Resultats de la cerca
Es mostren 3957 resultats
cantó

cantó
Heràldica
Peça fonamental que ocupa un dels angles de l’escut, normalment el primer (destre) del cap; si és el segon, és anomenat cantó sinistre
, però és rar.
A França i Anglaterra és usat alguna vegada com a brisura Té dues parts d’ample i dues i mitja de llarg de les set parts de l’amplària de l’escut Quan té la forma d’un quart de circumferència, hom en diu cantó arrodonit
miohippus
Paleontologia
Gènere de mamífers fòssils de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, que comprèn els èquids més evolucionats de l’Eocè mitjà.
Constitueix un dels estadis de l’evolució cap al cavall actual, i la seva característica més important és que presenta quatre dits el primer ha desaparegut, el segon i el quart són normals, el tercer presenta un gran desenvolupament en volum i el cinquè és molt reduït
quadrant
Astronomia
Transports
Instrument emprat antigament per a determinar l’altura d’un astre sobre l’horitzó.
El més primitiu consistia en un quart de cercle graduat proveït de pínnules en un dels costats de l’angle recte, per tal de visar l’astre, i d’una plomada, fixada al centre de l’angle per l’extrem lliure del cordill, que servia d’índex
Fabiola Mora y de Aragón
Història
Reina consort de Bèlgica.
Filla de Gonzalo Mora y Fernández, quart marquès de Casa Riera, es casà el 1960 amb el rei Balduí I de Bèlgica i no tingué descendència En morir Balduí 1993, tot i que la corona passà a Albert, germà d’aquest, conservà el títol de reina
batifuller | batifullera
Oficis manuals
El qui fa panys d’or, d’argent o d’altres metalls batent-los a cops de martell.
A València, el 1306 ja hi havia la confraria de batifullers i brunyidors A Barcelona, aquest ofici era conegut l’any 1395 Al darrer quart del s XVI hi havia una confraria constituïda indistintament per batifullers, oripellers i guadamassilers, sota la invocació de sant Miquel Arcàngel
marquesat de Castelldosrius
Història
Títol senyorial concedit el 1690 a Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuça, senyor de Dosrius, Maresme (des del 1701, amb grandesa d’Espanya).
El seu net i quart titular, Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà , fou lloctinent de Mallorca, i el fill d’aquest i cinquè titular, Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera , fou capità general d’Andalusia i de Catalunya 1822-23
Mesrob
Cristianisme
Monjo armeni.
Fou el creador de l’alfabet armeni i l’iniciador de la literatura armènia , amb les seves versions bíbliques i patrístiques També li és atribuïda la creació de l’alfabet georgià La seva festa se celebra, a l’Església oriental, el quart diumenge després de la Pentecosta
Erols
Veïnat
Veïnat del municipi de Llambilles (Gironès), al nord del poble, al límit amb el terme de Quart.
La seva església i santuari de la Mare de Déu de la Pietat té origen probablement al s XII
Montall
Despoblat
Despoblat i antiga parròquia del municipi de Quart (Gironès), situat al N de Sant Mateu de Montnegre.
puig de les Conteses
Cim
Cim dels municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà) i Quart (Gironès).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina