Resultats de la cerca

Nasqué l’any 1987 com a resultat d’una iniciativa pública de la Diputació Foral de Guipúscoa Amb seu a Sant Sebastià, des de l’inici fou dirigit per Xanti Eraso L’activitat del centre s’ha caracteritzat per la creació de programes autònoms i compromesos que, si bé al començament es desenvolupaven a la seu, progressivament s’anaren realitzant fora i sovint en collaboració amb altres centres o collectius tallers per a artistes un espai per a exposicions organització de conferències, seminaris i tallers de treball un centre de documentació sobre art i pensament contemporani una pàgina web a la…

Ha treballat a l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial, com a cap del Servei de Teledocumentació 1973-79 i al Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya, que es convertí en Institut d’Estadística de Catalunya, on fou cap de projectes d’informació Ha promogut diverses iniciatives d’interès per a la informació i la documentació com ara la llista de distribució IweTel des del 1993, amb quasi 6000 subscriptors, el grup d’experts ThinkEPI des del 2005, sobre estratègia i prospectiva de la informació, que publica l’ Anuario ThinkEPI , el directori EXIT Expertos en el tratamiento de la…

Llicenciada en filologia clàssica 1966 i diplomada en biblioteconomia i documentació 1974 Restablerta la Generalitat de Catalunya, fou cap del Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic entre el 1980 i el 1983 Durant aquest període, i amb la collaboració de Pilar Llopart, contribuí decisivament a posar les bases de l’actual sistema bibliotecari de Catalunya, a partir de la creació de l’Institut Català de Bibliografia, la promulgació de la Llei de biblioteques, l’adaptació i la traducció al català de la normativa de catalogació internacional i l’inici del mapa…

Sentí una gran veneració per Miquel Àngel, el qual exaltà i collocà al vèrtex del classicisme a la seva obra Le vite dei più eccellenti pittori, scultori e architettori 1550, on també anomenà decadent l’art de la segona meitat del segle, període durant el qual hom imità la maniera de Miquel Àngel manierisme Considerà el dibuix una qualitat essencial de l’art i instituí l’Accademia del Disegno 1562 per tal d’afermar la “toscanitat” de Miquel Àngel i de formular la teoria segons la qual el dibuix toscà és fonament absolut de qualsevol art possible GCArgan Com a pintor fou un eclèctic decorà…

Collabora habitualment amb l’arquitecta Anna Maria Sacconi La seva actitud irònica en el context europeu dóna com a resultat una obra que rebutja la monumentalitat, en la qual predomina la disgregació formal i el tractament cromàtic i textural divers Aquests trets destaquen en els diversos cementiris que ha realitzat, com el de Civitá Castellana, a Itàlia 1985-92, allegoria del viatge en tren el projecte de torre a Herouville 1987, que és la superposició literal dels projectes de Jean Nouvel, Otto Steidle, William Alsop i el seu propi la mediateca construïda a Rezé-les-Nantes 1987-91 i la…

Doctorada en química analítica 1970, catedràtica de la Universitat de Barcelona, des del 1984, i directora d’ANECA Els seus camps de recerca se centren en l’analítica del medi ambient, l’assegurament de la qualitat en l’anàlisi química i la conservació d’obres d’art Ha participat i coordinat diversos projectes de recerca internacionals, entre els quals el programa PHARE per a l’establiment de sistemes de qualitat als laboratoris Fou directora de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya AQC 1998-2006, des d’on collaborà en l’establiment de la qualitat en el sistema…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i posteriorment amplià la seva formació amb B Casablancas i JA Amargós Defensor d’un concepte de música integral, és un creador proper al món del jazz, la música popular i el flamenc Ha fet collaboracions amb Santiago Auserón i el cantaor Miguel Poveda, en els projectes Poemas del exilio —premi Ciutat de Barcelona, 2004— i Desglaç , on musicava i portava a un registre flamenc poemes de Rafael Alberti i poetes catalans És autor de les òperes Ruleta Ópera para un fin de siglo 1998 i Juana 2005, ambdues en format de cambra, i La cabeza del…

Germà de Jaume Simó i Bofarull Titulat a l’École Spéciale d’Architecture, de París, on obtingué, encara, el grau d’arquitecte salubrista A Barcelona, foren obres seves el Cinema Kursaal, el Pathé i l’edifici que ocupava el Banc de Catalunya, a la Rambla A Reus construí el casal del Centre de Lectura 1917-21, el de l’Institut de Puericultura 1923-24 i l’estadi del Reus Esportiu A Salou projectà l’USSA, un establiment de banys 1929, i collaborà en els primers estudis d’urbanització del nucli d’estiueig Els últims anys es dedicà a projectes de decoració i participà en el de rehabilitació del…

Estudià a Vilafranca del Penedès, a l’Escola Sant Ramon de Penyafort, adscrita a l’Escola d’Enginyers Industrial de Barcelona Establert a Mèxic des del 1936, fundà diverses empreses del ram de la construcció amb el seu germà Geroni, que han estès el seu camp d’acció a Centramèrica, Veneçuela i fins i tot els Estats Units Intervingueren en grans obres públiques de Mèxic, entre les quals cal esmentar diversos trams de la carretera Panamericana i de l’autopista Mèxic-Acapulco installacions ferroviàries com la gran obra del ferrocarril Chihuahua-Pacífico 1953-64, de 170 km diverses rescloses com…

Estudià a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1991 L’any 1990 començà a viatjar a Guinea Equatorial, país sobre la història i la societat del qual ha esdevingut especialista, especialment sobre colonialisme i postcolonialisme, i on alterna la residència amb Catalunya Professor a la Universitat de la Guinea Equatorial, al Centre Associat de la UNED de Bata i al Centre Cultural Espanyol de Bata, ha dut a terme recerca o missions com a consultor en projectes de cooperació també en altres estats del golf de Guinea Ha publicat  Guinea Equatorial, història en blanc i negre 1998, El…