Resultats de la cerca

Cec des dels primers mesos de vida, el seu pare dirigí el seu ensenyament cap als estudis musicals de cant i orgue Les seves aptituds l’inclinaren vers l’estudi d’aquest instrument Ingressà a la Universitat de Salamanca, on a més d’estudis d’orgue, cursà estudis de grec, llatí, arts i filosofia L’any 1538 acompanyà a Roma l’arquebisbe Pedro de Sarmiento quan aquest fou nomenat cardenal A la capital italiana s’ordenà de sacerdot i gaudí de la protecció dels papes Pau III i Pius IV Romangué a Itàlia durant vint anys, ocupant càrrecs com el d’organista del virrei de…

Es formà a l’escolania de Montserrat i amplià els estudis d’orgue i piano a Barcelona amb Mateu Ferrer i Francesc Queralt L’any 1829 passà a Madrid, on rebé consells de Ramon Carnicer En fundar-se el Conservatorio de Música de Madrid 1830, fou nomenat professor de solfeig i de vocalització i més tard, després d’haver estudiat a París, obtingué la càtedra de cant del conservatori i fou un professor eminent Compongué l’opereta El triunfo del amor i les òperes Ipermestra 1838, Cleonice 1840, Saladino e Clotilde, Boabdil i Guzmán el Bueno i sarsueles, com La corte de Mónaco 1857 De…

Fou organista de la Sainte-Chapelle 1706, de Saint-Paul de París 1727, dels Cordeliers 1732, de la Capella Reial, on succeí Andrieu 1739, i de Notre-Dame 1755 Publicà un Livre de pièces de clavecin 1735 i un de Noëls pour l’orgue et le clavecin 1757

Vida La seva personalitat i les influències rebudes de moltes fonts diferents converteixen Franck en un cas únic i difícilment classificable La seva producció com a compositor, tot i ser molt irregular, conté algunes de les aportacions més significatives de la música instrumental de tot el Romanticisme Aquestes suposaren un autèntic renaixement de la música de cambra, simfònica i per a teclat francesa de la darreria del segle XIX El seu pare, Nicholas-Joseph Franck, explotà les extraordinàries dots musicals de César des del moment que les descobrí Ja el 1830 el matriculà al Conservatori de…

Fou organista de Saint-Gervais de París 1653 i estigué al servei de la música de cambra del rei Entre les seves obres es destaquen tres simfonies per a instruments melòdics amb baix continu, fantasies, preludis, carillons, peces per a clavecí, per a orgue i per a viola, una xacona, etc

Deixeble de Liszt, n'edità diverses obres Fou director del conservatori de Berlín Transcriví per a piano obres de Bach per a orgue És autor de música instrumental i de deu òperes, entre les quals Tiefland 1903 i Liebesketten , inspirades, respectivament, en Terra Baixa i La filla del mar , d’Àngel Guimerà

Organista al servei de Carles IX i Enric III Perfeccionà la forma de la cançó francesa el seu estil homòfon s’allunyà de l’escriptura contrapuntística dels músics francoflamencs Autor de cançons i motets Escriví música descriptiva La prise du Havre, La Guerre de Calais i fantasies polifòniques per a orgue o espineta

Organista de la cort d’Innsbruck 1479-1519 i de la catedral de Salzburg, des del 1524 fins a la mort Escriví obres per a l’orgue, lieder , motets llatins i les Harmoniae poetae 1539, trenta-cinc odes d’Horaci, a quatre veus Les publicà LSenfl, que n'hi afegí nou de pròpies

Els tubs, oberts, tenen una amplada mitjana i un so clar i potent També són anomenats flautats