Resultats de la cerca

El positivisme constitueix una posició aïllacionista del dret del seu context social, típic de la mentalitat liberal, i així es desenvolupà durant tot el s XIX Posteriorment es transformà tant per l’obra de Hans Kelsen, creador de la teoria pura del dret i que establí les condicions prèvies a tota anàlisi jurídica i no pas a la simple sistematització i l’estudi d’un dret determinat, com per als neopositivistes El positivisme s’oposa a les teories del jusnaturalisme

Petit terratinent, entrà a l’administració local i s’uní als revolucionaris, però combaté Pascual Orozco S'oposà a Victoriano Huerta en 1913-14 i féu costat al president Venustiano Carranza Quan es produí la ruptura amb els agraristes es destacà com a estrateg El 1920 guanyà les eleccions presidencials i rellançà el procés revolucionari, però limità la reforma agrària i respectà els interessos nord-americans El 1928 fou reelegit president de la república, i al cap d’una setmana morí assassinat

Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina El rei arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14 El 1714 li foren confiscats els béns Posteriorment actuà d’advocat

Peronista, fou president de la cambra de diputats 1948-53 Deposat JD Perón, hom l’encarcerà 1955-57 i s’evadí Representant personal de Perón a l’Argentina 1971, fou elegit president de la república març 1973 pel juliol següent, però, dimití a fi que Perón fos elegit per a succeir-lo Ambaixador a Mèxic 1973-74, s’oposà al govern de la vídua de Perón i al cop d’estat militar del 1976 Morí exiliat Representà l’ala esquerra del peronisme

Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Societats Agrícoles de Catalunya FESAC Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya del 31 de juliol de 1936 fins al 1939, s’oposà a la collectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos Collaborà en La Terra 1921-36 i en Terra Lliure 1937 En acabar la guerra civil, s’exilià a Colòmbia

Ingressà a la marina i lluità a Gibraltrar 1782 Carles IV li encomanà la recopilació de notícies i documents de la marina per al museu marítim de Cadis El 1792 ingressà a la Real Academia de la Lengua, i poc després, a la de Bellas Artes de San Fernando El 1800 fou membre de l’Academia de la Historia, que presidí el 1824 Lluità contra els francesos 1793-95 i s’oposà a Josep Bonaparte Publicà una Colección de documentos inéditos

Dirigí el diari L’Epoca i la revista Critica Fascista i participà, amb funcions de comandament, en la Marxa sobre Roma Ministre de les corporacions 1929-32 i d’educació 1935-36, fou partidari del corporativisme, però s’oposà a Mussolini i sostingué la moció de Dino Grandi 1943 Condemnat a mort pel tribunal feixista de Verona 1944, fugí a Algèria, però posteriorment tornà a Itàlia i milità dins el moviment monàrquic Publicà les seves memòries Vent'anni e un giorno 1949

Hom pren un concepte, expressat en metallengua, i cerca els mots que en una llengua serveixen per a expressar-lo Aquest procediment ha estat molt usat en dialectologia, especialment en els atles lingüístics Així, per al concepte expressat en metallengua per rosella, hom troba en català, segons diferents àrees, ababol, capellà, gall, gallaret, quicaraquic, rosella , etc, i segons diferents estils, rosella i Papaver rhoeas A l’onomasiologia s’oposa la semasiologia, que estudia els significats que corresponen a un significant

Fill del papa Hormisdes, succeí, essent tot just sotsdiaca, Agapit 536 per imposició del rei ostrogot Teodat, fet que l’oposà a Vigili , protegit de l’emperadriu Teodora La negativa a desautoritzar el concili de Calcedònia li valgué la detenció i l’exili 537 Demostrada la seva innocència a Bizanci, tornà a Roma, però hi fou condemnat per Vigili, que l’havia substituït confinat per Belisari a les illes Poncianes, hi morí —sembla— violentament La seva festa se celebra el 20 de juny

Lluís XVI de França el nomenà intendent del Rosselló 1778, càrrec que exercí amb moderació es preocupà de la higiene pública i de l’ensenyament millorà l’enllumenat de Perpinyà i s’oposà al projecte del mariscal de Mailly, que volia destruir Banyuls de la Marenda perquè els seus habitants es resistien a pagar la gabella En esclatar la revolució del 1789 fugí precipitadament més tard intentà de justificar-se en el Compte rendu que publicà a París el 1790