Resultats de la cerca

Va acompanyada d’atàxia, trastorns del llenguatge, nistagme, clon del peu, moviments irregulars i parèsies, especialment de les extremitats inferiors Fou descrita pel metge alemany Nikolaus Friedreich Würzburg 1826 — Heidelberg 1882

Centre balneari tradicional al peu de les muntanyes Metallíferes, es convertí, després de la Segona Guerra Mundial, en un nucli industrial destacat, amb indústria del cristall, ceràmica, de la fusta i tèxtil

Situada al massís de Cantal, al peu d’una roca basàltica on s’alçava l’antic castell de Carlat , centre del vescomtat de Carladès, enderrocat el 1603 per Enric IV de França

Al sud del poble hi ha, aturonades a 666 m, les restes del castell de Girbeta , i al seu peu, vora el riu, l’església de l’Ascensió abans, de Sant Pere

És situada a l’E del golf d’Iskenderun, extrem NE de la Mediterrània, i al peu de les muntanyes d’Amanos Té port i és terminal de l’oleoducte Zok-Iskenderun

Valia 3 peus o 4 pams, o sia, 0,7775 m, i corresponia aproximadament a la llargada d’un pas, mesurada des del taló d’un peu al taló de l’altre

El ciclop Polifem, mogut per la gelosia, esclafà Acis sota una roca De la seva sang nasqué un riu al peu de l’Etna Ha estat un tema literari i musical freqüent

Les cinc mesures fonamentals són la llargada i l’amplada del cap, la llargada del dit del mig de la mà esquerra, la del peu esquerre i la de l’avantbraç esquerre

Situació Enterrament isolat excavat a la roca on s’observa perfectament l’encaix per a la llosa de cobertura Jordi Enrich Aquesta tomba medieval, situada al N de la masia de Cal Seuba, prop del castell de la Manresana i del camí que de Cal Seuba mena a Cal Sala, destaca pel seu bon estat de conservació damunt d’una gran roca arenosa envoltada quasi en la seva totalitat per camps de conreu de cereal, i situada a una altitud de 627 m Cal remarcar alguns indicis d’activitat econòmica en el seu entorn que descriurem breument Mapa 35-14362 Situació 31TCG791163 Necròpoli Es tracta d’un enterrament…

La llengua de bou Hydnum repandum porta agulletes còniques i fràgils a l’himeni i és de barret irregular i carnós És comestible, igual que una espècie pròxima, H rufescens, més petita i brunenca La família de les hidnàcies incloïa antigament un gran nombre de gèneres, avui dia inclosos en altres grups pels seus caràcters microscòpics Així, Hydnellum, Phellodon i Sarcodon , que també tenen agulletes, s’engloben ara amb les teleforàcies, pels seus caràcters microscòpics Josep M Vidal / SCM Tot el que ha quedat de l’antiga família de les hidnàcies és el gènere Hydnum que, en el sentit actual,…