Resultats de la cerca
Es mostren 11359 resultats
ducat d’Orleans
Història
Territori francès segregat de la corona reial i erigit el 1344 sobre l’antic comtat carolingi d’Orleans (possessió dels robertins o capets des del segle X), pel rei Felip VI, per al seu fill Felip I d’Orleans, mort sense fills el 1375.
Revertit a la corona, fou concedit el 1392, pel rei Carles VI, al seu germà Lluís I d’Orleans Lluís de França , fundador de la primera dinastia ducal d’Orleans , el qual tingué un fill illegítim, Joan d’Orleans mort el 1468, comte de Dunois i de Longueville, fundador de la línia dels Orleans-Longueville , i el seu successor, Carles I d’Orleans Carles d’Orleans , que fou pare del duc Lluís II d’Orleans , que esdevingué rei Lluís XII de França el 1498 Fou segregat una altra vegada de la corona el 1626 i atorgat per Lluís XIII al seu germà Gastó I d’Orleans Gastó de França , que…
testament
Dret civil
Negoci jurídic formal, unilateral, personalíssim i essencialment revocable, en virtut del qual el causant regula la seva successió per causa de mort, mitjançant la institució d’un o més hereus i l’ordenament d’altres disposicions.
En el seu atorgament el causant ha de subjectar-se als requisits de forma que estableix la llei, i la seva voluntat testamentària s’ha de documentar en una de les modalitats testamentàries que estableix la llei, atès que són nuls els testaments que no corresponguin a algun tipus previst en la compilació del dret civil català És unilateral, és a dir, es perfecciona en base a la sola declaració de voluntat del causant a diferència de l'heretament, que és bilateral o plurilateral Personalíssim, puix que la voluntat testamentària només pot procedir del mateix causant, i no admet representació…
marquesat de la Romana
Història
Títol concedit el 1739 a Josep Caro-Maça de Liçana i Roca (mort el 1741), baró de Moixent i Novelda, clavari i comanador major de l’orde de Montesa, coronel del regiment de dragons de Cartagena, que ell havia format el 1719.
Filipista, intervingué en la guerra de Successió, al Principat i al País Valencià, i fou també coronel de regiment de Tarragona Era fill del capità Carles Caro-Maça de Liçana i Roís, natural d’Elx mort el 1722, comissari general del terç d’infanteria d’Oriola d’on eren originaris els Caro, que foren ennoblits el 1604, el qual féu un préstec de 40 000 pesos a Felip V i guanyà en plet les baronies de Novelda i Moixent, per la qual cosa uní al seu cognom el de Maça de Liçana El segon marquès fou el fill del primer, Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes Fou succeït pel seu fill, el…
virus de l’Ebola

Virus de l’Ebola
Biologia
Virus del gènere Ebolavirus, del grup dels filovirus, causant d’una febre hemorràgica contagiosa que la gran majoria de vegades provoca ràpidament la mort.
Descripció del virus i de la malaltia El gènere Ebolavirus està estretament relacionat amb el virus de la febre hemorràgica de Marburg, identificat el 1967, i comprèn cinc espècies, tres de les quals es troben distribuïdes per les zones tropicals africanes Les altres dues han estat detectades al sud de la Xina, a Tailàndia i a les Filipines A diferència de les africanes, aquestes últimes no han donat lloc a epidèmies, i una és aparentment innòcua El virus té com a hoste diversos animals salvatges, sobretot algunes espècies de ratpenats, i també antílops, porcs i diversos primats macacos,…
Girona
Economia
Família de banquers barcelonins originària de Tàrrega, el primer membre destacat de la qual fou Ignasi Girona i Targa (mort el 1867), que creà una petita casa de banca a Barcelona i comprà l’extensa propietat actualment coneguda com a castell del Remei.
Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel , Jaume Girona i Agrafel Barcelona 1827 — Madrid 1907, Ignasi Girona i Agrafel mort el 1889 i Casimir Girona i Agrafel casat amb Emília Clavé i Flaquer, els quals, plegats, però sota l’impuls del germà gran, Manuel, tingueren un paper destacat en la vida econòmica espanyola del segle XIX per la creació de nombroses empreses —la banca Girona Germans, La Tenería Barcelonesa 1851, La Porcellana 1853, Manufactura de Cardes i Objectes de Cuir 1854, La Ferreria Barcelonesa— i la construcció del canal d’Urgell Jaume fou també un dels fundadors…
caspasa
Biologia
Proteïna citoplasmàtica implicada en la gènesi de la mort cel·lular programada.
necrologia
Notícia d’un personatge, d’una persona notable, mort de poc.
misteri
Cristianisme
Cadascun dels passos de la vida, passió i mort de Jesucrist.
Són l’objecte de diverses festes del culte litúrgic i, alhora, constitueixen les parts en què es divideix el rosari
dia darrer
Cristianisme
Expressió que designa el moment del judici després de la mort.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina