Resultats de la cerca
Es mostren 7439 resultats
Guillem Olomar
Historiografia catalana
Funcionari reial, ambaixador i conseller de l’infant Alfons (Alfons III de Catalunya).
Consta per la documentació que el 1278 era batlle de Peníscola, en 1292-94 era associat al batlle general del Principat a les terres de l’Ebre, i entre els anys 1308-09 actuava com a jutge de la cúria reial Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314 En la mateixa qualitat i juntament amb Pere Boïl, assistí al concili de Viena del Delfinat de 1311-12 per defensar els interessos de la corona en l’afer de l’abolició de l’orde del Temple i el traspàs dels seus béns El 1317 actuà a la cúria pontifícia d’Avinyó amb Vidal de Vilanova, per tractar de l’afer del regne de Granada Conseller de l’…
Ya‘aqob ben Abraham Iṣḥaq al-Qorsuno
Esoterisme
Astròleg i torsimany jueu al servei del rei Pere el Cerimoniós.
Procedent de Sevilla, on el 1376 havia compost un tractat en àrab sobre l’ús de l’astrolabi, traduït a l’hebreu per ell mateix a Barcelona dos anys després, cap al 1381 intervingué en la redacció de les taules astronòmiques publicades per aquell rei, en les seves recensions hebrea i catalana
Yeda‘ya ben Abraham ha-Peniní
Filosofia
Literatura
Poeta, metge, filòsof i moralista jueu.
Fill d’Abraham ha-Bedersí Sembla que després de l’any 1306 visqué a Barcelona Com a rèplica a l’excomunió del 1305 redactà el Ketab Hitnaṣlut defensant els savis de Provença i els estudis de la filosofia A 18 anys escriví una rèplica al Śone Našim de Yehudà ibn Šabbetay, en defensa de les dones Escriví també comentaris filosòfics a l' haggadà i al Talmud, i també a tractats d’Avicenna, Averrois, Alfarabí i Maimònides i notes al Cànon d’Avicenna Les seves obres més famoses són un poema religiós compost de mil paraules començades totes per la lletra mem i el Beḥinat ‘Olam , tractat moralitzant…
Vidal Benvenist Saporta
Història
Literatura catalana
Traductor.
Jueu, segurament de Barcelona, a qui Jaume II de Catalunya-Aragó l’any 1296 encomanà, juntament amb Benvenist Abenvenist, jueu de Saragossa resident a Vilafranca del Penedès, la traducció d’alguns llibres de medicina de l’àrab al català
,
el Bord del Rei d’Aragó
Història
Literatura catalana
Trobador.
Nom amb el qual és conegut un possible fill bastard de Jaume el Conqueridor o de Pere el Gran, autor de tres cobles, intercanviades amb el trobador Rostanh Berengier de Marsella, datades entre el 1291 i el 1310, d’estil molt pròxim al dels goliards Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
,
Bernat de Fenollar
Història
Conseller reial i diplomàtic.
Majordom de l’infant Jaume i lloctinent seu en el càrrec de procurador general 1304, acabà indisposant-s’hi i pregà al rei Jaume II que l’excusés de servir-lo com a conseller Fou ambaixador del rei a Narbona 1303 i diverses vegades a Roma, especialment el 1308, per demanar ajuda al papa per a una expedició conjunta amb Castella contra el regne de Granada fou igualment important la seva missió a Perpinyà 1318-24, per tal de tractar de la successió de Sanç I de Mallorca En ingressar l’infant Jaume a l’orde de Sant Joan, i després al de Montesa, Fenollar passà al servei de l’infant Alfons 1319
Jaume de Faveran
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor actiu al nord de Catalunya i al Llenguadoc, del 1309 al 1336.
Mestre major de la seu de Narbona, ho fou també de la de Girona en 1321-30, on continuà i possiblement portà a terme les obres de l’absis que el seu germà, mestre Enric , - , 1321 havia començat el 1312 Com a escultor, el 1322 executà el sepulcre del bisbe de Girona 1312-18 Guillem de Vilamarí catedral de Girona Hom li atribueix els sepulcres de Bernat de Vilamarí 1291-1312 i de Pere de Rocabertí 1318-24, ambdós també a la seu gironina
Joan Lloert
Pintura
Pintor.
Fou un dels pintors gòtics que treballaren a Mallorca Identificat per Meiss amb l’anomenat Mestre dels Privilegis , de clara tendència italiana i de filiació estilística relacionada amb Pietro Lorenzetti Documentat entre el 1300 i el 1344 Són seus els retaules de Santa Quitèria 1332 i de Santa Eulàlia 1349, catedral de Mallorca Illustrà el llibre de Lleis Palatines de Jaume II conservat a Brusselles i el Llibre de privilegis de Mallorca , que li donà el primer nom
Ot de Novelles
Història
Cavaller.
Al servei de Frederic II de Sicília, aquest li encarregà de lliurar a1315 a Ramon Muntaner el futur Jaume III de Mallorca perquè el portés a Perpinyà Frederic II nomenà el seu fill Ot de Novelles mort després del 1331 —creador de la potència de la seva família, la més important a Grècia, després dels Frederic d’Aragó i els Lloria— vicari general dels ducats d’Atenes i de Neopàtria 1330 succeint Alfons Frederic d’Aragó, però aviat fou substituït per Nicolò Lancia Ot, titulant-se mariscal i capità general dels ducats, fou un dels signataris 1331 d’una treva amb els venecians de Negrepont Es…
Rodrigo Díaz
Història
Literatura
Cavaller i lletrat.
Fou membre del consell de Pere III de Catalunya-Aragó durant la lluita d’aquest contra Jaume III de Mallorca al Rosselló 1343-44 Nomenat vicecanceller, assistí el rei durant les corts de Saragossa 1347 exigides per la Unió aragonesa Fou pres com a ostatge per aquesta, però a la fi de les corts fou alliberat Poc temps després fou enviat pel rei a València, per prometre corts a la Unió valenciana El 1348 lluità a la batalla d’Épila, que desféu la Unió aragonesa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina