Resultats de la cerca
Es mostren 2997 resultats
Motif
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines estandarditzades per al desenvolupament d’entorns gràfics d’usuari X-Window en sistemes UNIX/Linux.
Originàriament es tractà d’un programari propietari utilitzat en l’entorn UNIX, però l’any 2000 se'n començà a distribuir una versió lliure per a entorns Linux És la base de l’escriptori CDE Common Desktop Environment Actualment l’ús de CDE en Linux és testimonial i són més populars els escriptoris KDE K Desktop Environment o GNOME GNU Network Object Model Environment , que no estan basats en Motif, sinó en QT i en GTK, respectivament
almodí
Història
Establiment medieval per a dipòsit i compravenda de blat i altres cereals (alfòndec).
Als Països catalans, el més ben conservat és l’almodí de València Edificat al segle XIV, seguint la distribució general de les basíliques romanes, fou reconstruït parcialment al segle XVI Conserva pintures populars de diverses èpoques i rajoles de València, entre les quals és notable un altar del 1769 Les línies són austeres i l’exterior és pobre de decoració Des del 1906 conté les collaboracions del Museu Paleontològic El 1969 fou declarat monument històric artístic
Ignasi Estivill i Cabot
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
El 1772 entrà d’aprenent al taller de l’impressor Carles Saperas El 1788 ingressà en la confraria de llibreters barcelonins, i el 1816 tenia l’establiment al carrer de la Boqueria més tard ~1822 passà al de Bòria Imprimí obres de teatre populars en català, de Robrenyo, de Renart i Arús, etc Fou conegut especialment per les seves estampes i làmines litografiades Era també un relligador de qualitat Fou succeït pel seu nebot Ignasi Estivill i Coll
estel
Jocs
Aparell format per un tros de paper o de tela mantingut estès i subjecte per una carcassa de canyes o de llistons que pren en conjunt una forma poligonal.
Va lligat a un cordill llarg i hom el deixa anar perquè s’elevi per mitjà de l’impuls de l’aire i s’aguanti enlaire gràcies a la pressió d’aquest Hom hi colloca, també, en un extrem una cua feta de draps perquè tingui més estabilitat Bé que construït com a joguina, ha estat utilitzat com a instrument d’investigació científica i els xinesos el fan servir com a element estètic en manifestacios folklòriques i festes populars
Club Muntanyenc de Mollet
Excursionisme
Club de muntanyisme de Mollet del Vallès.
Fundat el 1944, practica l’excursionisme amb finalitats esportives, culturals i d’oci Té seccions d’escalada, espeleologia i esquí Disposa del Grup d’Alta Muntanya GAM i de seccions complementàries, com la secció familiar-infantil, la juvenil o la secció extrem Organitza excursions, sortides de senderisme, caminades populars i cursos relacionats amb el muntanyisme El 2008 organitzà l’Aplec Excursionista dels Països Catalans Alguns dels seus associats participen en curses de muntanya i proves d’esquí
Eugeni Giral i d’Arquer
Dret
Advocat.
Membre de la Joventut Nacionalista de Barcelona, publicà L’actuació de les joventuts nacionalistes 1920 Un dels capdavanters de les cases barates als Països Catalans, és autor, juntament amb l’arquitecte Albert Carbó i Pompidó, de Les cases a bon preu Les institucions socials i els problemes obrers 1920 El 1921 fou pensionat per l’ajuntament de Barcelona per tal que fes una memòria sobre les cases populars a Itàlia Publicà diferents treballs sobre dret i institucions marítimes catalanes
Francisco García Pavón
Música
Escriptor.
Les seves novelles — Cerca de Oviedo 1946, Los liberales 1965, El reinado de Witiza 1968, El rapto de las Sabinas 1969, Las hermanas coloradas 1970, El carnaval 1981— i els seus relats — Memorias de un cazadotes 1953, Cuentos republicanos 1961, Historias de Plinio 1968, Cuentos de amor vagamente 1985— descriuen personatges i ambients populars amb una amable ironia També publicà assaigs i estudis literaris Antología de cuentistas españoles contemporáneos 1959 i El teatro social en España 1962
Jesús Guridi
Música
Compositor i organista basc.
Estudià a la Schola Cantorum de París amb V d’Indy, a Brusselles i a Colònia El 1939 anà a residir a Madrid, on ensenyà orgue des del 1944 al conservatori, del qual fou director 1956-61 Renovà l’òpera basca amb Mirentxu 1910 i Amaya 1920 De les seves sis sarsueles destaca El caserío 1911 És autor d’obres simfòniques Diez melodías vascas , 1941 Sinfonía pirenaica, 1945, de música de cambra, etc Ha harmonitzat nombroses cançons populars basques
cartisme
Història
Moviment reformista anglès promogut per les classes populars entre el 1837 i el 1848, recolzades en l’Associació de Treballadors de Londres.
El dirigent més destacat fou Feargus O'Connor El 1838 presentà al parlament una “carta del poble” reclamant el sufragi universal, el vot secret, l’elegibilitat dels no-propietaris, la immunitat parlamentària, la limitació de les legislatures a un any, etc Hi hagué diversos avalots, i el 1839 el parlament rebutjà de prendre-la en consideració El 1842 fou rebutjada una segona petició, i es renovaren els avalots el 1848 els moviments revolucionaris europeus reanimaren els cartistes, però la tercera campanya tampoc no reeixí
música gallega
Música
Música desenvolupada a Galícia.
La música popular gallega té un origen obscur i remot i una varietat de melodies i tonades que van de l' alalá profund i queixós a la vivacitat de la muiñeira riberiana , les regueifas , les ruadas , o els cantos de pandeiro , etc Uns altres ritmes i variants folklòrics gallecs són els antiquíssims cantos de Aninovo o les panxoliñas nadalenques, els cantos de Reises i els maios a l’arribada de la primavera Els instruments característics són la gaita, el tamborí, el pandeiro , les ferreñas , les cunchas i la zanfoña medieval L’església gallega combaté i censurà la música popular durant molts…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina