Resultats de la cerca
Es mostren 1003 resultats
Jean-Jacques Annaud
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Després d’estudiar a l’IDHEC parisenc realitzà La victoire en chantant 1976, que obtingué l’Oscar al millor film estranger A continuació dirigí Coup de tête 1979 i emprengué una insòlita trajectòria internacional amb La guerre du feu 1981, Le nom de la rose 1986, César a la millor pellícula estrangera —adaptació del relat d’Umberto Eco—, L’ours 1988, premi César al millor director, L’amant 1992, segons la novella homònima de Marguerite Duras, Wings of Courage 1995, Seven Years in Tibet 1997, Enemy at the Gates 2001, Deux frères 2004 i Sa majesté Minor 2007
Krzysztof Kieślowski
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic polonès.
Graduat a l’Escola de Łódź el 1969, feu el seu aprenentatge en el terreny documental i televisiu Entre els seus llargmetratges, que evidencien un sentit poètic i tràgic de la vida, destaquen Amator 1979, Przypadek 1982, Bez Konca 1984, la sèrie Dekalog 1987-8 i La double vie de Veronique 1991 La seva darrera obra fou una trilogia inspirada en la Revolució Francesa la llibertat a Trois couleurs, bleu Lleó d’Or a Venècia el 1992 la igualtat a Trois couleurs, blanc Os de Plata a Berlín el 1993 i la fraternitat a Trois couleurs, rouge 1994, nominada a l’Oscar
André Techiné
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Estudià cinema i fou ajudant de direcció de Jacques Rivette El 1969 debutà amb el film experimental Paulina s’en va Després de dedicar-se al teatre durant cinc anys, obtingué un reconeixement de la crítica amb els films Souvenirs d’en France 1975, Les soeurs Brontë 1979, Hôtel des Amériques 1981, Le lieu du crime 1986 i J'embrasse pas 1991 La pellícula Les roseaux sauvages 1994 fou candidata a l’Oscar al millor film estranger Posteriorment, ha realitzat Terre brûlée 1995, Les voleurs 1996, Alice et Martin 1998, Terminus des anges 2000, Les égarés 2003 i Les temps qui changent…
John Richard Schlesinger
Cinematografia
Teatre
Director cinematogràfic i teatral anglès.
Actor, es dedicà després al curtmetratge per a la TV i al film documental, i obtingué per Terminus el Lleó d’Or a Venècia el 1962 També el 1962 fou premiat a Berlín per A Kind of Loving Altres pellícules seves són Billy Liar 1963, Darling Premi de la Crítica a Nova York 1965, Midnight Cowboy Oscar al millor director i al millor film anglès del 1969, Sunday, Bloody Sunday 1970, The Day of the Locust 1974, Yanks 1978, Madame Souzatska 1988, Pacific Heights 1990, The Innocent 1994, Eye for an Eye 1995 i The Next Best Thing 2000
Rod Steiger
Cinematografia
Teatre
Nom amb què és conegut Rodney Steven Steiger, actor cinematogràfic i teatral nord-americà.
Començà la seva carrera artística en el teatre i en la TV, per mitjà de la qual es féu famós ràpidament Dels seus films cal esmentar On the Waterfront 1954, The Harder They Fall 1956, Al Capone 1959, Le mani sulla città 1963, The Pawnbroker 1964, premi del Festival de Berlín, Doctor Zhivago 1966, In the Heat of the Night 1967, Oscar al millor actor, The Sergeant 1970, Waterloo 1970, Lucky Luciano 1973, Les innocents aux mains sales 1975, Hennessy 1975, FIST 1978, The Amityville Terror 1979, Lion of The Desert 1981, etc Des dels anys noranta interpretà sobretot papers secundaris
Alejandro Amenábar

Alejandro Amenábar
© Acadèmia del Cinema Europeu
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic castellà.
Amb el seu primer llargmetratge, Tesis 1996, aconseguí quatre premis Goya Posteriorment ha dirigit Abre los ojos 1997, premiada amb un Goya, The Others 2001, pellícula protagonitzada per Nicole Kidman i produïda per Tom Cruise, i Mar adentro 2004, retrat del tetraplègic Ramón Sampedro i la seva opció pel suïcidi assistit, que guanyà 14 premis Goya i l’Oscar al millor film de parla no anglesa El 2009 estrenà Ágora , film històric que el 2010 guanyà set premis Goya Posteriorment ha dirigit Regression 2015 i Mientras dure la guerra 2019 i la sèrie de televisió La Fortuna 2021
James Woods
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Mentre estudiava ciències polítiques, tingué una intensa activitat teatral universitària Entrà en el món del cinema interpretant papers secundaris a partir del 1972 Es donà a conèixer el 1979 amb The Onion Field i amb posterioritat protagonitzant Videodrome 1982, Salvador 1984 —nominat a l’Oscar—, Best Seller 1987, The Hard Way 1991, Diggstown 1992, The Gateway 1994, Stranger Things 1995, The Ghosts of Mississipi 1997, Kicked in the Head 1997, Contact 1997, Vampires 1998, Another Day in Paradise 1998, True Crime 1999, The Virgin Suicides 1999, Any Given Sunday 1999 i Race to…
música contemporània
Música
Expressió utilitzada per a designar la música culta d’avui dia que s’ha apartat dels llenguatges tradicionals, per tal de diferenciar-la de la música lleugera o del jazz.
És per això que ha esdevingut sinònim de música d’avantguarda, de Nova Música o, fins i tot, de música del Segle XX Aquest sentit ha creat un ús inapropiat del terme, ja que la producció de la Segona Escola de Viena, del serialisme integral o d’alguns corrents més actuals ha estat considerada música contemporània Això ha comportat un seguit de malentesos en bona part del públic i de la crítica, com també un cert sentit pejoratiu, perquè s’equipara contemporani amb dissonant, experimental, elitista i inextricable D’altra banda, alguns compositors actuals que han…
Martin Scorsese

Martin Scorsese
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Fou muntador, guionista i director de curtmetratges, tasques en què s’inicià en el departament de cinema de la Universitat de Nova York, on estudià Com a director és un dels més prestigiosos del cinema actual Moltes de les seves pellícules se centren en el món de la màfia Cal esmentar-ne, entre d’altres, Who’s that Knocking at My Door 1968 Mean Streets 1973 Taxi Driver 1976, Palma d’Or del Festival de Canes New-York, New-York 1977 The Last Waltz 1978 Raging Bull 1980 After Hours 1986, guardó de Canes al millor director The Last Temptation of Christ 1988, ficció sobre Jesucrist basada…
Leonardo DiCaprio

Leonardo DiCaprio
© Colin Chou
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Treballà en diversos anuncis publicitaris i sèries de televisió abans de debutar en el cinema a la pellícula de terror Critters 3 1991, de K Peterson Començà a destacar amb This Boy’s Life 1993, de M Caton-Jones, i, sobretot, amb What’s Eating Gilbert Grape 1993, de L Hallström, interpretacions que li valgueren el 1994 les primeres nominacions als Oscar i els Globus d’Or com a millor actor secundari pel seu personatge de disminuït psíquic Participà també en pellícules com The Quick and the Dead 1995, de S Raimi The Basketball Diaries 1995, de S Kalvert Total Eclipse 1995, d’A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
