Resultats de la cerca
Es mostren 709 resultats
Funció de la tiroide
Fisiologia humana
La principal funció de la tiroide és la fabricació de les anomenades hormones tiroidals o tironines la tetraiodotironina , denominada igualment tiroxina o T 4 , i la triiodotironina , o T 3 , l’acció predominant de la qual és afavorir el metabolisme energètic i la síntesi proteica A més, les cèllules parafolliculars fabriquen la tirocalcitonina o calcitonina , hormona que actua en la regulació de la calcèmia L’elaboració de les hormones tiroidals és un procés complex que les cèllules folliculars duen a terme sota l’efecte de l’hormona hipofisial tirotropina o TSH El procés es basa en dos…
cavitand
Química
Tipus de molècules capaces d’allotjar un àtom o una altra molècula al seu si.
Poden servir per a protegir-los o bé per a realitzar reaccions selectives
poliiodur
Química
Ió poliatòmic constituït per un ió iodur coordinat amb una o més molècules de iode.
negre d’anilina
Química
Cadascun dels colorants resultants de l’oxidació, mitjançant el dicromat de diverses molècules d’anilina.
Són colorants negres, d’estructura complexa i no ben coneguda Hom els obté en forma de pasta o directament sobre la fibra, i són emprats per a tenyir cotó sense mordent
trifosfat d’inosina
Química
Mononucleòtid format per l’esterificació d’una molècula inosina i tres molècules d’àcid fosfòric.
trifosfat de timidina
Bioquímica
Mononucleòtid format per l’esterificació d’una molècula timidina i tres molècules d’àcid fosfòric.
hibridació

Representació esquemàtica de diferents tipus d’hibridació
© Fototeca.cat
Química
Fenomen que s’esdevé quan dos o més orbitals de nivells energètics pròxims i que tenen els mateixos elements de simetria es combinen per donar el mateix nombre d’orbitals híbrids, equivalents i de nivells energètics més baixos.
Els orbitals poden hibridar-se en diverses proporcions segons l’enllaç format, per a arribar a una configuració de menor energia, i la geometria d’una molècula és determinada per la hibridació dels enllaços que la formen Quan un àtom de carboni només té un dels seus orbitals p hibridat amb l’orbital s , hom diu que presenta hibridació sp té aleshores dos orbitals sp equivalents alineats i dos orbitals p en plans perpendiculars aquests àtoms de carboni sp es troben en derivats acetilènics, nitrils, allens, etc, és a dir, en composts amb triple enllaç, i amb dobles enllaços acumulats Quan un…
màser
Electrònica i informàtica
Física
Amplificador de microones, inventat per C.Townes l’any 1954, el principi de funcionament del qual es basa en les propietats quàntiques de la matèria.
El mot màser prové de l’acrònim del terme anglès microwave amplification by stimulated emission of radiation ‘amplificació de microones mitjançant l’emissió estimulada de radiacions’ Un màser és, essencialment, un sistema macroscòpic constituït per objectes elementals, com un feix de molècules d’amoníac o d’hidrogen, un cristall de robí constituït per ions de crom, etc Per a aconseguir l’efecte màser cal, en primer lloc, excitar el sistema, és a dir, fer passar cada objecte elemental d’un estat energètic E 1 a un estat energètic superior E 2 , cosa que hom aconsegueix mitjançant un camp…
Ugo Fano
Física
Físic italià, especialitzat en l’estudi de les radiacions.
Llicenciat en matemàtiques, el seu cosí Giulio Racah conegut pels seus treballs sobre el moment angular l’introduí en la recerca en física Treballà amb EFermi a Roma 1934-36, amb WHeisenberg a Leipzig 1936-37 i amb la parella Joliot-Curie a París, abans d’emigrar el 1939 als Estats Units d’Amèrica, on treballà a la Institució Carnegie en l’efecte de la radiació dels raigs X i neutrons sobre materials biològics, en particular sobre mutacions genètiques de la Drosophila melanogaster , un camp de recerca en què havia estat introduït per Fermi Després de la Segona Guerra Mundial s’incorporà al…
Procediments emprats per a obtenir la diagnosi etiològica
Patologia humana
Esquemàticament, la diagnosi etiològica es pot obtenir identificant directament l’agent infecciós o el paràsit de l’home responsable del trastorn amb una sèrie de proves complementàries que constitueixen l’anomenada diagnosi microbiològica directa, o bé a partir de la resposta immunitària de l’organisme infectat, la qual cosa s’anomena diagnosi microbiològica indirecta Per a realitzar la diagnosi etiològica, cal obtenir prèviament una mostra de líquids, secrecions o teixits infectats com ara sang, orina, secrecions respiratòries, líquid cefalorraquidi, secrecions genitals o secrecions de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina