Resultats de la cerca

Començà a jugar als Maristes de la seva població natal Posteriorment jugà amb el Sant Joan a les competicions diocesanes i també al CC Badalona L’any 1956 fitxà pel Joventut de Badalona, on jugà fins el 1967, i formant part de l’equip que guanyà la primera lliga del club Posteriorment s’incorporà al CD Mataró 1967-70 i a l’Ademar de Badalona 1970-71 Fou internacional en dues ocasions amb la selecció espanyola

Més conegut com Željko Obradovic, després de dirigir el Partizan de Belgrad, amb el qual aconseguí el seu primer títol de campió d’Europa, s’incorporà al Joventut de Badalona la temporada 1993-94 i, en la seva primera i única temporada al capdavant de l’equip, assolí la primera Eurolliga de la història verd-i-negra Posteriorment, dirigí la selecció de Iugoslàvia que fou subcampiona olímpica 1996 i campiona mundial 1998 i d’Europa 1997

Conegut com Atomic Dog , l’any 1987 s’incorporà al Futbol Club Barcelona provinent del Benetton de Treviso italià Jugà sis temporades al Barça, però diferents lesions van fer que abandonés el club el 1993 Disputà 184 partits a la Lliga ACB i aconseguí tres títols de Lliga 1988, 1989, 1990, dos de Copa 1988, 1991, una Copa Príncep d’Astúries 1988 i una Lliga Catalana 1990 Fou dues vegades finalista de la Copa d’Europa

Els cors de l’Orfeo Català ofereixen al Palau de la Música el tradicional concert de Sant Esteve Per quart any consecutiu, el públic fa crides a la independència al llarg de l’actuació, especialment quan s’interpreta El cant de la senyera Enguany, el nou director, Simon Halsey, incorpora Els segadors al final del concert Les estrelles són el leitmotiv de l’espectacle, en correspondència amb el símbol per excellència de la independència de Catalunya, l’estelada

Tot i que s’inicià en el bàsquet com a jugador, a dinou anys s’incorporà al Collegi Català d’Àrbitres Ràpidament ascendí a la màxima categoria i el 1971 debutà com a internacional Dirigí partits de competició europea de clubs, en Campionats d’Europa, tornejos preolímpics i Jocs Mediterranis Després de la seva retirada continuà lligat a l’arbitrat-ge com a tècnic arbitral La temporada 1985-86 rebé la medalla d’or del Comitè Nacional d’Àrbitres

Al principi de la dècada de 1980 formà part del Gimnàs Mitre i poc després ingressà a l’Escola Gimnàstica Rítmica Barcelona, amb la qual competí al Campionat d’Espanya de conjunts Aconseguí diversos podis al Campionat de Catalunya Al final del segle XX i principi del XXI entrenà la selecció catalana de l’especialitat La temporada 2010-11 s’incorporà com a entrenadora de la secció de gimnàstica estètica del Club Esportiu INEF de Barcelona

Probablement originari del Principat La versió castellana de la seva obra, Lunario o repertorio de los tiempos fou publicada a València el 1553 i reeditada a Saragossa, Alcalà, Sevilla i Toledo durant el s XVI La versió catalana, Llunari o repertori dels temps , aparegué a Barcelona el 1557 i hi fou reeditada i augmentada diverses vegades fins a mitjan segle XVII El catedràtic de la Universitat de Barcelona Antic Roca la incorporà al seu propi Llunari Barcelona 1568

Fou ministre de finances 1899 i 1906-09, president del consell 1911 i de nou ministre de finances 1913-14 Hagué de dimitir a causa de l’escàndol promogut per l’assassinat per part de la seva muller de Gaston Calmette, director de “Le Figaro”, en represàlies contra una campanya de difamació El 1917 fou condemnat a tres anys de presó per intelligència amb l’enemic Amnistiat, s’incorporà al ministeri de finances 1925 Escriví Mes mémoires 1942-47

Tingué ressò internacional, i el congrés d’Atenes del CIRPAC 1933 incorporà els seus principis Preveia cinc zones de banys, esports i cinema a l’aire lliure d’habitatges mínims per a cap de setmana, amb espais per a càmping i pavellons escolars de residència hotels, cases de vacances, colònies escolars de cures de repòs hotels, sanatoris i de conreu, comuna a les anteriors Hom començà les obres, però la guerra civil de 1936-39 truncà el projecte

Contribuí al desenvolupament de la bomba atòmica Els anys quaranta realitzà estudis de química a la Universitat de Chicago i s’incorporà al Projecte Manhattan per desenvolupar la bomba atòmica A l’estiu del 1945, en veure les proves realitzades al desert de Nou Mèxic i les conseqüències produïdes arran del llançament d’aquestes bombes sobre Hiroshima i Nagasaki, abandonà la seva vinculació amb el projecte i es dedicà a altres activitats en el camp científic