Resultats de la cerca

Professor a Berna 1914 i a Basilea 1922 Estudià els problemes psicopedagògics a partir d’un sistema ontològic propi És autor de Wege und Irrwege der Erziehung ‘Camins i esgarriaments de l’educació’, 1918, Der Gegenstand der Psychologie ‘L’objecte de la psicologia’, 1921, Philosophia perennis 1952, Das Wesen der Philosophie ‘L’essència de la filosofia’, 1934 i Das Böse ‘El mal’, 1960

De nom Aureli Agustí, fill de mare cristiana, Mònica, i de pare pagà, de petit no fou batejat i menyspreà el cristianisme fins que, colpit profundament per la lectura de l’ Hortensius de Ciceró quan tenia 18 anys, mentre estudiava a Cartago, inicià una angoixada recerca de la veritat que el dugué a la conversió 386 després d’alguns anys d’adhesió, primer al maniqueisme, i posteriorment, a l’escepticisme La ineliminable convicció que la veritat existeix “sigui ella la que sigui” i que l’home es deu a ella, el sostingué en el seu propòsit, que es veié afavorit pel coneixement dels neoplatònics…

Estudià filologia romànica hispàniques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1975 amb un estudi sobre l’ambigüitat en el llenguatge, i on fou professor de lingüística des del 1970 fins a la jubilació 2008 A banda de la seva tasca acadèmica, excellí en el vessant de la divulgació, i des d’aquest camp fou un fervent defensor de la diversitat lingüística i del plurilingüisme, que entenia com un vehicle de coneixement mutu i de respecte entre societats i collectius Combaté els prejudicis lingüístics, especialment amb relació a les anomenades “llengües minoritàries” Documentà aquestes…

Gairebé 300 persones moren a la Xina en el naufragi d’un vaixell de passatgers, provocat pel mal temps, prop del port de Yantai, a la província de Shandong Únicament han pogut ser rescatats amb vida 20 dels 312 passatgers que anaven en el vaixell, i només s’han localitzat els cossos de 118 persones És la pitjor catàstrofe marítima de la història de la Xina

Processons lustratives lustració, originàriament supletòries de les processons paganes dels robigalia de Roma i dels ambarvals amb què hom implorava la protecció contra el mal temps i les epidèmies, foren fins fa poc 1969 vinculades a uns temps concrets lledània Suprimides les lletanies majors 25 d’abril, hom conserva les menors, adaptades a les necessitats dels llocs i en els temps prescrits per cada conferència episcopal

Generalment hom empra només tres flocs, el floc gros , el floc segon i el floc petit o menjavents Circumstancialment hom hissa el floc volant , en temps de bonança, i el floc de capa , d’unes reduïdes dimensions i molt resistent, en cas de mal temps en les regates, hom empra el veló o espinàquer Hom ha emprat, a vegades, focs quadrilaterals, que no s’han generalitzat

Probable deixeble de Pedro de Orrente, parent de la seva mare Pintor força esmentat però d’obra mal coneguda i delimitada Possiblement són seves algunes de les històries mercedàries del monestir del Puig Hom li ha atribuït el Naixement, l' Epifania i dos sants del retaule major de Santa Maria de Morella, i la sèrie de retrats de reis del Palau de la Generalitat de València

Fill de Teti, envià sis expedicions a l’Àsia per abatre els beduïns Es mostrà actiu a Núbia i envià una expedició al Sinaí a la recerca de turqueses Bastí molt a Tanis, Bubastis, Abidos, Dendera i Coptos A Sakkara construí la seva piràmide, en molt mal estat avui, del nom de la qual, Men-nefer Pipi ‘Pepi és estable i formós’ deriva el de Memfis

És el déu principal dels aquemènides, considerat senyor savi, senyor del poder, de la ciència i de la justícia, creador del bé i del mal, de la llum i de la foscor, en lluita amb l’esperit maligne Ahrimān , al qual ell vencerà a la fi del temps Principi monoteista en el pensament de Zaratustra , esdevingué novament tan sols un déu principal en èpoques posteriors

Constava de dues parts, la posterior el mascle, que constituïa la recambra i que hom acoblava a l’anterior la trompa, la qual allotjava el projectil de pedra La unió era assegurada amb cordes Les bombardes eren de mal maniobrar i de tir molt poc precís, fets que en determinaren la desaparició quan es generalitzà l’ús dels morters i d’altres menes de canons