Resultats de la cerca

Estudià filosofia i lletres a Montpeller i a Tolosa de Llenguadoc Fou un dels fundadors de la revista Ruscino de Perpinyà Autor, entre altres obres, de La voie romaine du Roussillon 1890, Le passage de Perthus 1908, Les trophées de Pompejus 1909 i Le dernier roi de Majorque 1909

Es casà amb Tiberi Semproni Grac i n'adoptà les idees democràtiques Ja vídua, educà els seus fills Tiberi i Gai Grac, preparant-los per a la vida política Després de l’assassinat de Gai, es retirà al camp i es dedicà intensament a l’estudi de les lletres

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1837 Fou dirigent de la Societat dels Templaris, de sentit reaccionari, i creador i impulsor de la revista “El Sentido Católico de las Ciencias Médicas” 1879, que tingué una funció de defensa enfront del positivisme dins la medicina catalana

Beneficiat de la seu de Girona, fou mestre de primeres lletres a la mateixa ciutat 1717-23 Publicà un  Compendi breu de les quatre regles generals de l’aritmètica pràctica  ~ 1717, del qual es feren com a mínim dotze edicions al segle XVIII i dues al segle XIX

El 1825 fundà l’Acadèmia Menorquina de Belles Lletres Catedràtic i director 1846-1900 de l’Institut Balear de Ciutat, collaborà al Diario de Palma Tingué una gran amistat amb l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria Escriví monografies, com El puerto de Mahón 1898, i obres teatrals en castellà

Advocat, el 1844 ingresà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou nomenat secretari el 1848 Hi llegí una traducció directa al castellà del Fedó de Plató 1844, publicat després en La Abeja i un treball sobre les analogies entre les llengües indoeuropees i les semítiques

Germà de Joan Besnet de Francesc de Sanç i de Miquel El 1804 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Més tard fou regidor perpetu de Barcelona Els altres regidors el nomenaren representant de Barcelona a les corts de Cadis Morí poc després d’haver estat iniciades les sessions

Fill de Stefano i de Valentina Doria Succeí el seu oncle Giovanni I, i el 1355 rebé el vicariat imperial Gibellí, s’alià amb el rei de França i orgnitzà els seus estats d’una manera centralista i burocràtica Fou amant de les lletres i les arts i protegí Petrarca

Estudià filosofia i lletres a València Dedicat a les activitats tipogràfiques, des del 1861 regí la impremta del diari “La Opinión”, de la qual esdevingué propietari el 1869 En collaboració amb Teodor Llorente, el 1866 havia convertit “La Opinión” en “Las Provincias”, periòdic que ha romàs vinculat a la seva família

La seva creació respongué al desvetllament intellectual i artístic de la vila, iniciat pels festivals organitzats per Pau Casals i continuat pels Encontres Cinematogràfics Volia contribuir a promoure el desenvolupament econòmic de la contrada, en particular gràcies al turisme, i alhora constituir, a la llarga, una mena d’enciclopèdia sobre el Conflent La part en català hi era, en general, força migrada El seu títol complet era Conflent Hautes Vallées Revue trimestrèlle Arts, Letres, Sciences, Tourisme Bulletin du Groupe de Recherches Historiques et Archéologiques du Conflent Volgué imitar…