Resultats de la cerca

Era comandant de la guàrdia d’assalt a Madrid en iniciar-se la guerra civil de 1936-39, i intervingué en el setge de l’alcàsser de Toledo, en l’organització del cinquè regiment, en la defensa de Madrid i en la batalla del Jarama, on comandà el tercer cos d’exèrcit amb el grau de tinent coronel El mes de maig del 1937, i fins el novembre, es féu càrrec dels serveis d’ordre públic a Barcelona, on actuà contrà els membres del POUM, i ascendí a coronel Governador d’Alacant, on dirigí l’evacuació de personalitats rellevants del Front Popular, al març del 1939 fou fet presoner per les…

Ric home de la mainada reial, senyor de Sangarrén Des del 1229 figura sovint al costat del rei Participà en l’expedició a Mallorca S'esforçà, durant el setge de la ciutat, a convèncer el comte d’Empúries que arribés a un acord amb els altres expedicionaris Es destacà en la reducció dels sarraïns mallorquins refugiats a les muntanyes després de la presa de la ciutat Restà a l’illa per ajudar Bernat de Santa Eugènia en el seu govern després de la partida del rei Participà també en la conquesta de Menorca 1231-32, acompanyà el rei a Montpeller el 1243 i prengué part en la fase final…

Fill i hereu de Pero Martines de Luna i de Saluzzo i d’Elfa de Xèrica i d’Arborea, fou fet cavaller en tenir lloc la coronació de Martí I Es distingí en les bandositats aragoneses per la seva lluita contra els Urrea Urgellista, fou inculpat de la mort de l’arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia 1411 i, per tant, fou excomunicat Per ajudar Jaume II d’Urgell reclutà tropes mercenàries angleses i gascones però no acudí a auxiliar-lo al setge de Balaguer Perdudes les seves fortaleses de Trasmoz i Montaragó i abandonat per les tropes mercenàries, hagué de fer-se fort al…

Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler, capità general de l’artilleria d’Aragó, cavaller de Montesa i senyor de la torre de la Mata, a Sant Cebrià de Vallalta Fou capità de la coronela de Barcelona 1697 El 1705 fou un dels primers a reconèixer el rei arxiduc Carles III, i aquest el féu comte de la Torre de la Mata 1707 Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable intervenció al setge de Barcelona, on resistí fins al juliol 1714, i li foren confiscats els béns S'havia casat amb Caterina de Copons i d’Armengol, que li aportà les senyories del Llar,…

Fill del mariscal Henri de Schömberg, marquès d’Espinay i comte de Nauteuil i de Duretal Fou duc consort d’Halluin El 1632 fou nomenat governador del Llenguadoc, que defensà amb èxit dels atacs de les tropes de Felip IV de Castella, fet que li valgué el grau de mariscal 1637 Lluità al Rosselló i, juntament amb el mariscal de La Melleraie, s’apoderà de Perpinyà i de Salses 1642 El 1644 fou governador de Metz i de Verdun El 1648 comandà l’exèrcit francès de Catalunya i fou nomenat lloctinent general del Principat 1648-49 durant el seu mandat obligà els castellans a alçar el setge…

Ajudà el seu cosí germà Bertran de Sant Gèli a recuperar el comtat de Tolosa, que li havia arrabassat Guillem IX d’Aquitània El 1101 se n'anà a Terra Santa, i hi lluità a les ordres del seu oncle Ramon IV de Tolosa i, en morir aquest 1104, heretà el comtat de Mont Pelegrí Combaté coratjosament en la defensa d’aquest i en l’expansió dels seus dominis Mantingué tenaçment el setge de Trípoli i, poc després de la seva ocupació, hi morí d’un tret de sageta durant una disputa entre cristians, potser amb la complicitat del seu cosí Bertran de Sant Gèli, que li disputava els territoris…

Militar francès que lluità a Flandes contra els francesos durant la guerra de la lliga d’Augsburg, i a favor de Felip V de Castella contra els aliats a Ramillies, Oudenaarde i Malplaquet 1709 en la guerra de Successió Prengué part en el setge de Barcelona amb el grau de coronel i penetrà a la ciutat pel baluard de llevant l’11 de setembre de 1714 Participà en la presa de Mallorca 1715 i de Sardenya 1718 i, més tard, en la d’Orà i en la batalla de Bitonto 1734, que assegurà la corona de les Dues Sicílies per a Carles de Borbó, fill de Felip V Fou recompensat amb el marquesat de…

Fou alcalde d’Olot arran de la Revolució de Setembre 1868 fundà el cos de voluntaris de la Llibertat i la Milícia Republicana del Cantó de la Muntanya Durant la insurrecció federalista del 1869 intentà d’ocupar Olot militarment, però s’hagué d’exiliar a França A la proclamació de la República 1873 fou novament alcalde d’Olot es destacà pel seu anticlericalisme actiu convertí l’església parroquial de Sant Esteve en caserna i presó com a comandant de les forces locals resistí desembre del 1873 el setge d’Olot per les forces carlines de Savalls Al cop d’estat del general Pavia,…

Posteriorment hom hi afegí el Museu , mena d’acadèmia que reuní els savis més importants de l’època Hom hi traduí la Bíblia al grec versió dita dels Setanta Fou dirigida per Aristòfanes de Bizanci Eratòstenes hi ensenyava geografia i matemàtiques En sortiren poetes com Callímac, Teòcrit, Apolloni de Rodes i Licòfron El 48 aC fou incendiada en el setge de la ciutat per Cèsar Més tard, Marc Antoni la reedificà i li donà 200000 volums que feu portar de Pèrgam Fou arruïnada el 389 per Teodosi I i no, com havia estat dit tradicionalment, pel califa ‘Omar El 2002 fou inaugurat a la…

De família pobra, sense estudis, fou galoner d’ofici i donà lliçons de ball Escriví tres recitats històrics en vers un per a la dansa de moros i cristians 1759, un altre sobre la batalla de Buda i el setge de Viena 1765, i l’altre sobre la batalla de Lepant per al ball de les galeres de Reus 1772 També se li pot atribuir un Entremès en lo casament de Josep Gai És autor també de romanços satírics en català i en castellà, d’uns goigs a santa Llúcia i de l’única obra que arribà a la impremta Cobles de la Passió conegudes també amb el nom de Passió de Sant Pere que foren objecte de…