Resultats de la cerca

Filla del duc Cristià August d’Anhalt-Zerbst el seu nom era Sofia Augusta El 1745 es casà amb el gran duc Pere, nebot de la tsarina Elisabet i hereu del tron Pere III El matrimoni fou un fracàs i els amants de Caterina se succeïren continuadament fins a la seva mort Pocs mesos després de l’accessió de Pere III al tron 1762, Caterina aprofità el descontentament de la noblesa i promogué, ajudada per Orlov, l’aixecament de la guàrdia imperial Pere III abdicà i es retirà al camp, on fou assassinat al cap d’una setmana Caterina, convertida en emperadriu de Rússia, ambicionà de convertir-la en un…

Fill d’Aleix IV, afrontà la invasió turca No aconseguí cap ajut i abandonà Trebisonda als turcs Empresonat a Constantinoble, fou executat anys més tard

Fill de Robert I, fou vençut per Eduard III d’Anglaterra 1332-33 i fugí a França fins el 1341 Vençut de nou i capturat 1346, fou obligat 1357 a reconèixer la supremacia anglesa i a pagar un fort tribut Això no obstant i gràcies a ell, Escòcia tingué una notable prosperitat Sufocà les revoltes internes, particularment la del 1363

Fill de Joan I L’annexió de Suècia bany de sang d’Estocolm, 1520 fou desfeta per la revolta de Gustau I Vasa el 1523, any que fou destronat pel seu oncle Frederic I El 1532 intentà de recuperar el tron, però hi fracassà i fou empresonat fins a la seva mort

Hagué de cedir Armènia a l’emperador bizantí Maurici en canvi de l’ajut que aquest li prestà en un alçament, però, a la seva mort, declarà la guerra a Bizanci, reconquerí Armènia i Capadòcia i arribà fins al Bòsfor Un altre exèrcit dominà Antioquia, Damasc i Jerusalem, d’on s’emportà la relíquia de la Creu Amb la conquesta d’Egipte 616 refeu el vell imperi aquemènida Però l’organització interna del país era desastrosa, i l’opressió reial, massa forta El descontentament general permeté que l’emperador de Bizanci, Heracli, pogués portar la lluita fins a la mateixa capital del regne i vèncer…

Fill de Ferran I Intentà de seguir una política d’equilibri en les hostilitats entre Espanya i França i féu de mitjançer en les negociacions de 1611-12 hagué d’ajudar Felip IV durant la guerra de Successió de Màntua 1613 La seva flota s’enfrontà amb èxit als turcs a la Mediterrània i mantingué relacions comercials amb el Llevant Tancà definitivament la banca dels Mèdici, puix que la considerava impròpia d’un sobirà Protegí diferents artistes i científics, en particular Galileu

Fill de Lluís el Tartamut, el qual succeí, conjuntament amb el seu germà gran, Lluís III ambdós cediren al rei de Germània la part de Lorena que correspongué a Carles el Calb pel tractat de Mersen del 870, i es repartiren el regne el 880 li correspongué Aquitània i Borgonya, amb llurs marques Restà rei únic a la mort del seu germà 882

Fill i successor de Ferran I Practicà una política d’aliances amb els estats centreeuropeus i balcànics El 1938 dissolgué les organitzacions polítiques i promulgà una constitució de caràcter autoritari En començar la Segona Guerra Mundial es veié forçat a cedir territoris a l’URSS, Hongria i Bulgària, la qual cosa provocà el seu descrèdit Hitler l’obligà a abdicar a favor del seu fill Miquel , i morí a l’exili

Fill de Lluís de Borbó, rei d’Etrúria, i de Maria Lluïsa, filla de Carles IV d’Espanya S'exilià a França en 1807-15 i tornà després a Itàlia, al ducat de Lucca, el qual heretà de la seva mare 1824 El 1844, pel tractat secret de Florència, cedí els seus drets al ducat de Guastalla al duc de Mòdena i féu cessió anticipada del de Lucca al gran duc de Toscana, a canvi d’una part de la Lumigiana La revolució del 1848 l’obligà a abdicar el ducat de Parma en el seu fill

Fill de Carles I , prengué part a la guerra civil i, en ser derrotat per Cromwell a Worcester 1651, s’exilià a França i als Països Baixos Fou restaurat el 1660, i governà gràcies al suport de la reacció conservadora, a l’interior, i a Lluís XIV, a l’exterior tractat de Dover, 1660 Durant el seu govern foren constituïts els partits tory , o conservador, i whig , o liberal foren votats l’ Act of Habeas Corpus 1679, que garantia la llibertat personal dels anglesos, el Test Act 1673 i el bill d’exclusió 1681, que apartaven els catòlics dels càrrecs públics i de la successió de la corona, i…