Resultats de la cerca

Fou usat sobretot per les esglésies reformades alemanyes en llurs oficis litúrgics, i per això és conegut també amb el nom de coral luterà N’eren les fonts melòdiques el cant pla, els cants populars medievals i les cançons profanes de l’època Seguint la tradició polifònica alemanya, ben aviat foren harmonitzats a quatre veus, amb la melodia confiada al soprano Molts compositors alemanys, en especial JS Bach, introduïren corals en obres seves de majors dimensions

Procurà la publicació dels grans escriptors estrangers dels ss XVIII i XIX, amb predilecció pels russos hi aparegueren obres de Voltaire, Tolstoj, Wells, Dickens, De Maistre, Andrejev, Daudet, Eugeni d’Ors, Twain, JKJerome, etc També va reeditar obres catalanes Fanny i Eva , de Carles Soldevila, Jo Memòries d’un metge filòsof , de Prudenci Bertrana, Gualba la de mil veus i La Ben Plantada , d’Eugeni d’Ors Representà una mena de continuació de la “Biblioteca Literària”

Fou violinista del Gran Teatre del Liceu i de la catedral de Barcelona i professor de solfeig al Conservatori del Liceu El 1863 rebé el primer accèssit d’un certamen promogut per Clavé, pel seu cor a veus soles Las huestes de Pelayo Compongué obres religioses, com una Misa sobre el Tantum ergo Rebé també una menció honorífica en el concurs literariomusical que s’organitzà dins els actes de celebració del millenari del monestir de Montserrat

Estudià a París i més tard estigué al servei del rei de Nàpols Carles d’Anjou Autor de nombroses cançons i de catorze rondeaux a diverses veus, fet sense precedents És considerat l’iniciador del teatre profà a França, per les seves obres còmiques Jeu de la feuillée ~1260, peça satírica de caràcter realista, la més antiga obra profana del teatre en llengua francesa, i Jeu de Robin et Marion 1282, comèdia pastoral que conté fragments cantats

Es tracta d’una variant ornamental de la típica cadència conclusiva medieval en la qual les dues veus extremes passen d’un interval de 6a a un de 8a J per moviment contrari i conjunt Al final del segle XIX, AG Ritter atribuí a Francesco Landini ~1325-1397 la paternitat d’aquesta fórmula, molt present també al llarg del segle XV i primera meitat del XVI F Landini Amor c’al tuo suggetto © Fototecacat/ Jesús Alises

Aparegué en la polifonia del segle XV, i al segle XVIII fou freqüent el duo de cambra Introduït en l’òpera, alternà amb l’ària el Romanticisme feu habitual el duo d’amor, sovint per a tenor i soprano Tristany i Isolda , de Wagner La Bohème , de Puccini En música de cambra destaquen els duos per a violins de Béla Bartók

Estrenada per l’Orfeó Gracienc el 2 de febrer de 1919 al teatre El Dorado de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons L’Orfeó Català en féu una creació memorable La Principal de Peralada n'estrenà la versió per a cobla de deu instruments, tal com Morera volia Les altres cobles hi han afegit la part del trombó

El seu origen es pot trobar a mitjan segle XV, quan la part del contratenor es dividí en contratenor bassus part situada per sota del tenor i contratenor altus part situada per sobre del tenor i per sota del superius o discantus Contralt, igual que alto , és una abreviació de contratenor altus

Llicenciada en filosofia i diplomada en escriptura, cursà un postgrau en lletres hispanoamericanes Alterna la residència entre Mèxic i Barcelona, i publica la major part dels seus llibres tant en castellà com en català S’ha dedicat a la literatura infantil i juvenil, gènere en el qual és autora d’ En Jon ja sap anar al lavabo premi Comte Kurt, 2004, El zoo de la Lolita 2004, Negra nit 2006, Tens set dies 2006, M 2006, premi Crítica Serra d’Or de literatura juvenil 2007, Paraula de calb 2008 i El nen que volia matar 2014, premi Guillem Cifre de Colonya, entre d’altres Ha publicat també les…