La llengua de bou (Hydnum repandum) porta agulletes còniques i fràgils a l’himeni i és de barret irregular i carnós. És comestible, igual que una espècie pròxima, H. rufescens, més petita i brunenca. La família de les hidnàcies incloïa antigament un gran nombre de gèneres, avui dia inclosos en altres grups pels seus caràcters microscòpics. Així, Hydnellum, Phellodon i Sarcodon, que també tenen agulletes, s’engloben ara amb les teleforàcies, pels seus caràcters microscòpics.
Josep M. Vidal / SCM.
Tot el que ha quedat de l’antiga família de les hidnàcies és el gènere Hydnum que, en el sentit actual, comprèn fongs amb l’aspecte de bolet típic, amb barret i peu, de carn homogènia fràgil i peu finament tomentós, de color semblant al del barret. L’himeni és hidnoide, de color semblant o més clar que el del barret. L’estructura és monomítica amb hifes ampul·loses i fibulades, i els basidis són claviformes, i tenen entre, 2 i 6 esterigmes. Les espores, de paret llisa i no amiloide, són subgloboses o ovoides.
La llengua de bou, anomenada també agulletes, rossinyol d’agulletes, llémena o picornell (Hydnum repandum), és un bolet comestible que es fa, isolat o en grups, en boscos tant de coníferes com de caducifolis. El barret (4-12 cm) és irregular, primer convex i després pla, a vegades deprimit, de color groc pàl·lid o bru taronja, amb el marge gruixut, involut i ondulat. L’himeni porta agulletes còniques, fràgils, de color blanc o crem ocraci, una mica decurrents pel peu. La carn és densa, compacta de color blanc, groguenca i després taronja en contacte amb l’aire, de sabor suau i olor de fruita. El bolet d’agulles rufescent o picornell de pi (H. rufescens) és més petit (barret fins a 7 cm) i esvelt, amb un color general més pujat, groc vermellós. Les agulletes són fràgils i blanquinoses, al final del color del barret, i no decurrents. La carn és fràgil, pàl·lida, inodora, de sabor lleument amarg. H. albidum, força més rar, és semblant als anteriors, però és tot ell blanc. Tots són comestibles, però no gaire apreciats.