Resultats de la cerca
Es mostren 4517 resultats
Sergej Aleksandrovič Najd’onov
Literatura
Nom amb què és conegut Sergej Aleksejev, escriptor rus.
Collaborador de l’editorial gorkiana Znanije, la seva obra descriu la vida dels mercaders i dels petits burgesos Deti Vanjušina ‘Els fills de Vàniuixa’, 1901, peça teatral, mostra el conflicte generacional dins la família burgesa Altres obres seves són Avdotina žizn’ ‘La vida d’Avdòtia’, 1905 i Bludnyj syn ‘El fill pròdig’, 1905
rodet
Peça cilíndrica o gairebé cilíndrica i, en general, peça de revolució d’alçada superior al seu diàmetre més gran.
galotxa
Tecnologia
Topall de fusta que hom engalza a alguna peça de moble, allí on cal recolzar una altra peça transversal.
got
Oficis manuals
Buit anular d’una peça fixa, dins el qual balla un pern, una agulla o una altra peça llarguera.
Sant Cebrià de Tiana
Art romànic
Antiga església parroquial del poble de Tiana, situada al N de la població, a tocar del cementiri de la localitat Des que va deixar d’ésser la parròquia, per haver-se construït una nova església més al centre de la població el 1927, és coneguda com la Mare de Déu de l’Alegria, advocació d’un antic altar lateral seu El lloc de Tiana, llatinitzat en Tizana , és esmentat en la documentació des del 989 l’església de Sant Cebrià ho és el 1018 L’any 1104 el bisbe Berenguer de Barcelona va consagrar una nova església dedicada a sant Cebrià Aquesta església va ser reemplaçada per l’actual, un edifici…
Pere Jaume Cassià
Literatura catalana
Humanista.
Deixeble del bisbe de Girona Benet de Tocco, li dedicà una peça dramàtica en llatí amb cinc sonets catalans intercalats força maldestres L’obra s’intitula Sylva Comoedia de uita et moribus , impresa a Barcelona 1576, i va acompanyada d’un tractadet per a aprendre el calendari romài d’una breu sintaxi llatina, Epitome syntaxeos
Joaquim Marinello i Bosch
Literatura catalana
Autor teatral.
El cognom, d’origen italià, apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor, entre altres obres, de la comèdia Cristeta, l’estanquera 1866, del drama Les caramelles, o Una vara de justícia 1889 i de la peça paròdica Lo rei tranquil 1887, estr 1879, amb música de Francesc Giralt
moletó
Indústria tèxtil
Teixit bast de cotó amb lligat de tafetà, o sarja de tres o batàvia de quatre.
Hom el fa amb un ordit fort i resistent, poc nombrat, i una trama gruixuda metxa, generalment de cotons de baixa qualitat, deixalles o regenerats Hom el blanqueja o tenyeix en peça i el perxa per totes dues cares És emprat per a folres, roba d’abric, flassades de poc preu, baietes, cobretaules, etc
sarja
Indústria tèxtil
Teixit fet amb lligat de sarja i amb diferents materials.
La de cotó és emprada especialment per a vestits, camises, roba interior i folres La de llana és feta generalment de sarja batàvia de 4 La de seda, sovint també de sarja batàvia de 4, és teixida amb ordit de seda greja i trama de filadís La sarja és emprada tenyida en peça o estampada
baile
Música
En sentit genèric, acció de ballar al ritme de la música amb passos coreogràfics.
Més en particular, peça de caràcter popular que té el seu origen en les músiques que solien interpretar-se durant els entreactes i al final dels entremesos i sainets del teatre castellà dels segles XVI-XVIII Acompanyades generalment d’instruments de corda pinçada guitarres, violes de mà, foren conegudes també amb el nom de bailetes