Llicenciada en filologia clàssica (1966) i diplomada en biblioteconomia i documentació (1974). Restablerta la Generalitat de Catalunya, fou cap del Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic entre el 1980 i el 1983. Durant aquest període, i amb la col·laboració de Pilar Llopart, contribuí decisivament a posar les bases de l’actual sistema bibliotecari de Catalunya, a partir de la creació de l’Institut Català de Bibliografia, la promulgació de la Llei de biblioteques, l’adaptació i la traducció al català de la normativa de catalogació internacional i l’inici del mapa bibliotecari de Catalunya.
Del 1984 al 2003 fou la directora de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, a la qual donà un impuls en l’organització i la informatització. Entre el 2004 i el 2012 dirigí la Biblioteca de Catalunya, on posà en marxa diversos projectes de digitalització del fons patrimonial. El 2010 li fou concedida la Medalla de la Ciutat de Granollers. Estigué casada amb l’historiador de la literatura Antoni Comas i Pujol.