Resultats de la cerca

Vestí l’hàbit benedictí a Montserrat el 1585 Dedicat a investigacions històriques, treballà, ultra en el de Montserrat, d’on fou arxiver, en diversos arxius del país, dels quals transcriví i extractà nombrosos documents Entre les seves obres manuscrites, avui desaparegudes, figuraven un Apparatus historicus Montisserrati i un De rebus notabilibus Principatus Cataloniae

Autor del retaule de La Pietat de Sant Llorenç de Morunys 1480, obra notable que palesa la influència de Jaume Huguet Hom li ha atribuït, per similitud estilística, diverses obres a Aragó a Torralba de Ribota, Daroca, Calataiud i Maluenda, on hi ha el notable retaule de Santa Justa i Santa Rufina

Fill d’un català, estudià a Barcelona Residí a París, Varsòvia, Nova York i Florència Estrenà a l’Amèrica Llatina diverses obres teatrals Com a escriptor i com a pintor el preocuparen les llegendes i la vida popular de l’Equador El 1951 exposà a Barcelona Galeries Laietanes presentat per André Maurois

Bon coneixedor del món oriental estudià xinès i japonès i visqué molt de temps al Japó, la seva poesia reflecteix aquestes experiències Hom pot destacar, de les seves obres Riprap 1959, Myths and Texts 1965, A Range of Poems 1966, The Back Country 1968, Earth House Hotel 1970 i Regarding Wave 1971

Fundà i dirigí l’Orfeó de Ripoll i fou director de la Banda Municipal i l’Escola de Música de Terrassa Compongué obres simfòniques, de cambra i cançons i fou autor de sardanes com La Verge vella i Les campanes del monestir , a més de l’obra lírica El roser de Vallfogona

Promogué activitats científiques dirigí les revistes Anales , Veterinaria i Noticias Neosan i publicà un gran nombre d’articles, a més d’obres com Hormonoterapia, Veterinaria práctica , etc És membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Farmàcia de Barcelona El 1954 fou nomenat president del Collegi de Veterinaris de Barcelona

Funcionari de l’administració, formà part de la resistència grega i fou condemnat a mort pels alemanys Alt funcionari de l' OIT , recorregué els països del Tercer Món Un dels millors escriptors grecs de la seva generació publicà, entre altres obres, L’error 1965, Es busca esperança 1990 i M'hi nego 1998

Germà del bisbe Miquel Salvà i Munar Fou catedràtic i primer director del Collegi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia de Pamplona 1829, on publicà un periòdic mensual de medicina 1830 en el qual collaboraren nombrosos metges mallorquins i catalans Fou catedràtic a Madrid Deixà inèdites nombroses obres professionals i publicà alguns discursos

Fou professor a Mòdena Estudià principalment les equacions algèbriques i demostrà la no-solució algèbrica de les equacions de cinquè grau o superiors Publicà Teoria Generale dell’equazione 1799, Memoria sul tifo contagioso i d’altres obres posteriors N'ha estat publicada també l’obra Opere matematiche 1915-54, en 3 volums

Traduí Boileau, La Bruyère, i sobretot fou molt apreciada la seva versió de la Farsàlia de Lucà 1718 És autor de diverses tragèdies, com The Ambitious Stepmother 1700, Tamerlane 1702, The Fair Penitent 1703, Jane Shore 1714 i Lady Jane Gray 1715 El 1709 preparà una edició crítica de les obres de Shakespeare