Resultats de la cerca
Es mostren 998 resultats
Jordà de Catalunya
Història
Missioner i viatger d’origen probablement català.
Ingressà als frares pelegrins, branca dels dominicans creada el 1311 arran del concili de Viena amb l’objectiu d’enviar missions a l’Orient El papa Joan XXII el destinà a l’Índia en un viatge iniciat a Messina Sicília, d’on passà a Tebes, capital del ducat de Neopàtria controlada pels almogàvers, i a Kaffa Crimea, on possiblement coincidí amb el bisbe Jeroni de Catalunya i aprengué el persa vers el 1320 Es dirigí aleshores a la costa malabar, on predicà De tornada a la cort papal d'Avinyó, cap al 1328, escriví unes Mirabilia descripta en les quals relatava el seu viatge, que…
Joan Escrivà de Romaní i Ram
Literatura catalana
Història
Dignatari i poeta.
Baró de Patraix, per compra 1492 al comte de Cocentaina Joan Roís de Corella i per concessió de la jurisdicció 1501 per Ferran II Fill segon d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó, baró de Beniparrell i senyor de la meitat de la baronia de Patraix Castellà de Morella 1477 i mestre racional del regne 1478 per Joan II Ferran II li confirmà ambdós càrrecs, li confià encara el castell de Callosa 1488, l’envià com a ambaixador prop d’Alfons II i Ferran II de Nàpols 1474-1476 en lluita contra Carles VIII de França tanmateix, li retragué de no haver impedit la coronació de Frederic I pel…
,
bovatge
Història del dret
Imposició medieval que percebia el rei als regnes de la corona catalanoaragonesa, exigida en diner sobre les parelles de bous i, a vegades, sobre altre bestiar.
Habitualment era exigit al començament de cada regnat Al Principat, una constitució del 1283, confirmada el 1301, n'eximia els ricshomes, ciutadans, cavallers i les viles i els llocs reials que n'havien comprat el dret Alfons III, a les corts de Montsó del 1333, en confirmà l’exempció a l’orde de l’Hospital i als seus vassalls concedida per Jaume II el 1300 De fet, al segle XV el bovatge ja havia caigut pràcticament en desús Al regne d’Aragó, però, persistí encara fins ben entrat el ssegle XVI
El tractat d’Anagni
El 1262, en casar-se l’infant Pere, fill de Jaume I, amb Constança de Sicília, neta de l’emperador Frederic II, la casa de Barcelona iniciava l’aventura més brillant i arriscada l’accés al tron sicilià i, per tant, a l’herència dels Hohenstaufen El matrimoni collocava els reis catalanoaragonesos en el vèrtex de la política italiana, pel fet que significava acabdillar el bàndol gibellí, partidari de l’hegemonia imperial sobre Itàlia, tot abandonant la tradicional militància en el bàndol güelf, més procliu a la influència papal Els dos darrers hereus de la corona siciliana, Manfred I de Sicília…
Onofre Manescal
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a l’Estudi General de Barcelona i rector de Sant Andreu de la Selva 1599-1606 Orador en llatí, català i castellà, publicà alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, dels quals el més destacable i conegut és Sermó vulgarment anomenat des Sereníssim senyor Don Jaume segon, justicier, y pacífic, rey de Arago, y compte de Barcelona, fill de Don Pedro lo Gran, y de Dona Costança sa muller , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602 També publicà Apologética disputa, donde se…
, ,
Alfons III de Catalunya
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1327-36).
Fill segon de Jaume II i de Blanca d’Anjou Es casà amb Teresa d’Entença 1314, hereva del comtat d’Urgell Amb aquest casament s’incorporà a la corona un dels últims comtats catalans independents Fou declarat primogènit dels regnes de Jaume II per la renúncia dels drets feta pel seu germà gran, Jaume, el qual es feu religiós 1319 Jaume II, després de llargs anys de negociacions diplomàtiques començades arran de la publicació per Bonifaci VIII de la butlla Super reges et regna 1297, per la qual li eren infeudats els regnes de Sardenya i Còrsega en compensació a la seva renúncia de Sicília,…
braç militar
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de la noblesa feudal laica, detenidora de feus i baronies.
Al Principat el seu poder ultrapassava la tercera part del territori i dels seus habitants N'era cap el comte, després duc, de Cardona, i en formaven part els comtes, vescomtes, barons, cavallers, generosos i homes de paratge, sense, però, que poguessin tenir vot en corts o en les reunions del seu estament, si no havien arribat a l’edat de vint anys Al Regne d’Aragó la noblesa era escindida en dos braços militars, el de la noblesa rics-homes i el dels cavallers, en el qual eren inclosos els mestres dels ordes militars Al Principat es produí una partició semblant durant el decenni final del s…
fre
Instrument de ferro al qual hom lliga les regnes i que, posat a la boca dels cavalls, muls, etc, serveix per a subjectar-los i menar-los.
música de Cambrai
Música
Música desenvolupada a Cambrai (França).
Situada en el punt de confluència de diversos regnes, Cambrai gaudí durant molts segles d’una situació geogràfica perfecta per a esdevenir un centre de difusió internacional de la música La presència, ja des de la Baixa Edat Mitjana, de nobles mecenes i d’una classe burgesa facilitava també el desenvolupament d’una vida musical rica, centrada sobretot en les escoles de trobadors Però la seva importància en la història de la música està lligada sobretot a la maîtrise , que sota la direcció de Guillaume Dufay esdevingué una de les escoles de música més prestigioses durant gran part del segle XV…
Biar

Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la zona de contacte de l’altiplà de Villena i els contraforts occidentals de la serra de Mariola (serra de Biar, 1.119 m).
Forma part de la vall de Biar, a la conca alta del Vinalopó, riu que travessa el terme en direcció NE-SW L’agricultura ocupa la meitat de la superfície del terme predomina absolutament el secà 2951 ha sobre el guaret 1360 ha i el regadiu 429 ha, que produeix fruiters i hortalisses Els conreus més estesos són les oliveres, els ametllers, els cereals i la vinya La propietat de la terra és bastant repartida i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia ovina i la porcina tenen una certa importància Les indústries tradicionals alimentàries farineres, olis, dolços i torrons i de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina