Resultats de la cerca
Es mostren 2504 resultats
Viena
Façana posterior de l’Ajuntament de Viena
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital d’Àustria i del land de la Baixa Àustria, té un estatus de land independent.
És situada al sector més oriental del país, a la zona de contacte entre l’extrem oriental dels Alps i la plana Pannònica, a l’encreuament de les vies naturals entre el N d’Europa i l’Adriàtica Antiga plaça forta sobre una baixa terrassa d’un braç del Danubi, el Donaukanal, i a la confluència del petit afluent, el Wien, per la seva situació geogràfica fou elegida, al segle XVI, pels Habsburg com a residència, fet que determinà el seu futur desenvolupament, que ha estat unit a les condicions polítiques El període de màxim creixement correspon a la segona meitat del segle XIX dels 440000 h que…
Arle

Aspecte de les Arenes d'Arle
© MPG
Ciutat
Ciutat del departament francès de Boques del Roine, a Provença, Occitània.
Centre comercial vora el delta del Roine, al qual concorren les comarques de la Crau i la Camarga vi, olives, sal i que s’ha desenvolupat industrialment en contacte amb la gran àrea de Marsella química, metallúrgia, mecànica i papereria Successivament mercat celta Arelate i grec, i important colònia romana, Arle ha exercit des d’aleshores un paper històric predominant a partir de Constantí fou prefectura i residència imperial, punt de partida de difusió del cristianisme amb seu metropolitana i primada, escenari de diversos concilis —cal recordar el del 353—, capital política i…
Torre Reial de Bellesguard (Barcelona)
Art romànic
Fou edificada a Sant Gervasi de Cassoles sobre l’antiga torre anomenada de Vallblanc, construïda al segle XII El 1408 el rei Martí adquirí l’esmentada torre a Margarida, vídua de Pere Safont, com a usufructuàría, i a la seva filla Eufrasina, hereva i propietària, pel preu de 50 000 sous Un cop comprada, el rei li donà el nom de Bellesguard i hi celebrà el seu casament amb Margarida de Prades, la qual heretà del seu marit la torre l’any 1410, poc abans que morís Tanmateix aquesta empenyorà la propietat a la seva cunyada Violant de Bar El 1418 el batlle general Pere Becet demanà al rei Alfons…
Cuernavaca
Ciutat
Capital de l’estat de Morelos, Mèxic.
És un important centre turístic i seu episcopal Fou la capital dels tlahuiques, tributaris dels asteques Hernán Cortés la conquerí el 1521 i l’emperador la hi cedí com a part del seu patrimoni personal Triada com a lloc de residència pel conqueridor, n'inicià la transformació urbana a partir del 1530 Entre els edificis, són remarcables el palau d’Hernán Cortés s XVI, actual palau del governador, i la Capilla Abierta s XX, construïda per Félix Candela També hi ha un important jaciment arqueològic de la cultura de Ticomán 600-150 aC
Aversa
Ciutat
Ciutat de la província de Caserta, a la Campània, Itàlia.
És un centre agrícola cereals, fruites i industrial sabó, indústries químiques, alimentació, situat a la regió de la Terra de Lavoro Fou centre del comtat d’Aversa , la primera possessió dels normands a Itàlia, creat el 1030 pel comte Sergi IV de Nàpols, a favor del cavaller Rainulf Drengot El 1062 formà part del principat de Càpua El 1156, fou incorporat a la corona El 1445 Alfons el Magnànim atorgà el comtat d’Aversa a Nicolau de Pròixida, però fou venut pel seu fill Joan Francesc Aversa fou sovint residència dels Anjou
Àndria
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia, al NE de Bari.
Centre d’una gran àrea agrícola cereals, vi, oli, ametlles amb indústries alimentàries derivades La ciutat, important ja a la Itàlia bizantina, fou fortificada cap al 1045 pels comtes de Trani Fou la residència predilecta de l’emperador Frederic II Els seus monuments més importants són la catedral, del s XII, que fou refeta en segles posteriors el palau ducal, del s XVI, i el Castel del Monte, bastit per Frederic II entre el 1240 i el 1250 i que domina una gran part de la Pulla i la Lucània
Chapultepec
Parc urbà
Turó rocallós a l’oest de la ciutat de Mèxic.
Abans de la conquesta hi hagué una ciutat tolteca, ocupada després pels asteques el 1435 el rei Itzcoalt dedicà l’indret a lloc d’esbarjo de Tenochtitlán El virrei Bernardo de Gálvez hi féu construir un palau 1785, que reformà l’emperador Maximilià 1866 Es convertí en residència d’estiu dels presidents de la república, i el 1937 fou convertit en museu El 1945 hi fou signada l' acta de Chapultepec per la conferència panamericana, on s’afirmava la solidaritat dels signants i la no-acceptació d’ingerències de països aliens al continent
les Planes

Elèctric de les Planes, antic restaurant i actual centre cívic, situat a la vora de les vies del ferrocarril prop de les Planes, Barcelona
© Fototeca.cat
Sector o indret
Sector residencial i d’esbarjo dels barcelonins, situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat, compartit entre els municipis de Barcelona (Barcelonès)i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
L’hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d’estiueig i de segona residència de la menestralia En són característics els establiments de menjar amb coberts a l’aire lliure i les esplanades per a jocs Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa 1917, que hi té estació Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià
Fi de la política de visats per als cubans als Estats Units
A una setmana d’acabar el mandat, el president dels Estats Units, Barack Obama, posa fi al tracte diferenciat dels immigrants cubans L’anomenada política de peus secs / peus mullats donava el visat de residència a qualsevol cubà identificat dins dels Estats Units En canvi, eren retornats a l’illa els cubans interceptats al mar A partir d’ara, els cubans seran tractats de la mateixa manera que la resta dels immigrants El president justifica el canvi per la normalització de relacions entre ambdós estats l’any anterior
Marxa de milers de persones des d’Hondures als Estats Units
Des de San Pedro Sula Hondures milers de persones emprenen una marxa cap als Estats Units, fugint de la inseguretat i de la violència Els dies següents, a mesura que avancen, se’ls va afegint gent d’altres països centreamericans amb una problemàtica semblant La marxa arriba el dia 27 al sud de Mèxic, on el govern els ofereix assistència i permisos temporals de residència i de treball Dies abans el president nord-americà Donald Trump adverteix que està disposat a utilitzar la força militar per tal d'impedir l’entrada dels emigrants
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina