Resultats de la cerca

A França i Anglaterra és usat alguna vegada com a brisura Té dues parts d’ample i dues i mitja de llarg de les set parts de l’amplària de l’escut Quan té la forma d’un quart de circumferència, hom en diu cantó arrodonit

Constitueix un dels estadis de l’evolució cap al cavall actual, i la seva característica més important és que presenta quatre dits el primer ha desaparegut, el segon i el quart són normals, el tercer presenta un gran desenvolupament en volum i el cinquè és molt reduït

El més primitiu consistia en un quart de cercle graduat proveït de pínnules en un dels costats de l’angle recte, per tal de visar l’astre, i d’una plomada, fixada al centre de l’angle per l’extrem lliure del cordill, que servia d’índex

Filla de Gonzalo Mora y Fernández, quart marquès de Casa Riera, es casà el 1960 amb el rei Balduí I de Bèlgica i no tingué descendència En morir Balduí 1993, tot i que la corona passà a Albert, germà d’aquest, conservà el títol de reina

A València, el 1306 ja hi havia la confraria de batifullers i brunyidors A Barcelona, aquest ofici era conegut l’any 1395 Al darrer quart del s XVI hi havia una confraria constituïda indistintament per batifullers, oripellers i guadamassilers, sota la invocació de sant Miquel Arcàngel

El seu net i quart titular, Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà , fou lloctinent de Mallorca, i el fill d’aquest i cinquè titular, Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera , fou capità general d’Andalusia i de Catalunya 1822-23

Fou el creador de l’alfabet armeni i l’iniciador de la literatura armènia , amb les seves versions bíbliques i patrístiques També li és atribuïda la creació de l’alfabet georgià La seva festa se celebra, a l’Església oriental, el quart diumenge després de la Pentecosta

La seva església i santuari de la Mare de Déu de la Pietat té origen probablement al s XII