchester de Viena 1964-75, l’Orquestra de la Ràdio de Munic 1975-82 i la Filharmònica d’Essen 1975-91 Habitual director convidat en les grans…
Viktor Moskalenko

Viktor Moskalenko
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs.
Gran Mestre des del 1992, s’establí a Catalunya l’any 2000 Competí per l’Associació Paretana d’Escacs i el Club d’Escacs Terrassa, i el 2009 fitxà per l’Escola d’Escacs de Barcelona Quedà primer classificat al Campionat de Catalunya 2001, 2005, 2007, tot i que la primera vegada el títol fou oficialment per a Antoni Gual, primer català classificat, i fou subcampió en una ocasió 2006 També guanyà el Campionat de Catalunya de Ràpides 2000, 2005 i els oberts internacional de la Pobla de Lillet 2005, Vallfogona de Balaguer 2009, 2010 i Torredembarra 2010, entre altres torneigs Es dedicà també a…
Clara Sanjuan
Música
Violinista.
Filla d’una família de classe acomodada, a sis anys començà a rebre lliçons de violí de N Rialp, el seu avi, i continuà els estudis musicals amb Lluís Molist Aviat donà mostres d’una destresa poc habitual En una estada que C Carré i la cantant A Patti feren a Barcelona sentiren la petita Sanjuan, i Carré volgué convertir la jove violinista en alumna seva El 1871 viatjà durant un any per França, Suïssa i Alemanya, tot seguint les gires de Carré El 1872 debutà com a solista als concerts de Baden Tocà juntament amb H Vieuxtemps, C Sivori i H Leonard, i posteriorment actuà a…
Manuel Vicent i Recatalà
Literatura
Escriptor en castellà.
Realitzà estudis de dret, filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual a la premsa, ha escrit un estudi sobre García Lorca 1969 i diverses novelles El resuello 1966, Pascua y naranjas 1966, premi Alfaguara, El anarquista coronado de adelfas 1979, Angeles o neófitos 1980, Balada de Caín 1987, premi Nadal, Contra Paraíso 1993, Son de mar premi Alfaguara 1999, portada al cinema per Bigas Luna, La novia de Matisse 2000, Cuerpos sucesivos 2003 i Otros días, otros juegos 2002, on ha aplegat les novelles Contra Paraíso , Tranvía a la Malvarrosa i Jardín de Villa Valeria Ha…
corneta muda
Música
Instrument de vent consistent en una corneta recta, de tessitura aguda, feta d’una sola peça.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural sense broquet Una cavitat en el cap de l’instrument, més profunda i cònica que l’habitual broquet desmuntable, fa que produeixi un so més apagat i suau Té el tub acústic recte, d’uns 60 cm de llargada, i, com la resta de cornetes, sol ser de fusta És de secció longitudinal cònica i té set forats, un per al polze i sis per als altres dits La seva tessitura abraça aproximadament des del la2 fins al la4 Per la qualitat del so, que lligava perfectament amb la veu humana, i per les seves possibilitats virtuoses, fou…
instruments de fusta
Música
En la classificació convencional, grup d’instruments de vent de l’orquestra que comprèn la família de les flautes (flauta, flautí, etc.), la dels instruments de doble llengüeta (oboè, corn anglès, fagot, contrafagot, etc.) i la dels intruments de llengüeta senzilla (clarinet, saxòfon, etc.).
Amb els instruments de metall formen els dos grups amb els quals convencionalment es classifiquen els instruments de vent Aquesta classificació convencional dels instruments -anterior a classificacions més sistemàtiques com la de Hornbostel-Sachs classificació dels instruments , emprada de forma majoritària- agrupa els instruments segons les seves característiques tímbriques, d’agilitat o bé d’expressivitat i segons la seva funció habitual a l’orquestra És, doncs, una classificació útil en els estudis d’orquestració o de composició, però data d’una època en què els instruments…
Rafael Vives i Azpiroz
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra De família de terratinents d’Oliva, milità en el liberalisme i en la Milícia Nacional i fou regidor de la ciutat de València Feu els primers estudis als escolapis, on fou company de Vicent Boix, i els de dret a la Universitat de València Participà en els treballs erudits de la Societat Arqueològica Valenciana i publicà cinc peces teatrals breus, algunes de bilingües, que responen, amb enginy i vigor lingüístic, al reduccionisme temàtic, moral i tècnic més habitual en el teatre valencià del seu temps Les marors d’una fadrina, o El viudo verd , 1860 Nello, o Medidas de…
Bartomeu Guasp i Gelabert
Literatura catalana
Poeta.
Ordenat de sacerdot el 1920 Fou collaborador d’Antoni M Alcover Poeta de l’Escola Mallorquina, fidel seguidor i admirador de Costa i Llobera, la seva obra poètica es complau en la imitació, sense aportar novetats a la poesia mallorquina Habitual dels certàmens literaris, guanyà premis als Jocs Florals de Girona, Badalona, Felanitx i Valldemossa Collaborà a l’“Almanac de les Lletres” i a “Sóller” Durant la postguerra se situà en el grup d’intellectuals més conservador i prengué part en les tertúlies literàries de Guillem Colom i de la família Massot, a Palma És autor dels reculls…
ràpel
Economia
Descompte o rebaixa especial que, ultra el descompte habitual, hom fa als majoristes, d’acord amb les quantitats adquirides en un període determinat de temps.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina