Resultats de la cerca
Es mostren 3303 resultats
Saint-Germain-en-Laye
Ciutat
Ciutat del departament d’Yvelines, França.
Centre residencial El monument més important és el castell vell, construït al començament del s XII per Lluís VI, transformat, però, posteriorment nombroses vegades L’aspecte actual, renaixentista, menys la capella gòtica de Saint-Louis, correspon a la reconstrucció que, per ordre de Francesc I, féu Pierre de Chambiges La magnífica terrassa és de l’època de Lluís XIV, obra de Le Nôtre Des de Napoleó III acull el Musée des Antiquités Nationales Del castell nou, començat per Enric II a poca distància del vell, i acabat per Enric IV, només en resta el…
Amrítsar

Amrítsar El Temple d’Or
© Ministeri de Turisme de l’Índia
Ciutat
Ciutat de l’Índia, a l’estat de Panjab, a l’E de Lahore vora la frontera amb el Pakistan.
Centre comercial i manufacturer d’una regió semiàrida que, mitjançant la irrigació per canals connectats als rius Byās i Rāvī, permet el conreu de blat, arròs, canya de sucre, cotó i mill, fet que converteix la ciutat en un mercat essencialment agrícola, en el qual s’ha desenvolupat la indústria química, tèxtil, de maquinària La poca pluviositat ha provocat repetidament malalties endèmiques a causa de les aigües estancades procedents de les filtracions dels canals El Temple d’Or, santuari principal del sikhs , fundat pel Rāmdās, quart guru, es troba dins la ciutat, i la seva…
Gállego
Riu
Riu d’Aragó, afluent, per l’esquerra, de l’Ebre (215 km).
Neix als Pirineus, prop de la frontera francesa, format per dos brancs, que s’uneixen a Sallent de Gállego Flueix encaixat entre les serralades pirinenques fins als Mallos de Riglos, on penetra al Somontano, i prossegueix cap al centre de la cubeta, fins que desemboca a l’Ebre a tocar de Saragossa És un riu de règim nivopluvial, amb un estiatge a l’hivern Té un cabal mitjà de 28 m 3 /s Els seus afluents són de poca importància del Sotón, el principal, surt el canal dels Monegres És utilitzat per a regadiu i per a la producció d’energia elèctrica, la qual cosa hi ha comportat la…
toponímia
Lingüística i sociolingüística
Part de l’onomàstica que estudia els noms de lloc.
La toponímia és íntimament lligada a la investigació de l’etimologia i l’evolució dels noms de lloc i constata, en un pla general, la poca relació que hi ha sovint entre els noms de lloc d’un país i la llengua dels seus habitants, a causa de la forta resistència dels substrats lingüístics en els topònims Per exemple, als EUA, la majoria de noms d’estats són d’origen indi Oregon, Massachusetts, Minnesota, Mississippí, etc Als Països Catalans són nombrosíssims els topònims que revelen un origen preromà iber, celta, basc L’estudi de la toponímia és estretament vinculat amb el d’…
adob al silici
Tecnologia
Adob amb dispersions de sílice, generalment amb metasilicat sòdic, en medi àcid.
Segons les condicions del bany quantitat de sílice que conté, acidesa, envelliment de la sílice del fons que pot passar a l’estat de gel, etc i la seva durada, hom pot obtenir diversos resultats, des de cuirs amb les característiques conferides per un adob complet fins a un producte amb el tacte de pell no adobada El cuir obtingut per aquest procediment és blanc i rentable, però té poca resistència a la tracció i a l’esquinçament i sovint presenta fragilitat de flor Ultra aquests darrers inconvenients, l’adob al silici és de resultats irregulars, la qual cosa fa que, malgrat…
monestir de Ridaura

Torre rodona, únic testimoniatge de l’antic monestir benedictí de Santa María de Ridaura (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí, dedicat a Santa Maria, radicat a l’actual església parroquial de Riudaura (Garrotxa).
Fundat vers el 852 pel comte Guifred de Girona-Besalú, la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred A desgrat de les donacions inicials fou monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l’uní en qualitat de priorat al de la Grassa Tingué una petita comunitat d’un prior i quatre o cinc monjos El 1592 el papa l’uní a SantPere de Camprodon Aleshores ja no tenia comunitat L’església actual fou refeta el 1779 Al seu costat hi ha una casa coneguda pel “monestir” o “l’abadia”, amb una petita torre medieval rodona, que és tot…
art salvadorenc
Art
Art desenvolupat al Salvador.
Els jaciments precolombins més interesants corresponen a pobles íntimament relacionats amb les cultures maia Tehuacan i Cihuatan i asteca Tazumal, en el qual fou trobada la Mare de Déu de Tazumal , estela antropomorfa que representa Tlaloc, déu asteca de la pluja Entre la nombrosa ceràmica trobada, potser la més característica és l’anomenada plumbífera , de fang molt ben cuit i policromat i de formes variadíssimes En la poca arquitectura del període colonial conservada a causa principalment dels freqüents terratrèmols és evident la influència del barroc hispànic part de les…
macrofauna
Zoologia
Conjunt d’espècies animals de grans dimensions.
Terme molt utilitzat en zoologia tot i la seva poca precisió Aquesta manca de precisió prové de la dificultat d’establir els límits dimensionals a partir dels quals una espècie animal pertany, sens dubte, a la macrofauna Efectivament, aquest terme s’utilitza molt fent referència a un bon nombre d’espècies animals de grans dimensions que es troben protegides amb la finalitat última d’evitar-ne l’extinció Alguns representants de la macrofauna protegida, tant marina com terrestre, són els cetacis en general, i la balena blava Balaenoptera musculus en particular, el tauró pelegrí…
Ester
Bíblia
Heroïna jueva, personatge principal del llibre bíblic del mateix nom.
Esposada pel rei persa Assuer , aconseguí de salvar la vida dels seus correligionaris i de frustrar, així, els plans d’extermini del primer ministre Aman, i féu girar la voluntat reial contra els perseguidors dels jueus Aquests fets, de poca versemblança històrica, semblen ésser l’origen de la festa jueva dels Purim La història d’Ester apareix representada al baptisteri paleocristià de Dura-Europos s III Les illustracions posteriors d’aquest tema o bé segueixen cicles narratius —arquivoltes de la portalada nord de la catedral de Chartres s XIII, tapissos flamencs s XV-XVII i…
Casal dels Serrabou o d’en Gall (Serdinyà)
Art romànic
Casal conegut popularment com “el castell”, situat a poca distància al sud de l’església de Sant Cosme i Sant Damià de Serdinyà Era la casa forta del llinatge dels Serrabou, documentats des del segle XII com a propietaris de diversos alous als voltants de Vilafranca Ponç de Serrabou fou el fundador, al segle XII, de l’hospital de Sant Andreu, a Vilafranca, al qual donà el 1225 l’església de Sant Pere de la Roca i algunes masies i alous L’any 1482, Joan Sirac i de Serrabou adquirí de Sant Miquel de Cuixà, per intercanvi, la senyoria de Llar El seu gendre Joan Cassany, dit Gall, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina