Resultats de la cerca
Es mostren 2403 resultats
Felice Cavallotti
Literatura italiana
Política
Escriptor i polític italià.
Garibaldí i, posteriorment, de tendències socialistes, morí en un duel amb un rival polític Escriví teatre de caire neoromàntic I pezzenti 1871, Alcibiade 1874, I Messeni 1877, Il Cantico dei Cantici 1882, i poesia
Francesco Bonaventura Cavalieri
Matemàtiques
Matemàtic i jesuïta italià.
Deixeble de Galileu, des del 1629 fou catedràtic d’astronomia a Bolonya De la seva nombrosa obra es destaquen Geometria indivisibilium continuorum nova quadam ratione promota 1635 i Exercitationes geometricae sex 1647 on establí i perfeccionà la teoria dels indivisibles l’indivisible de Cavalieri equival a l’actual diferencial i exposà la seva gran descoberta, la connexió existent entre la diferenciació i la integració, així com la primera demostració rigorosa del teorema de Papus relatiu al volum d’un sòlid de revolució Resolgué diversos problemes plantejats per Kepler i introduí els…
Giambattista Juanini
Metge italià.
Posat al servei del príncep Joan Josep d’Àustria, passà una bona part de la seva vida a Madrid i castellanitzà el seu cognom Giovannini Seguidor dels corrents mèdics iatroquímics, publicà Discurso político y phísico 1679, Nueva idea physica natural 1685 i Cartas 1691
Camillo Antona-Traversi
Teatre
Dramaturg italià.
Fou catedràtic de literatura italiana i publicà nombrosos estudis crítics Ugo Fòscolo 1884, Vita de Gabriele D’Annunzio 1933, etc El 1891 inicià un període d’extensa producció teatral, influït pel verisme francès D’entre les seves obres, de gran èxit, destaquen Le Rozzeno 1891, Danza Macabra 1893 i Terra o fuocco 1894 Al tombant de segle s’establí a París, on continuà les activitats teatrals en francès
Galeazzo (I) Visconti
Història
Senyor de Milà (1322-27) i de Piacenza (1311-28).
Fill i successor de Matteo I i de Bonacossa Borri El 1311 fou nomenat vicari imperial de Piacenza, i tot seguit la féu seva Lluità contra els güelfs, i el 1327 l’emperador el desposseí de la senyoria de Milà i fou empresonat a Monza fins que fou alliberat, però morí en el camí de tornada
patarisme
Cristianisme
Moviment popular, politicoreligiós, creat a Milà (1055) en reacció contra la simonia i el nicolaisme
.
Gregori VII els protegí contra el bisbe Guido de Velate Amenaçà el govern de Milà 1071 i fins les mateixes relacions entre el papat i l’imperi Minvà a la mort d’Erlembald 1075, bisbe simoníac, no sense abans reduir l’autonomia de l’església milanesa i aconseguir una victòria del lliure municipi enfront del feudalisme milanès El nom de patarí , d’origen dialectal milanès, significava, originàriament, ‘drapaire’ Als s XII i XIII els càtars italians, que tenien llur centre a Milà, se n'atribuïren el nom, talment que esdevingué sinònim d’heretge i especialment de càtar
Giovanni (I) Visconti
Història
Senyor de Milà (1339-54) juntament amb el seu germà Luchino (I).
Fill de Matteo I i de Bonacossa Borri Destinat a la vida eclesiàstica, l’antipapa Nicolau V el creà cardenal 1329, legat de Llombardia, bisbe de Novara 1329, senyor de Novara 1332 i arquebisbe de Milà 1330 Obtingué Bolonya 1350, i féu la pau amb tots els seus veïns
Giuseppe Verdi
Música
Compositor italià.
Vida Sobre la base de la tradició heretada de G Rossini, V Bellini i G Donizetti reformà el gènere operístic italià i, a banda de ser el compositor d’òpera més important del seu país al segle XIX, fou, per als seus contemporanis, una de les ànimes del Risorgimento de la nova Itàlia Els seus pares, Carlo Verdi i Luigia Uttini, provenien de famílies de comerciants que durant el canvi de segle s’havien traslladat als voltants de Busseto D’aquest matrimoni nasqueren dos fills -Giuseppe i Giuseppa Francesca 1816 - 1833- i no sembla que l’ambient familiar fos tan humil com el mateix Verdi volgué…
baronia d’Atzeneta
Història
Jurisdicció feudal que comprenia el poble d’Atzeneta d’Albaida, vinculada el 1477 pel cardenal Lluís Joan del Milà, baró de Carrícola, al seu fill Jaume del Milà, primer comte d’Albaida.
Dels Milà d’Aragó passà, successivament als Pedro, als Orense, als Moore i als Tamarit
San Donato Milanese
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia, a la dreta del Lambro.
Situada al SE de l’aglomeració de Milà, és un important centre industrial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina