Resultats de la cerca
Es mostren 3913 resultats
Charles Louis Philippe
Literatura francesa
Escriptor francès.
Influït pels simbolistes, s’inicià amb la poesia, però es destacà sobretot com a novellista i, al costat dels seus records autobiogràfics, descriví la pobresa dels ambients nadius i els estrats socials equívocs de la població parisenca La mère et l’enfant 1900, Bubu de Montparnasse 1901 i, pòstumament, Charles Blanchard 1913 i Souvenir d’enfance 1926
Francis Ysidro Edgeworth
Economia
Matemàtiques
Economista i estadístic britànic.
Fou professor a Londres 1890 i a Oxford 1891 Relacionà utilitarisme i economia des de la seva primera obra New and Old Methods of Ethics , 1877 Aplicà les matemàtiques a les ciències socials Mathematical Psychics , 1881 i desenvolupà el concepte de corba d’indiferència i la mesura de la utilitat Fou president de la Royal Statistical Society 1912
Pejo Javorov
Literatura
Poeta búlgar.
Els anys noranta, s’uní a les revoltes dels macedonis Proper a la socialdemocràcia, al principi se centrà en temes socials Posteriorment, la seva obra esdevingué molt més introspectiva, i creà un simbolisme molt personal Afectat de trastorns psicològics, se suïcidà Destaquen els reculls Podir sěnkitě na oblacitě ‘Darrere l’ombra dels núvols’, 1911 i Bezsǔnnici ‘Insomnis’, 1907
Acadèmia Xinesa de Ciències
Institució fundada l’any 1949 pel govern de la República Popular de la Xina.
Substituí l’Acadèmia Sinica traslladada a Taipei al final de la guerra civil pel govern nacionalista Consta actualment de cinc departaments física i matemàtiques química ciències biològiques ciències de la Terra ciències tecnològiques Per a les humanitats va constituir-se el 1977 l’Acadèmia Xinesa de Ciències Socials Resideix a Pequín i té delegacions a les principals ciutats xineses
Szymon Szymonowic
Filosofia
Literatura
Poeta i humanista polonès.
Anomenat també Simonides Escriví primerament en llatí i després en la llengua nacional Més que no pas a les obres dramàtiques, com Castus Ioseph 1587 i Penthesilea 1618, inspirades en el teatre grec, deu la fama als Sielanki ‘Idillis’, 1614, en els quals reflecteix els esdeveniments de la vida camperola, certs problemes socials, costums i cançons
Federació Democràtica Nacionalista
Història
Organització política nacionalista i reformista catalana constituïda per Francesc Macià, que publicà el seu programa de fundació el 2 de febrer de 1919.
Afirmà el dret d’associació, reunió, manifestació i propaganda, a més a més de diverses millores socials sou mínim, assegurança obligatòria, foment del cooperativisme, nacionalització de les vies de comunicació, municipalització dels serveis públics, etc Donà suport a la candidatura de Macià en les eleccions legislatives del 1919 i obrí la via per a la formació d’Estat Català
René Block
Història
Art
Historiador de l’art alemany.
Galerista a Berlín des del 1964, presentà treballs d’artistes com Richter o Beuys, així com exposicions temàtiques sobre aspectes socials i polítics que determinen la implicació social de l’entorn artístic berlinès dels anys seixanta, com és el cas de la mostra “Homenatge a Berlín” Posteriorment, dirigí la Kunsthalle Museum Fridericianum de Kassel des de l’any 1997
Charles Booth
Història
Navilier, fabricant i estadístic britànic.
Intentà de millorar les condicions de vida dels pobres i dels proletaris, cosa que el portà a estudiar sistemàticament els problemes socials D’aquesta preocupació, en sortiren dues publicacions importants Life and Labour of the People ‘Vida i treballs del poble’, 1889-91 i el clàssic de la sociografia Life and Labour of the People of London 1891-1903
Frederic Castells i Ballespí
Metge.
Fill de Martí Castells i Melchor Exercí a Lleida i a Barcelona Estudià els aspectes mèdics i socials de la prostitució Dirigí la Revista de Higiene y Policía Sanitaria 1889, que havia fundat, i el Boletín de la Academia de Higiene 1893 Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar
globalització
Sociologia
Sèrie complexa de processos que es produeixen simultàniament en l’àmbit econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic i que abasten la major part de les regions del planeta.
Una premissa bàsica de l’estudi de la globalització és considerar que el món constitueix un únic ordre social Malgrat la tendència a destacar-ne únicament els aspectes econòmics, cal assenyalar-ne el caràcter complex i multidimensional La globalització actual ha suscitat moltes crítiques i, fins i tot, ha motivat el naixement del moviment altermundista No obstant això, és un procés irreversible que té profundes implicacions per a bona part de la població mundial No és, doncs, una realitat distant, abstracta i estranya Es tracta d’una realitat propera, ben present en la societat actual, que fa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina