Resultats de la cerca

Fill d’un jurista, entrà a servir a la cort del rei Ferran, on arribà a ésser un dels consellers íntims Quan tingué lloc l’expulsió dels jueus 1492 el rei li atorgà el castell i el call de Saragossa i el nomenà cavaller de Sant Jaume Tingué un paper important en el descobriment d’Amèrica, en aconsellar al rei que acceptés el projecte de Colom d’anar a les Índies per la ruta occidental

Nebot de Climent VI i jurista de formació, fou coronat papa a Avinyó Decidit a tornar a Roma, intentà d’apaivagar els estats pontificis revoltats per Bernabò Visconti, senyor de Milà, contra el qual formà una lliga Intentà de concloure la guerra dels Cent Anys i de posar pau entre Lluís d’Anjou i Pere III el Cerimoniós, a qui aixecà l’interdicte Condemnà les doctrines de Wycliffe Es deixà portar pel corrent nepotista

Membre de l’Acadèmia de Sant Carles, hi llegí 1783 una “oració” on aplegava notícies sobre diversos artistes valencians antics Escriví poesia, en castellà i en català, i traduí Memorias de los sucesos de Valetri 1766, de Castruccio Buonamici Foren fills seus Pere Joan Noguera i Climent València 1762 — l’Olleria, Vall d’Albaida 1811, jurista, secretari de la inquisició, catedràtic i autor de tractats jurídics i Vicent Joaquim Noguera i Climent Tingué el títol de marquès de Càceres

Havia d’ésser natural del regne, jurista expert en furs i en dret, i era elegit entre els doctors de l’audiència i els lloctinents de la cort de justícia pel Consell Suprem d’Aragó prèvia proposta d’una terna per part del lloctinent Era considerat el segon càrrec en categoria de l’administració de justícia en cada un dels regnes, i fins i tot podia presidir l’audiència Desaparegué amb els decrets de Nova Planta

Fill hereu de l’emperador Carles I rei Carles IV d’Hongria i de Zita de Parma, hagué d’exiliar-se amb els seus pares Jurista i polític europeista, publicà diversos escrits sobre aquests temes Antinazi, li foren confiscats els béns que tenia a Àustria El 1972, després d’haver signat una renúncia als seus drets de successió, aconseguí permís per a residir a Àustria El 1951 es casà, a Nancy, amb la princesa Regina de Saxònia-Meiningen

Tenia catorze anys quan començà a regnar El govern fou dirigit pel jurista Ulpià, prefecte del pretori La situació econòmica de l’Imperi era precària, i l’emperador intentà una reducció de les despeses de l’exèrcit També practicà una política de protecció social i de beneficència L’alçament dels sassànides a l’Orient l’obligà a negociar una pau Intentà de negociar també amb els pobles germànics, a Magúncia, però fou assassinat per legionaris seus

Personatge de família notable, germà de Benet Maria de Moixó i de Francolí Es llicencià en dret i després estudià a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1772 i, més tard, esdevingué catedràtic Entre els càrrecs que exercí, fou segon baró de Juras Reales Fou destinat a Amèrica per l’administració colonial, i el 1803 s’establí a Xile Hi fou nomenat fiscal de l’Audiència El seu fill fou el jurista Lluís Maria de Moixó i López Fuertes

Dirigí la revista El Derecho 1866-69 Secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País Fou diputat a corts 1871 pel partit conservador liberal i senador per Lleida 1876-80, sotssecretari de gràcia i justícia 1871, fiscal del consell d’estat 1881 i de l’audiència de Barcelona Com a senador defensà el dret català i publicà diversos estudis sobre la reglamentació i la reforma de la justícia És germà del jurista i polític Eduard Maluquer i pare del jurisconsult  Josep Maluquer

Home d’interessos variats era també jurista i cronista, el seu taller fou el primer a imprimir música a Anglaterra emprant la tècnica de caràcters mòbils Els fragments més antics conservats de les obres que publicà són del 1523, i se suposa que edità una gran quantitat de cançoners per al mercat local Convertit al protestantisme, publicà també himnaris luterans Goostly Psalmes and Spirituall Songes Propietari d’un teatre als afores de Londres, escriví algunes comèdies que incloïen cançons A New Interlude

Fill del vicecanceller de Jaume II de Catalunya-Aragó Guillem Jàfer Es graduà en lleis a Bolonya Fou jurat de València l’any 1330, i formà part del consell reial entre el 1342 i el 1349 Escriví, vers el 1350, unes Notae super Foris Regni Valentiae i unes Declaracions dels dubtes sobre los furs nous , sobre la jurisdicció dita alfonsina El seu fill Guillem Jàfer València 1366 — 1394, també jurista, escriví 1388 Lectura solemnis super Foris Regni Valentiae, Jacobi et Alfonsi regum