Resultats de la cerca
Es mostren 32935 resultats
bàlan
Carcinologia
Gènere de crustacis
cirrípedes de l’ordre dels toràcics semblants als peus de cabra, però mancats de peduncle.
La closca, formada per sis peces, té forma de piràmide truncada i és tan alta com ampla La base menor, oberta a l’exterior, pot romandre tancada gràcies a un opercle mòbil per la base gran s’arrapen a les roques del litoral, als bucs dels vaixells, a closques de crustacis, etc Són anomenats també glans de mar Les espècies B improvisus, d’1 cm, i B perforatus, d’uns 2,5 cm, són freqüents a la Mediterrània
botridi
Anatomia animal
Òrgan de fixació d’algunes cestodes, semblant a una ventosa, però sense musculatura i més o menys foliaci.
Els botridis són situats simètricament al voltant de l’escòlex
hipermorf | hipermorfa
Biologia
Dit del gen produït per mutació que té un efecte similar, però major, que el seu al·lel ordinari.
hifoquitrials
Botànica
Ordre de ficomicets semblants a les quitridials, però amb les zoòspores proveïdes d’un flagel anterior i barbulat.
contrafuga
Música
Fuga en què la imitació del tema es fa per intervals del mateix valor però en sentit invers.
licopodiòpsids
Botànica
Classe de pteridòfits que aparegué i tingué força importància en el Paleozoic, però que avui és molt reduïda.
Presenten tiges ramificades dicotòmicament, fulles petites i nombroses i esporofilles, solitaris, situats a l’axilla o a l’anvers de fulles Comprèn els ordres de les licopodials i de les selaginellals
Alí Babà
Protagonista d’un conte de les Mil i una nits
, que no apareix, però, a totes les edicions.
Alí Babà descobreix casualment que pronunciant les paraules “Sèsam, obre't” s’obre la porta d’una cova que guarda el botí de quaranta lladres Descobert ell mateix pels lladres, se n'allibera gràcies a una esclava
marquesat de Villena
fototeca.cat
©
Història
Títol concedit per Enric II de Castella, el 1366, a Alfons de Gandia i de Foix, que el cedí al seu fill segon Pere de Villena i d’Arenós (mort el 1385), però que li fou confiscat el 1391 pels tutors del rei Enric III.
Tot i així, el seu net Enric de Villena i de Castella s’intitulà marquès de Villena Fou concedit de nou el 1445, amb agnació rigorosa, a Juan Pacheco y Girón , primer comte de Xiquena i primer duc d’Escalona, que el cedí 1468 al seu fill Diego López Pacheco y Portocarrero mort el 1529 Quadrinet d’aquest darrer i vuitè marquès fou Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga , avi del desè marquès, Andrés López Pacheco y Osorio de Moscoso mort el 1746, la filla del qual s’intitulà marquesa de Villena però li posà plet el seu oncle Juan Pacheco y Moscoso mort el 1751, que…
transformador
Transformador trifàsic de columnes en bany d’oli, per a alta tensió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell estàtic d’inducció electromagnètica, destinat a transformar un sistema de corrents variables en un o diversos altres sistemes de corrents variables, d’intensitat i de tensió generalment diferents però de la mateixa freqüència.
El transformador és un element bàsic per a la utilització del corrent altern com a font d’energia pràctica, tant industrial com domèstica De fet, és un cas especial de màquina elèctrica estàtica, i per això el seu estudi pot ésser inclòs en el d’aquestes Bàsicament consisteix en dos enrotllaments, dits primari i secundari , enrotllats al voltant d’un mateix nucli magnètic , de ferro planxa magnètica El primari rep el corrent a transformar, i aquest, un cop transformat, surt pel secundari La relació entre les tensions d’entrada i de sortida és donada per la relació de transformació entre les…
Galceran de Pinós
Sant Esteve i sant Genís rescatant Galceran de Pinós i el seu company de presó, en una taula del retaule de Sant Esteve, de Pau i Rafael Vergós
© Fototeca.cat
Història
Noble, senyor de Pinós (Galceran II de Pinós), Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Quer Foradat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona i Cerdanya (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134), els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, els quals, però, no romangueren dins els dominis familiars.
Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels signants del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren pel seu…