Resultats de la cerca

Fundà i dirigí La novela semanal , i obtingué un gran èxit com a autor de novelles entre fulletonesques i pornogràfiques La virgen desnuda 1910, De pecado en pecado 1918, La sin ventura 1921 Defensà la dictadura de Primo de Rivera, contra Blasco i Ibáñez El jefe político , 1923 El novelista que vendió a su patria, 1924

Conreà des de molt jove el relat, com el volum En la sombra 1943, al qual seguiren Cinco cuentos de sangre 1945, El hombre de la calle 1948 i En este lado 1954 Quant a la novella, és molt coneguda El paisa 1950 on reflecteix les dificultats de l’emigrant porto-riqueny a Nova York, tema que reprèn a La galería i otros cuentos  1972 i  En Nueva York y otras desgracias 1973 Juntament amb Mónica Mansour publicà una antologia titulada Poesía negra de América 1965 L’any 1953 s’exilià a Mèxic, i el 1955 adquirí la ciutadania mexicana

Ha collaborat com a crític d’art, entre altres publicacions, a Destino , La Vanguardia , Revista  i Cuadernos de Arquitectura Fou director del Gran Larousse Català De les seves monografies cal esmentar els estudis dedicats a Leandre Cristòfol 1967, Emília Xargay 1968, Torres Monsó 1968, Apa 1970, Joan Miró 1972 i 1975, Subirachs 1975, Ponç 1978, Guinovart 1981 o Antoni Tàpies 1992 Dels estudis temàtics hom pot esmentar Ceràmiques de Miró-Artigas 1974, Ceràmica popular catalana 1978, Los carteles de Miró 1981, La joguina a Catalunya 1982, Arquitectura industrial a Catalunya 1984, FAD, dels…

Collaborador de la revista Insula Escriví  Hombres de acero 1935, Por la orilla del tiempo 1954, El haz y el envés primera edició en francès el 1960, document sobre la vida política i social de l’Estat espanyol entre el 1945 i el 1954, i Semana de pasión 1976, del mateix to

Llicenciat en història a la Universitat de Barcelona, on també es doctorà Marxà a Itàlia l’any 1950, on fou deixeble de Roberto Longhi, un dels grans historiadors de l’art del segle XX Establert a Barcelona el 1944, desenvolupà una tasca docent rellevant com a professor d’història de l’art i secretari de la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-70 i com a director de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1975-77, en la qual havia ingressat com a professor el 1970 Quan aquesta esdevingué facultat de belles arts, passà a ser cap del departament d’història de l’art Fou…

Estudià música a la seva ciutat natal amb Frederic Anspach i debutà a Lieja el 1960 com a Don Basilio El barber de Sevilla Entre el 1961 i el 1965 cantà a l’Òpera de París, actuacions que constituïren el principi d’una reeixida carrera internacional que l’ha dut als teatres i festivals d’òpera més prestigiosos i a realitzar nombrosos enregistraments, amb un ampli repertori que inclou obres de WA Mozart, G Rossini, G Verdi, G Bizet, M Musorgskij i C Debussy Assolí renom internacional al Festival de Salzburg interpretant Salomé , de R Strauss, sota la direcció de H von Karajan, amb el qual…

Prengué l’alternativa el 1971 a Alacant de mans de Luis Miguel Dominguín Fou una de les grans figures del toreig

Vinculat a Santander, hi fundà i dirigí la revista Proel Fou autor, entre altres obres, de Tierra sin nosotros 1947, Alegría 1946, Con las piedras, con el viento 1950, Quinta del 42 1953, Estatuas yacentes 1955, Cuanto sé de mí 1957, Poesía del momento 1957, Libro de las alucinaciones 1964, Antología 1980, exponent de les seves influències des de la poesia social al surrealisme, Agenda 1990, Cuaderno de Nueva York Premio Nacional 1999, Tierra sin nosotros 2000 i Antologia personal 2001 El 1981 rebé el premi Príncipe de Asturias, el 1990 el Premio Nacional de las Letras Españolas i el 1998 el…

Cofundador i màxim dirigent de la democràcia cristiana salvadorenca la dècada dels seixanta, fou el candidat de l’oposició a les eleccions presidencials del 1972, i després organitzà un cop d’estat que fracassà i s’hagué d’exiliar 1972 Retornà a El Salvador després del cop d’estat del 1979 i formà part de la junta de govern civicomilitar des del 1980, la qual presidí fins el 1982 A les eleccions del 1984 fou elegit president del país i es mantingué en el càrrec fins el 1988

És autor dels guions de les historietes Expediente Exprés , publicades a la revista mensual Tribuna des del 1998 publicades en llibre l’any 2007,  Asesinato en la mezquita 1996, Color café 2006, Silencios La juventud del Capitán Trueno 2006, en collaboració amb el dibuixant Alfons López Fou coguionista amb Antoni Guiral d’ 11-M la novela gráfica 2009, dibuixada per Joan Mundet, amb el qual i amb López compartí l’any 2011 el Premi Nacional de Cultura del CONCA en l’apartat de còmics Amb Norman Fernández publicà també les monografies sobre còmics Nosotros somos los muertos El arte de…