Resultats de la cerca

Membre del partit comunista des del 1917, fou president del soviet urbà de Moscou 1931-37, primer ministre de la república russa 1937-38, president del Banc Estatal Soviètic 1939 i membre del comitè central del partit 1939 Durant la Segona Guerra Mundial collaborà a la defensa del país, fou ministre de les forces armades 1947 i mariscal de l’URSS 1947 Membre del politburó del partit 1948, després de la mort de Stalin 1953 esdevingué vicepresident del consell de ministres i, després, president, en substitució de Malenkov 1955 En ésser nomenat Khruščov primer secretari del partit,…

Al març, Micronèsia va celebrar eleccions legislatives Entre els catorze electes tots a títol propi, ja que no hi ha partits polítics, vuit van ser membres de l’anterior Parlament, i, al maig, els diputats van votar la reelecció del president Emanuel Manny Mori Al mes de setembre, l’Estat de Chuuk, el més gran, va elegir Johnson Elimo com a nou governador, en substitució de Wesley Simina, que es va convertir en senador vitalici Aquesta elecció es va decidir per un estret marge de vots, que en anteriors ocasions havia obligat a convocar una segona ronda de votacions, fet que va…

El president, Emmerson Mnangagwa, de la Unió Nacional Africana de Zimbàbue – Front Patriòtic ZANU-PF, va ser reelegit en el càrrec, ja que va obtenir en la primera volta el 50,8% dels vots en la consulta celebrada al juliol L’opositor Nelson Chamisa, del Moviment pel Canvi Democràtic MDC, va aconseguir el 44,3% dels vots En les legislatives, el ZANU-PF igualment va revalidar la majoria, amb 178 escons dels 270 L’MDC va obtenir 88 diputats Al Senat, el ZANU-PF també va aconseguir ser la primera força Tant l’oposició com observadors internacionals van denunciar “irregularitats” en una consulta…

Fill d’una família noble, fou educat a la cort del duc d’Aquitània Auster i emprenedor, féu del seu monestir el primer centre d’espiritualitat d’Occident i reformà, també, molts cenobis de França i d’Itàlia Lluità per la independència de les comunitats monàstiques enfront del poder secular Escriví, entre altres obres, uns Moralia in Job, unes Collationes , la Vita sancti Geraldi i alguns himnes litúrgics Teòric musical notable, s’interessà especialment per la notació i la determinació dels diversos intervals de l’escala Hom li deu la sistematització de la notació teòrica i la …

Si la reducció de la mortalitat aconseguida per les millores mèdiques i higièniques del segle XVIII va donar lloc a un creixement ràpid de la població, actualment la fecunditat és la que es presenta com a factor determinant de l’augment demogràfic vegeu els mapes 53 i 55 El mapa mostra diferències clares en la taxa bruta de natalitat i l’índex sintètic de fecunditat Àfrica és el continent que presenta expectatives de creixement més altes Les dones tenen 8 fills de mitjana al Níger, i 7 al Txad, Libèria, Burkina Faso i Angola, estats que podrien doblar la seva població en vint-i-cinc anys Els…

Vida Aprengué les primeres nocions musicals de l’organista Quimet Serratosa i dels mestres A Laponta Callís i J Riera Estudià harmonia i composició a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Enric Morera A disset anys tocà amb la Cobla Els Rossinyols, i des del 1915 fou director de la Cobla Peralada Dirigí l’escola de música de Castelló, i també la capella de cant, en substitució de Joan Grifeu La seva producció sardanística és la que li donà més renom Entre les sardanes més conegudes sobresurten Rosa de bardissa , Diumengera , A flor de llavi , Remordiment , Cercant l’amor…

Estudià al Conservatori de Brusselles amb L Brassin piano, FJ Fétis, M Kufferath contrapunt i FA Gevaert composició En acabar els seus estudis inicià una important carrera com a virtuós, que posteriorment abandonà per dedicar-se a la composició El 1877 guanyà el Premi de Roma belga amb la seva cantata Klokke Roeland Dedicà una gran part de la seva producció a la música religiosa oratoris, misses, motets i dos cicles del tedèum El 1881 fou nomenat director de l’Institut de Música Sacra de Malines i el 1890 publicà el tractat Le chant grégorien, théorie sommaire de son exécution Compongué…

Probablement deixeble del P Cererols a l’Escolania de Montserrat els anys 1665-71, el 17 de setembre d’aquest darrer any ingressà com a monjo al monestir Arpista molt destre, fou també mestre de l’Escolania 1705-15, compartint el càrrec amb el P Vicenç Pressiac i en substitució del P M López mentre aquest exercí d’organista a Valladolid Davant les pressions centralitzadores de la Congregació de Valladolid, a la qual pertanyia el monestir de Montserrat, defensà amb fermesa els drets tant dels monjos antics escolans com dels mateixos escolans que pertanyien a la Corona de Catalunya…

Estudià al Colegio Real de Madrid i el 1784 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella en substitució de l’italià Buono Chiodi, càrrec que ocupà fins a la seva mort Deixà una extensa producció de més de 500 misses, salms i motets, la majoria conservats en acurades enquadernacions fetes en vida de l’autor i que es poden trobar a l’arxiu de la catedral de Santiago El seu llenguatge, refinat i elegant, evolucionà des del Barroc tardà fins al Classicisme La qualitat i amplitud de la plantilla de músics que reuní a la capella catedralícia li oferí la…

Jugà de defensa en diversos clubs anglesos, entre els quals cal esmentar el Fulham, el Birmingham i el Blackpool En retirar-se, passà al futbol català per exercir d’àrbitre i d’entrenador Dirigí el CE Europa 1922-24, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1923 i fou finalista de Copa davant de l’Athletic Club de Bilbao en la millor temporada de la història del club gracienc Entrenà el FC Barcelona, ja avançada la temporada 1924-25, en substitució de Pozsonyi i guanyà el Campionat de Catalunya d’aquella edició i també la Copa d’Espanya La temporada següent dirigí l’Athletic…