Resultats de la cerca
Es mostren 741 resultats
rellotge ratera
Tecnologia
Nom popular amb què hom designa un tipus de rellotge de paret procedent de la Selva Negra (Alemanya), amb estructura i caixa de fusta dins la qual hi destaquen els elements mòbils metàl·lics.
adenitis crònica
Patologia humana
Adenitis freqüent en els infants, en forma de petits ganglis mòbils, al coll o al clatell, que apareix com a reacció enfront d’infeccions corrents o bé acompanyant amígdales voluminoses o vegetacions adenoides.
desopercular
Apicultura
Retirar de les bresques els opercles a fi de poder-ne extreure la mel, per escorriment o per centrifugació mecànica, sense destruir les bresques fixades en els quadres utilitzats en els ruscs mòbils.
música del Vietnam
Música
Música desenvolupada a Vietnam.
Tot i que la cultura vietnamita té una personalitat molt clara, està molt influïda per la Xina i també, encara que menys, per l’Índia El que es considera música vietnamita s’ha anat configurant entre els segles XV i XX, després d’un període previ -segles X al XIV- caracteritzat per la forta influència de les músiques de la Xina i de l’antic regne indi de Txampa El sistema tonal de la música vietnamita és format bàsicament per escales pentatòniques, que també poden tenir dos graus auxiliars que s’usen en motius ornamentals Es coneixen dos sistemes modals principals, anomenats bac i nam , que…
mar Negra

La mar Negra des del llogaret de Sinemorets, Bulgària
Oficina de Turisme de Bulgària
Mar
Mar continental annexa a la Mediterrània.
S'estén a l’Europa sud-oriental, i els estats riberencs són al N, Ucraïna i Rússia a l’E, Geòrgia al S, Turquia, i a l’W, Bulgària i Romania Comunica pel Bòsfor, la mar de Màrmara i els Dardanels amb la Mediterrània, i per l’estret de Kerč’ amb la mar d’Asov Conté uns 500000 km 3 d’aigua Les costes meridionals són rocalloses i escarpades i les del nord, sorrenques i planeres, en particular entre la península de Crimea i la desembocadura del Danubi Pel sector nord s’estén una vasta plataforma continental, amb profunditats inferiors als 100 m cap al centre i el sud la profunditat augmenta fins…
acoblament

1 Acoblament fix de maniguet, amb cargols. 2 Acoblament fix de plats. 3 Acoblament flexible d’engranatges
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu per a acoblar dos òrgans mecànics, generalment dos arbres (o segments d’arbre), a fi de transmetre la rotació de l’un a l’altre. Les raons que obliguen a utilitzar un acoblament són de mena diversa.
Així, exigències de mecanització, de muntatge o de transport poden conduir a fabricar un arbre en dues o més peces que, una vegada muntades, hauran d’ésser unides entre elles mitjançant un acoblament La transmissió de moviment entre dos arbres no coaxials, l’existència de desplaçaments axials relatius entre aquests, la necessitat de reduir la transmissió de vibracions d’un arbre a l’altre, d’aplicar suaument el parell motor, d’acoblar o desacoblar temporalment els dos arbres, etc, determinen una diversitat de tipus d’acoblament que responen, cada un, a una o diverses d’aquestes raons El…
circ

circ
(CC0)
Arts de l'espectacle (altres)
Local fix o ambulant, amb grades circulars per als espectadors, d’un o més espais circulars al mig, on hom executa exercicis eqüestres, exercicis d’audàcia, pantomimes, manifestacions de music-hall, màgia, exhibicions de feres ensinistrades i actuacions de pallassos.
El circ modern aparegué a Anglaterra 1768 amb les primeres exhibicions del genet Philip Astley, que incorporà als exercicis eqüestres alguns números de fira popular i que el 1779 inaugurà l’Astley's Royal Amphitheater of Arts, considerat com el primer circ estable, amb el qual aviat competí el Royal Circus La popularitat i l’èxit del circ estable mogué Astley a muntar un circ a París, al Faubourg du Temple, el qual passà a ser dirigit per un altre gran capdavanter, Antonio Franconi, i esdevingué, el 1793, l’Amphitheatre Franconi, substituït anys després pel Cirque Olympique des Frères…
coleòpters

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: masc.-amb les característiques antenes en forma de ventall-i fem. d’escarabat blanc (Polyphylla fullo); masc i fem. d'Anoxia australis; masc. i fem. d’escarabat de nit (Phyllognathus silenus); masc. i fem. d’escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis) i Melolontha melolontha
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots, el més nombrós de la classe, integrat per individus de dimensions molt variables, amb aparell bucal mastegador, antenes de forma i estructura diverses, ales anteriors transformades en èlitres i ales posteriors membranoses i replegades sota els èlitres.
Les ales posteriors sovint són molt reduïdes o hi manquen Els èlitres, quan estan replegats, s’adapten perfectament al cos llurs vores internes s’ajunten sobre una línia situada tot al llarg de la meitat del cos El protòrax és gros i mòbil el mesotòrax és molt reduït i només n’és visible una petita part En l’adult, l’abdomen té 9 segments La metamorfosi és completa, les larves tenen formes diverses i les nimfes són poc o molt mòbils i rarament estan ficades dins un capoll Es coneixen més de 300000 espècies de coleòpters, algunes de les quals tenen una coloració molt vistosa la…
Els urodels: salamandres i tritons
Les larves dels urodels són fàcilment identificables La forma del cap i la posició dels orificis nasals, les brànquies externes, la posició i les dimensions de la membrana dorsicaudal i la mida total del cos són caràcters importants per a aquesta identificació Les del dibuix corresponen a A salamandra Salamandra salamandra , de la qual destaca el cap pla i ample A’ B tritó pirinenc Euproctus asper , amb una visió dorsal del cap B’ C tritó jaspiat Triturus marmoratus , de mida mitjana i amb taques a les vores de la membrana D tritó palmat T helveticus i E tritó meridional Pleurodeles…
Laura a la ciutat dels sants
Literatura catalana
Novel·la de Miquel Llor, publicada el 1931.
Se centra en la figura de Laura , una dona de Barcelona que es casa i va a viure a Comarquinal, referent literari de Vic, on la vida se li presentarà difícil per l’hostilitat d’una societat tancada i reprimida, i pel doble fracàs amorós que patirà, primer amb Tomàs Muntanyola, un propietari rural groller i vividor, i després, fora del matrimoni, amb Pere Gifreda, un notari culte Tomàs Muntanyola, un hereu de trenta anys, natural de Comarquinal, es casa amb Laura, una barcelonina que el té enamorat de la seva bellesa, joventut i modernitat La narració s’inicia al tren, de camí cap a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina