Resultats de la cerca
Es mostren 542 resultats
flauta

Flauta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Família d’instruments aeròfons que es caracteritza pel fet de produir el so mitjançant un bisell situat a la seva embocadura, el qual, en dividir el flux d’aire que hi penetra, fa entrar en vibració la part d’aquest que passa a l’interior del tub ressonador, el qual l’amplifica i en permet la modulació.
En la nostra cultura, els instruments més coneguts d’aquesta família són la flauta travessera i la flauta de bec En ser dirigit contra el bisell -amb els llavis o des d’un canal -, l’aire produeix ‘sons eòlics’, als quals s’afegeixen els ‘sons d’escletxa’, generats per l’aire en sortir per una obertura petita -els mateixos llavis del flautista o el canal- La combinació d’ambdues vibracions produeix el so inicial, el qual, un cop tramès a l’aire de l’interior del tub -que actua d’amplificador i estabilitzador del to-, es convertirà en un so potent i estable Les flautes més primitives foren…
coral
Música
Himne de l’Església protestant en estrofes versificades que, a partir de la Reforma de Luter, cantava, en alemany, tota la congregació.
JS Bach Oratori de Nadal , BWV 248, I-5, coral Wie soll ich dich empfangen © Fototecacat/ Jesús Alises El naixement de la forma del coral, tal com s’entengué al moment de l’adveniment de la Reforma, no es pot explicar sense tenir en compte la immediata tradició de l’església germanoromana i la mateixa figura de M Luter En la tradició alemanya anterior a la Reforma, el terme coral choral , en alemany significava ‘cant pla’ cantus choralis i més concretament s’aplicava al moment en què es cantava a més d’una veu concentus Luter agafà gran part d’aquests himnes i els traduí i adaptà a l’…
recitatiu
Música
Estil vocal en què preval la fidelitat a les inflexions, el ritme i l’accentuació propis de la parla, a la qual queden supeditats el ritme i la forma musicals.
Dit també d’una peça composta en aquest estil Com a recurs compositiu per a posar música a un text -habitualment per a solista-, moltes vegades comporta la difuminació o la pèrdua de la regularitat en el tempo i el metre i de l’estructuració formal específica de la música Fou un dels recursos fonamentals dels grans gèneres vocals del Barroc l’òpera, la cantata i l’oratori, tot i que el seu ús no es limità a aquests gèneres El terme recitatiu és la traducció de l’abreviació de l’expressió italiana stile recitativo 'estil recitatiu', apareguda per primer cop el 1626 en La catena d’Adone , de…
musica ficta
Música
Expressió de la teoria anterior al segle XVI, que es referia a les notes que quedaven fora del gamut (escala que expressa el sistema medieval amb àmbit de sol1 a mi4 i constituït per les notes naturals més el si♭).
També s’anomenava musica falsa Per oposició, les notes que formaven part del gamut rebien el nom de musica vera o musica recta Generalment, les notes de la musica ficta apareixien escrites sense cap marca que les evidenciés com a tals, i es deixava en mans del bon criteri de l’instrumentista la seva interpretació Les causes que motivaren l’aparició de notes de fora el sistema són diverses Una primera classificació separa les causes melòdiques de les harmòniques Des del punt de vista melòdic hi havia dos factors Un era el de la tendència, en certs girs melòdics, a convertir l’interval de 2a…
verb modal
Gramàtica
Verb que, amb una forma conjugada, integra un gir amb un infinitiu —portador de la significació—, que en depèn, i que expressa —el verb conjugat— un mode subjectiu de l’acció.
Tant l’infinitiu com el verb conjugat es refereixen al mateix subjecte
regulació
Tecnologia
Mode de funcionament d’un sistema, aparell automàtic, etc, consistent a comparar la magnitud a regular i la de referència a fi que els dos valors siguin com més pròxims millor.
La regulació pot ésser manual o automàtica , però a causa de la complexitat de molts processos industrials hom recorre com més va més a la regulació automàtica, mitjançant un regulador Un sistema d’aquest tipus, dit també de control automàtic , constitueix un cas particular de servosistema, en què la magnitud d’entrada és la de referència i per tant es manté fixa Hi ha diversos sistemes de regulació regulació per tot o res, proporcional, integral, derivativa , etc En alguns casos hom utilitza per simplicitat sistemes de regulació directes, sense bucle de retroacció, és a dir que no es tracta…
Eduard Hanslick
Música
Musicòleg, crític i acadèmic musical alemany.
Vida Es formà amb WJ Tomášek, reconegut professor de música a la Praga de mitjan segle XIX, i estudià dret a la universitat local Escriví per a diversos diaris i revistes musicals "Neue Zeitschrift für Musik", "Sonntagsblätter", "Wiener Zeitung" i treballà al ministeri de cultura fins que el reconeixement del seu llibre més important, Del bell musical 1854, li obrí les portes de l’ensenyament universitari Fou també un dels promotors de l’estandardització de l’afinació musical Hanslick intentà redefinir allò estrictament musical en la música, l’assumpte musical pur i dur, tant davant les…
música de l’Aragó
Música
Música desenvolupada a l’Aragó.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Tot i que la música tradicional aragonesa s’identifica popularment amb la jota , les manifestacions musicals i coreogràfiques no s’esgoten ni de bon tros en aquest gènere Amb la religiositat popular s’associen un bon nombre de pràctiques musicals, entre les quals destaquen les loas als sants i els goigs -en algunes localitats aragoneses són també denominats coplas o romances -, que molt sovint es canten amb melodies de manlleuta A més de les avemaries, salves i dels cants de penitència de Setmana Santa, de rogativa i de processó, cal destacar les…
obertura
Fonètica i fonologia
Tret articulatori que es refereix a la distància intermaxil·lar o linguopalatal i que generalment s’empra com a característica rellevant per a qualificar els fonemes d’una llengua segons llur mode d’articulació.
Així, els fonemes es classifiquen en diversos graus d’obertura, d’acord amb les condicions fonemàtiques de cada llengua El sistema vocàlic del castellà, per exemple, n'ofereix tres el català i l’italià, quatre el francès, cinc l’anglès, sis etc La tendència a l’obertura és, tanmateix, un tret característic de les articulacions vocàliques, al contrari de les consonàntiques, que tendeixen al tancament, segons GStraka
cadència
Música
Conclusió o caiguda d’una frase musical, obtinguda per la inflexió melòdica sobre una nota final de mode o per la successió d’harmonies que fan la sensació d’un repòs suspensiu o definitiu.
La teoria de les cadències, que arrenca del s XII, contribuí a partir del s XVI a definir la noció de tonalitat, fins al punt de basar tota l’estructura harmònica en sèries de cadències en moviment d’allunyament o de retorn referit a la tònica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina