Resultats de la cerca

S’inicià al món de la competició en el trial i el motocròs En trial aconseguí tres Campionats de Catalunya en categories inferiors, un subcam-pionat d’Espanya i un de Catalunya júnior entre el 1986 i el 1995 En motocròs fou campió de Catalunya cinc vegades en 125 cc 1999, 2000, 2001, en 250 cc 2002 i en categoria open 2003 Quedà segon del Campionat de Catalunya de SX el 2001 Debutà en el Campionat del Món d’enduro l’any 2005 amb una KTM, amb la qual aconseguí la sisena posició i fou nomenat debutant de l’any Ha participat en les diferents categories d’enduro i ha estat campió d’…

Fou vocal de la primera junta directiva de l’Associació de Corredors Motociclistes de Catalunya ACMC 1932 Quedà segon dels Campionats Motociclistes de Catalunya organitzats per l’ACMC i cinquè del I Gran Premi de Barcelona 1933 Guanyà el Trofeu Francesc Macià 1934 i repetí el segon lloc en els Campionats de l’ACMC del 1934 Fou tercer del IV Gran Premi Internacional de Barcelona en la categoria de 250 cc i cinquè de la prova de sidecars de 500 cc 1936 Guanyà la Cursa Socorro Rojo Internacional en 350 cc 1936 Guanyà el Premi Montjuïc 1945 i quedà segon en…

La freqüència-tipus ha oscillat segons les èpoques i els països el 1859 hom adoptà la de 435 períodes per segon per al la 3 La Conferència Internacional de Londres 1939 fixà el diapasó a 440 períodes per segon Posteriorment, el 1953, fou confirmada aquesta freqüència

Hom fa remuntar la filiació al segle X amb el comte Gonzalo Téllez, senyor de Santarón, però no és segura fins Diego Gómez de Sandoval , que fou avi cinquè de Fernando de Sandoval y Quijada , senyor de Villavieco i Gaveros, el qual es casà amb Inés de Rojas y Leiva, senyora d’Ampudia des d’aquest enllaç, membres del llinatge empraren el cognom Rojas-Sandoval, i foren pares de Diego Gómez de Sandoval y de Rojas , el fill del qual fou Fernando de Sandoval-Rojas y de Avellaneda mort el 1474, segon comte de Castrogeriz i cinquè de Dénia, que estigué al servei d’Alfons IV i Joan II de…

Hom parla de quarterat en sautor quan el camper ha estat dividit mitjançant el tallat i el trinxat, i de quarterat en escaire quan la divisió ha estat feta en forma que resulta com una creu esvàstica i cada quarter recorda la forma d’un escaire L’ordre per a blasonar els quarters va sempre del cap a la punta i del costat destre al sinistre Els quatre quarters poden ésser de dos esmalts iguals alternats primer amb quart i segon amb tercer o de quatre de diferents El costum de quarterar les armes —molt comú als estats hispànics— sembla que començà a la fi del segle XIII Amb el…

El terme fou utilitzat, entre d’altres, per L van Beethoven —segon moviment de la Simfonia núm 2 , segon intermezzo d’ Egmont , etc— i GF Händel —àries Comfort ye , del Messiah , Ombra mai fù , de Serses , etc— Moltes àries i cavatine dels operistes italians del segle XIX porten aquesta indicació

Es comporta com una ràpida transició entre un estat de màxima obertura, vocàlic, i un de màxim tancament, consonàntic per exemple, i en gaire gáire, u en moure móure, etc Alguns fonetistes no distingeixen aquest procés articulatori de l’invers, quan l’element tancat és primer membre d’un diftong, o sia semiconsonant per exemple, W en igual igwál

Desenvolupà especialment temes de la mitologia i la religió, comuns a tots els altres pobles mesopotàmics literatures mesopotàmiques

Continua en la mateixa família