Resultats de la cerca

Treballà a Nova York en cases de doblatges de pellícules i féu publicitat El 1913 s’establí a Cuba, on fou secretari del Centre Català de Santiago de Cuba El 1916 es traslladà a Nova York, on també fou secretari del Centre Nacionalista Català de Nova York Organitzà una delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, que durant quatre anys féu una tasca fructífera i es constituí en un nexe entre els catalans de Nova York

Es formà com a organista i exercí com a tal a la catedral de Girona El 1902 es traslladà a Badalona, on continuà la seva tasca i inicià la seva trajectòria com a director coral Assumí la direcció, entre d’altres, de l’Orfeó Badaloní des de la seva fundació 1921 i de l’Ateneu Instructiu Colomí de Santa Coloma de Gramenet Com a compositor, deixà escrit un bon nombre de sardanes, a més d’algunes sarsueles

Net de Genguis Kan i germà i successor de Möngke, acabà la conquesta de l’imperi Song 1276 Intentà, infructuosament, l’annexió del Japó 1274-81, la Indoxina 1283-87 i Java 1293, però aconseguí la submissió de Corea, del regne khmer de Cambodja i del regne malai de Txampa Traslladà 1276 la capital a Cambaluc actual Pequín, on acollí el viatger Marco Polo Hàbil administrador, industrialitzà la Xina i protegí la cultura xinesa, el budisme i els nestorians

Format amb Angelina Alòs 1958-61, entre 1961-62 feu pràctiques de ceràmica amb Fritz Trautmann Aquest darrer any establí el seu taller a Sarrià, que posteriorment traslladà a Sant Cugat 1975 Fou cofundador, el 1978, de l’Escola d’Art de Sant Cugat, on exercí com a professor de ceràmica La seva obra comprèn tant peces fetes al torn com ceràmica de tipus escultòric Primer premi de la Mostra de Ceràmica dels Països Catalans “Marian Burguès” 1982

Vida i obra Fou mestre de Jaume Vicens i Vives Cursà el batxillerat a Còrdova, filosofia i lletres a Sevilla i diplomàtica a Madrid El 1901 ingressà en el Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus i fou destinat a l’ARV, des d’on es traslladà després a l’AHN Es doctorà 1909 amb una tesi sobre la Universitat d’Alcalà, guanyà la càtedra d’història d’Espanya de la UV 1911, i el 1918 es traslladà a la mateixa càtedra de la Facultat de Lletres de la UB, on s’acabava d’establir la secció d’història La seva estada a la ciutat s’allargà fins a la guerra civil establí relacions amb…

L’empresa s’establí el 1852 a la vila de Roda i el 1862 es traslladà a l’indret actual, ocupat abans per la casa i molí de Salou, que li donà el nom Es troba a la dreta del Ter, a l’altra banda de l’Esquerda Prop de la fàbrica es construí la colònia per als treballadors El 1950 hi treballaven 730 obrers L’embassament del pantà de Sau, que cobreix part de la fàbrica, obligà al seu tancament

Estudià a Guatemala amb Georgette Contoux de Castillo i Ricardo Castillo Posteriorment es traslladà als Estats Units, on estudià composició amb Howard Manson i direcció d’orquestra amb Paul White, a l’Eastman School of Music de Nova York També realitzà estudis de piano amb Robert Casadesus, i durant un breu període fou alumne d’I Stravinsky Entre les seves obres cal destacar Seis Bocetos , per a piano 1953, Scherzo , per a piano, i Sinfonietta , per a piano i orquestra

Estudià primer amb el seu pare, Francesco Scaramuzza, i posteriorment i fins el 1906 ho feu amb Florestano Rossomando, N d’Arienzo i G Martucci a Nàpols El 1907 es traslladà a Buenos Aires, on inicià la seva carrera concertística Aviat, però, l’abandonà per dedicar-se a l’ensenyament Es convertí en un dels professors de piano de la seva generació més importants de l’Amèrica del Sud Entre els nombrosos deixebles que tingué destaquen Martha Argerich i Bruno-Leonardo Gelber

Fou pioner i especialista del billar de fantasia S’inicià a la seva població natal i al cafè de l’Aliança del Poblenou, un cop es traslladà amb la família a Barcelona El 1932 es proclamà campió del món de billar de fantasia per primera vegada, títol que revalidà fins l’any 1965, i es convertí en el billarista més cotitzat del món El 1937 s’installà a l’Argentina, on feu una gran quantitat d’exhibicions, i el 1947 retornà a Barcelona

S’aficionà als coloms esportius de ben jove, i el 1923 traslladà els seus coloms a Barcelona Després de la Guerra Civil Espanyola, retornà a Barcelona i refeu el seu colomar El 1941 entrà a la Societat Columbòfila de Sant Martí El 1945 fundà la Societat Camps de l’Arpa, que presidí en dues ocasions El 1948 entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Coloms Esportius Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987