Resultats de la cerca
Es mostren 1658 resultats
Marlene Dietrich
Cinematografia
Nom amb què és coneguda Marie Magdalene von Losch, actriu cinematogràfica alemanya.
El 1930, després de l’èxit de Der blaue Engel , anà a Hollywood, on J von Sternberg la convertí en un dels grans mites eròtics del star-system plegats treballaren en Morocco 1930, Shanghai Express 1932, The Devil is a Woman 1925 i altres films També intervingué en Angel 1937, Stage Fright 1950, Touch of Evil 1958, Judgement at Nuremberg 1961, entre d’altres
Dogma 95
Cinematografia
Moviment cinematogràfic fundat per diversos realitzadors danesos encapçalats per Lars von Trier.
Amb la intenció de tornar al cinema les emocions essencials i desproveir-lo d’artificis, aquest moviment establí una llista de preceptes rodar en escenaris naturals càmera en mà, respectar el so de les preses filmades, no recórrer a la música si no està integrada a l’escena, rodar en color i sense illuminació artificial, no fer servir filtres ni lents deformants, situar l’acció en l’època contemporània, no fer pellícules de gènere, estrenar en 35 mm i deixar el nom del director en l’anonimat Idioterne ‘Els idiotes’, 1998, de Lars von Trier, fou la pellícula inaugural del moviment
desmopressina
Medicina
Molècula sintètica anàloga de la vasopressina que fa augmentar els nivells dels factors de coagulació VIII i de von Willebrand.
En patologia hemostàtica congènita és eficaç en la malaltia de von Willebrand i en l’hemofília, entre d’altres, i permet la pràctica de cirurgia en pacients que presenten aquestes patologies En casos de coagulopaties adquirides en les quals hi ha un temps de sagnat perllongat pacients d’urèmies, cirrosis, trombocitopènies, pacients en tractament antitrombòtic amb aspirina, etc normalitza el temps de sagnat i disminueix el risc d’hemorràgia
Johann Ludwig Tieck
Johann Ludwig Tieck per Vogel von Vogelstein
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Estudià a Halle i a Göttingen i el 1799 s’uní al cercle de poetes de Jena Es féu conèixer molt aviat per la seva novella Geschichte des Herrn William Lovell ‘Història del senyor William Lovell’, 1795-96 Publicà les obres del seu amic Wilhelm Heinrich Wackenroder i després de la mort d’aquest escriví Franz Sternbalds Wanderungen ‘Excursions de Franz Sternbald’, 1798, obra que recorda el Wilhelm Meister de Goethe Conreà també el conte, com Volksmärchen ‘Contes populars’, 1797, i la narració de marcat to romàntic, com Der blonde Eckbert ‘Eckbert el ros’, 1796 Cal esmentar també els seus drames,…
Bode-Museum
Museu
Museu d’art construït a Berlín entre els anys 1897 i 1904 per Ernst von Ihne.
D’estil neobarroc, en fou impulsor l’historiador de l’art Wilhelm von Bode, i rebé el nom Kaiser-Friedrich-Museum en honor del rei de Prússia i emperador alemany Frederic III, nom que conservà fins el 1956 Forma part del conjunt museístic de la ciutat anomenat Museuminsel , en referència als cinc grans museus a l’illa del riu Spree Altes Museum, Neues Museum, Alte Nationalgalerie i Pergamon, a més del Bode, que fou declarat patrimoni de la humanitat l’any 1999 Presenta tres grans seccions la d’escultures provinents sobretot de la collecció privada de Bode, que abasta gran part de…
Daun
Llinatge del Rin mitjà, d’origen burgès, que apareix a mitjan s XV amb Dietrich von Dune, i que no té relació amb l’homònim dels senyors de Daun.
Els seus membres foren creats 1655 comtes del Sacre Imperi i es traslladaren a Àustria S'extingí totalment el 1896, i la línia troncal, el 1851 l’herència passà als Pallfy ab Erdöd, que des del 1853 es cognomenaren Pallfy-Daun ab Erdöd En foren figures importants el comte Wirich von Daun 1669 — Viena 1741, que fou mariscal de camp austríac i marquès de Rivoli Durant la guerra de Successió a la corona hispànica, lluità a favor del rei arxiduc Carles III defensà Torí contra els francesos 1706, s’apoderà del regne de Nàpols 1707 i obligà el papa Climent XI a signar la pau 1709 El…
Charlottenburg
Palau
Antic palau reial de Berlín, bastit per Arnold Nering (des del 1695), continuat i coronat, amb una cúpula esvelta, per Johann Friedrich Eosander von Goethe (1701-13).
Possiblement Andreas Schlüter intervingué en l’estructuració de l’edifici central Fou ampliat per Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff 1740-46, i Karl Gotthard Langhans 1748-90 hi construí el teatre Fou incendiat durant la Segona Guerra Mundial, però ha estat restaurat actualment és seu de diversos museus Donà nom a un antic municipi i actual barri del Berlín Occidental
Hohenlohe
Llinatge de prínceps mediatitzats del Sacre Imperi, originari de Francònia, que es remunta a Conrad von Weikersheim (1153) i que prengué el nom del castell de Hohenloch, prop d’Uffenheim.
Foren comtes de Hohenlohe i de Ziegenheim vers el 1430 El 1553 els dos fills del comte GeorgI von Hohenlohe mort el 1551 formaren les línies de Neuenstein i de Waldenburg, de les quals sortiren diverses branques
Maximilià I de Baviera

Maximilià I de Baviera retratat per Joachim von Sandrart (1643)
DP
Història
Duc (1597-1623) i elector de Baviera (1623-51).
Organitzà la Lliga Catòlica 1609, i derrotà Frederic V del Palatinat Muntanya Blanca, 1620, fet que li permeté d’annexar el Palatinat als seus dominis 1622 i de rebre de l’emperador Ferran II la dignitat electoral de Baviera 1623 Segons les alternatives de la guerra dels Trenta Anys, prestà suport a Wallenstein o l’hi negà Signà el tractat d’Ulm amb França i Suècia 1647, antecedent del de Westfàlia 1648
Ottokar Czernin
Història
Política
Polític austríac, comte Czernin von und zu Chudenitz.
Ambaixador a Bucarest 1913-14, s’esforçà perquè Romania entrés a la guerra a favor dels estats centrals El 1916 fou nomenat ministre d’afers estrangers Aconsellà a l’emperador Carles I una pau per separat amb els aliats, sense abandonar l’aliança alemanya El 1918 dimití a causa dels recels dels aliats després de les paus amb Rússia i Romania Escriví Im Weltkriege ‘Durant la guerra mundial’, 1919
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
