Resultats de la cerca
Es mostren 4396 resultats
Joan Salvador i Boscà
Botànica
Farmàcia
Farmacèutic i botànic.
Exercí a Barcelona Tingué correspondència amb alguns botànics notables, especialment amb Jacques Barrelier Posà els fonaments del Museu Salvador —impulsat anys més tard pel seu fill Jaume Salvador i Pedrol i els seus nets Joan i Josep, part del qual ha arribat als nostres dies i es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona
Svatopluk de Moràvia
Història
Rei de la Gran Moràvia (870-894).
Féu una aliança amb els bohemis Es deslliurà de la tutela germànica 871 i es posà sota la protecció de Roma, que li trameté sant Metodi com a legat i missioner Fou reconegut pels bohemis, fet que comportà la implantació del cristianisme a Bohèmia Durant el seu regnat, Moràvia arribà al seu poder màxim
Museo Pedagógico Nacional
Organisme dependent de la Dirección General de Instrucción Pública creat per decret de 6 de maig de 1882.
Fou concebut com un institut pedagògic per a l’orientació i la formació dels mestres i fou creat per tal d’obviar a les deficiències que hi havia a les escoles normals En fou el primer director Manuel Bartolomé Cossío , que posà en pràctica una part de les idees de la Institución Libre de Enseñanza
Vladimir Ivanovič Nemirovič-Dančenko
Literatura
Teatre
Director de teatre rus i autor de contes, de novel·les i d’obres de teatre.
Creà el Teatre Artístic amb Stanislavskij i posà en escena moltes obres de Čekhov, Gor’kij i Ibsen Aplicà el realisme socialista al teatre i escenificà obres de Tolstoj i de Gor’kij El seu estil es caracteritza pel sentit ideològic que dona a les obres Fou premi Stalin el 1942 i el 1943
Cirta
Ciutat
Ciutat de Numídia.
Masinissa hi establí la seva capital després de vèncer Sífax 203 aC La seva conquesta per Mari posà fi a la guerra contra Jugurta Cèsar hi fundà una colònia de dret romà El 311 dC s’hi féu fort l’usurpador Domici Alexander, i Maxenci la saquejà Constantí la reconstruí i li donà el seu nom, Constantina
ecopedagogia
Educació
Pràctica educativa que té en compte la formació de la consciència ecològica per tal de promoure la sostenibilitat i la preservació del medi ambient i la biodiversitat.
Posa èmfasi en la relació de dependència mútua entre el medi ambient, el conjunt dels éssers vius i la humanitat, i fomenta la responsabilitat individual i collectiva amb relació al futur del planeta Sovint s’utilitza aquest concepte en un sentit més ampli, relacionant-lo amb l’educació pels drets humans, la solidaritat i la pau
fotobloc
Fotografia
Bloc que consisteix en una galeria d’imatges fotogràfiques publicades regularment per un o més autors.
Generalment, amb la foto, el propietari del fotobloc hi posa comentaris i, tot sovint, hi desa les dades tècniques, com ara el tipus o marca de càmera També és important la data, ja que en la majoria dels fotoblocs el nombre de fotos diàries estan limitades Normalment els fotoblocs accepten comentaris com si fos un llibre de visites
Mercè Margarit
Golf
Jugadora de golf.
Fou membre del Club de Golf Terramar, de Sitges A catorze anys conquerí la Copa Ana María Perogordo al Club de Campo de Madrid 1933 Guanyà el Campionat d’Espanya absolut 1943, 1948 El Club de Golf Terramar posà el seu nom a un torneig de golf, del qual ella i el seu marit, Joan Garriga-Nogués, foren impulsors
Maldanell

Vista general de les restes del castell de Maldanell que s’aixeca per sobre d’una enorme roca sorrenca
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Maldà (Urgell), situat davant el poble, en direcció SE, en un turó entre grans roques que domina tota la vall de la riera de Maldanell.
El despoblat formà, amb el cap de municipi, la baronia de Maldà i Maldanell L’antiga capella de Sant Joan de Maldanell es bastí de nou, segons projecte de l’arquitecte Daniel Gelabert i amb diverses aportacions, l’any 1981 El 24 de juny s’hi celebra un aplec, que posa punt i final a les Jornades Culturals
gentil
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda portuguesa emesa pel rei Ferran I de Portugal (1367-83).
Hom creu que el seu contingut d’or fou inferior al de la dobra peterra dobla de Ferran I, d’un pes mitjà de 5,13 g, encunyada probablement al començament del regnat El pes del gentil posà de manifest grans variacions entre els 2,98 g i els 4 g degudes, segurament, a emissions diferents
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina