Resultats de la cerca
Es mostren 2016 resultats
Eugène de Beauharnais
Història
Príncep imperial francès (1805), príncep de Venècia (1807) i gran duc de Francfort (1810), fill d’Alexandre de Beauharnais i de Josefina Tascher de la Pagerie.
Adoptat el 1807 per Napoleó I, contragué matrimoni 1809 amb Augusta de Baviera Quan caigué l’imperi es refugià prop del seu sogre, Maximilià I de Baviera, que li concedí 1817 el principat d’Eichstätt i el landgraviat de Leuchtenberg, convertit en ducat
Bonaparte
Família noble d’origen llombard (Buonaparte) estesa per diferents llocs d’Itàlia (Florència, Treviso, Verona i Pàdua).
Una branca florentina s’establí a Sarzana Gènova i al començament del swgle XVI passà a Còrsega amb Francesco Buonaparte mort el 1529 Historiadors i genealogistes catalans, però, diuen que l’ascendència de Napoleó cal cercar-la a Mallorca, on a mitjan segle XIV hi havia una família Bonapart, a la qual pertanyia el jurista Hug Bonapart, nomenat el 1409 regent de Còrsega Sembla que abans d’aquesta data hom no troba cap Bonaparte a Còrsega Dels uns o dels altres descendí l’advocat Carlo Maria Buonaparte 1746-85, el qual es casà amb Maria Letizia Ramolino 1750-1836, a qui el seu fill, l’emperador…
Guillem de Tarragona
Història
Fill hereu del normand Robert Bordet o d’Aguiló i de la seva muller Agnès.
Es casà amb Berenguera El 1149, juntament amb el seu pare, que es titulava príncep de Tarragona, i l’arquebisbe Bernat Tort, signà una carta de franqueses a tots els qui vinguessin a repoblar la ciutat de Tarragona A partir d’aquest moment, a causa de la senectut del seu pare, dirigí la política de la família normanda a Tarragona, cosa que el féu entrar en conflicte amb l’arquebisbe per qüestió de jurisdiccions i dominis 1151 això féu que l’arquebisbe renunciés el mateix any als seus drets sobre Tarragona a favor del comte Ramon Berenguer IV Mort el seu pare 1154/57, Guillem renuncià el títol…
José Moreno Carbonero
Pintura
Pintor.
Conreà la pintura d’història — El príncep de Viana Museo Provincial de Bellas Artes, Saragossa—, el tema literari —inspirant-se en Don Quixot — i els retrats oficials Alfons XIII , la Reina Victòria Eugènia Influït per MFortuny, treballà amb una tècnica minuciosa
Dai-Nihon-shi
Narració històrica japonesa.
Fou iniciada per ordre del príncep Tokugawa Mitsukuni a mitjan s XVII Acabada el 1715 en 243 volums, no fou impresa fins el 1851 L’obra insisteix en la fidelitat a l’emperador i presenta els shōgun Tokugawa com a usurpadors
Carles Oliveras
Futbol
Futbolista.
Extrem esquerre, destacà a la Unió Esportiva Sants durant els anys vint del segle XX, a la màxima categoria del futbol català Jugà amb la selecció de Catalunya la Copa Príncep d’Astúries 1923 i, posteriorment, hi jugà 3 partits més
Talāl I de Jordània
Història
Rei de Jordània (1951-52).
Militar, serví en l’exèrcit de l’Iraq Fou proclamat príncep hereu el 1946 i assolí el govern en ésser assassinat el seu pare el rei Abdallà I Declarat incapacitat per malaltia mental, abdicà en favor del seu fill Ḥusayn
Rubén Fernández Sánchez
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Format al SHUM Maçanet, debutà a l’OK Lliga el 2006 i guanyà dues Copes del Príncep 2008, 2011 amb l’equip selvatà Amb la selecció espanyola ha estat campió d’Europa juvenil 2006, 2007 i del món sub-20 2009
Jamal Khashoggi

Jamal Khashoggi
Literatura
Periodista saudita.
Pertanyent a una influent família d’origen turc el seu oncle, Adnan Khashoggi, fou un poderós traficant d’armes implicat en l’afer Iran-Contra, i el seu cosí, Dodi Al-Fayed, era l’amant de Diana de Galles, es diplomà en administració d’empreses el 1983 per la Indiana State University Estats Units, any que retornà a l’Aràbia Saudita Reporter, directiu editor i collaborador de publicacions diverses en àrab i en anglès, fou corresponsal a l’Afganistan on entrevistà diversos cops Bin Laden i altres estats musulmans i de l’Orient Mitjà Editor del principal diari saudita en anglès Arab News del…
comtat i principat de Hohenzollern-Hechingen
Localitat
Territori del Sacre Imperi al cercle de Suàbia, pertanyent als Hohenzollern, format el 1575 pel comte Eitel Frederic I (mort el 1605) sobre la localitat de Hechingen.
Al seu fill, Joan Jordi I, li fou elevat el comtat a principat el 1623 i els seus descendents hi regnaren fins que el príncep Frederic Guillem II abdicà a favor del rei de Prússia, el 1849, que l’incorporà a la corona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina