Resultats de la cerca
Es mostren 850 resultats
Joan Baptista Escorihuela
Literatura catalana
Poeta.
Impressor d’ofici Defensor de l’ús literari del català, escriví nombrosos poemes, romanços, colloquis, goigs en català, publicats anònimament o amb les seves inicials BE, JE, E entre el 1794 i el 1802, en el Correo de Valencia i, principalment, en el Diario de València En la seva producció es combina la pràctica popularista de colloquis i romanços amb la composició de peces cultes d’una significativa ambició literària Entre aquestes destaquen les cançons reials L’Àngel de l’Apocalipsi, apòstol d’Europa, honor d’Espanya i glòria de València 1798, dedicada a sant Vicent Ferrer, en silves i…
,
ordinacions
Conjunt de regles, de disposicions, etc, estatuïdes per al funcionament, la bona marxa, etc, d’una institució, d’una comunitat, etc.
blasonar
Heràldica
Disposar, descriure els escuts d’una família, ciutat, etc, segons les regles i terminologies pròpies de l’art heràldica o blasó.
Hi ha dues maneres diferents de blasonar L’una, dita a l' alemanya , pròpia dels alemanys i els castellans, consistent a esmentar primer les peces i les figures i acabar pel camper i l’altra, dita a la francesa , pròpia dels francesos, els anglesos, els italians i els catalans, que comença pel camper i continua per les peces i les figures, llur nombre, llur situació i llurs esmalts
generar
Lingüística i sociolingüística
Formar el conjunt de frases possibles d’una llengua segons un sistema de regles contingut en la gramàtica d’aquesta llengua.
procediment
Electrònica i informàtica
Conjunt explícit de regles, expressat en alguns tipus de llenguatge (de programació o natural) i que permet de resoldre un problema.
Si hi ha garantia que la solució s’obtindrà en un nombre finit de passos hom parla d' algorisme
codificar
Electrònica i informàtica
Aplicar les regles de codificació, associades a un codi donat, al joc d’origen, per tal d’obtenir el joc resultant.
acatafàsia
Patologia humana
Trastorn psíquic que comporta construir la frase sense tenir en compte les regles de la sintaxi ni les de la prosòdia.
diabolus in musica
Música
Designació llatina dels teòrics dels segles XIV-XVI referida al tríton successiu o simultani, l’ús del qual contravenia les regles.
Encara el 1725, en el Gradus ad Parnassum, de JJ Fux, el mestre Aloysius recorda al deixeble Josephus l’existència del rodolí " Mi contra Fa/diabolus in musica " mi i fa no representen aquí els noms moderns de notes, sinó que formen part de la locució amb què en l’antic sistema hexacordal es denominava l’interval de tríton El sobrenom, encara ben conegut, ha quedat reduït a fet anecdòtic, però és un record viu del paper que ha tingut el tríton, potencialment destructor de la tonalitat
,
La multiculturalitat
Apartir de la dècada dels anys vuitanta del segle XX, bona part de les societats democràtiques han participat en tota una sèrie de debats intellectuals entorn dels drets de les minories culturals i nacionals en les democràcies liberals, de la seva presència i participació en les institucions i en els processos de decisió política, del seu grau d’autogovern, de l’ús de símbols religiosos i de formes de vestir en l’esfera pública escoles, administració, etc Aquests debats han estat associats a realitats tan diferents com les minories nacionals, les poblacions immigrades, les collectivitats…
col·locació
Gramàtica
Combinació de mots aparentment lliure, generada amb regles sintàctiques, però d’ús molt freqüent. Ex.: cel blau, visiblement afectat, buscar pertot arreu
.