Resultats de la cerca
Es mostren 6031 resultats
Felip Rovira Luitz
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià al Club Turó, des d’on passà al RCD Espanyol Fitxà pel FC Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1953, i el mateix any debutà amb la selecció espanyola amb un tercer lloc al Mundial L’any següent tornà a l’Espanyol, amb el qual guanyà tres Campionats d’Espanya més 1954, 1955, 1956 i dos de Catalunya 1955, 1956 Es retirà prematurament el 1956 per motius laborals
Óscar Simancas Balmaseda
Voleibol
Jugador de voleibol.
En la posició d’oposat, començà a les files inferiors de l’Associació Esportiva l’Hospitalet i en edat juvenil passà al Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1998-99, equip amb el qual competí a la Superlliga L’any següent retornà a l’AE l’Hospitalet, amb el qual disputà la seva segona temporada a la màxima categoria Quatre anys més tard fitxà pel Club Voleibol Prat, de primera catalana
Desarmament, desmobilització i reinserció
Tipus d’iniciatives que es duen a terme, especialment en contexts postbèl·lics, per tal de desactivar i reduir els actors armats.
Els programes de Desarmament, desmobilització i reinserció tant són aplicats a actors regulars forces armades, com sobre actors irregulars grups armats d’oposició, guerrilles, mercenaris, etc L’ordre de les diferents etapes d’aquestes iniciatives pot variar segons el cas, però la forma més estàndard segueix l’ordre següent en primer lloc la desmobilització una part d’aquest component és el desarmament i, al llarg d’un procés més dilatat en el temps, la reinserció
Guillem Albert
Història
Cònsol de Perpinyà el 1325.
Partidari del projecte de Pere III de Catalunya-Aragó d’incorporació dels territoris de Jaume III de Mallorca, fou empresonat per aquest Ocupada l’illa pel rei Pere el 1343, fou alliberat Participà l’any següent en la campanya del Rosselló com a conseller del rei Pere Intervingué en les deliberacions sobre la capitulació de Cotlliure 1344 i de Perpinyà 1345 Pere III el nomenà batlle d’aquesta vila, un cop conquerida
Giacomo Agostini
Giacomo Agostini
© Fototeca.cat
Motociclisme
Motociclista italià.
El 1963 assolí el títol italià de velocitat en 250 cc El 1965 fitxà per MV Augusta i començà una gran carrera que el dugué a la conquesta de tretze títols mundials en 350 cc 1968-73 i 500 cc 1966-72 El 1974, amb Yamaha, fou campió del món de velocitat en 350 cc i l’any següent en 500 cc Al desembre del 1977 anuncià la retirada de la competició
Narciso de Heredia y Begines de los Ríos
Història
Política
Diplomàtic i polític.
Comte d’Ofalia i marquès d’Heredia Ocupà càrrecs polítics durant el regnat de Ferran VII, però, caiguts els seus protectors, fou desterrat a Almeria el 1819 i el 1824 Posteriorment fou ambaixador a Londres i París El 1832 fou nomenat ministre de foment A la fi del 1837 encapçalà un govern moderat que caigué l’any següent sense haver resolt cap dels problemes polítics guerra carlina i econòmics que hi havia plantejats
Auguste Mariette
Història
Egiptòleg francès.
Entrà a formar part del Louvre el 1849, i l’any següent fou enviat a Egipte a cercar manuscrits coptes En realitat es dedicà a excavar, i el seu èxit més ressonant fou el descobriment del Serapeum de Memfis 1851 El 1858 fou nomenat director d’antiguitats, i inicià una campanya de protecció dels monuments d’Egipte i de l’antiga Núbia Fundà un museu, nucli de l’actual museu del Caire
Jean de La Taille
Literatura francesa
Poeta francès.
Participà en les guerres de religió entre hugonots i catòlics Reclamà la pau en el seu tractat Le Prince nécessaire , on hom veu la influència de Maquiavel És autor de dues tragèdies bíbliques, Saül furieux 1572 i La Famine ou les Gabéonites 1574, la primera de les quals té com a pròleg l’assaig L’art de la tragédie , veritable tractat d’estètica teatral on ja enunciava les regles del teatre clàssic del segle següent
Cristòfor Sarrà
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg lul·lista.
Doctor en medicina La defensa de les seves tesis, Theses hipocratico-galenico-lullisticae Palma, 1742, provocà una encesa polèmica entre els metges mallorquins Maties Armengual i Andreu Oliver sortiren en la seva defensa, però foren impugnades per Josep Ferrer i l’any següent per Pere Antoni Binimelis, Jaume Llinars i Joaquim Oliver Hi intervingué també el professor de fisiologia de la Universitat Lulliana Rafael Armengol en Veritas investigata doctrinae Raymundi Lulli 1743
tractat de Perpinyà
Història
Conveni signat a Perpinyà el 17 de setembre de 1473 per Pere de Rocabertí, en nom de Joan II de Catalunya-Aragó, i el senyor de Lude, en nom de Lluís XI de França, el qual el signà el 10 de novembre.
Lluís XI hi ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalanoaragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya —ocupats aleshores en part per França— en canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200000 escuts, el qual s’obligava a satisfer abans d’un any Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina